Andrés Hernández: “El mèrit del Alcodiam és que base de l’equip és d’ací”

Mentre que han sigut molts els jugadors i diversos els entrenadors que han posat el seu particular granet d’arena per a fer gran al Patín Alcodiam, a prop ja de complir dues dècades en l’elit de l’hoquei estatal, hi ha una figura que ha sigut essencial en el dia a dia del club en tot aquest temps, en els primers anys com a delegat, després passant a formar part de la directiva i des de fa dotze com a president i quasi mecenes.

Més d’una dècada en el qual Andrés Hernández ha tractat de seguir un guió poc convencional en un càrrec que uns altres van utilitzar per a la seua projecció personal, guardant-se sempre un paper secundari de portes cap a fora i que tot el protagonisme recaiguera en els jugadors, encara que actor principal en cada moviment entre bastidors.

El seu equip, el club en el qual porta des de 1998, viu una temporada espectacular que porta camí de convertir-se en històrica. “La singularitat no està en el fet que anem primers, alguna cosa que per a mi no és cap sorpresa, sinó que el realment extraordinari és que encara no han perdut cap partit. Això sí que és històric, mai vist en el club. És una cosa que s’ha guanyat l’equip, encara que no cal confiar-se, ara queda la part més important de la temporada. Estan invictes però cal no oblidar que Alcobendas i Arenys no estan tan lluny en la classificació”, alerta un Andrés Hernández que prefereix ser pragmàtic i no llançar les campanes al vol. “Em sap greu per l’afició, que estaria gaudint molt de poder assistir als partits. Veure el pavelló buit fa que tot quede molt sense encant, massa fred, però és el que toca. Almenys es poden veure els partits per streaming”, intercedeix.

BON VESTUARI
Una temporada per a emmarcar, d’aqueixes que si s’acaba culminant amb el retorn a OK Lliga es recordarà durant molt de temps. “La gran força d’aquest equip –apunta el president– cal buscar-la en el vestuari. Formen un grup molt unit i és una sort poder comptar amb una plantilla que no sols es porta bé dins de la pista, també fora d’ella. Si comptes amb un bon vestuari, acaba reflectint-se en el joc. També és important comptar amb bons jugadors, per a mi tenim un equip de OK Lliga”.

Encara que un dels majors orgulls d’Andrés Hernández no és només veure al seu equip en el més alt de la OK Plata, que també ho és, el president blaugrana destaca la satisfacció que sent en veure una plantilla amb tants vincles a la ciutat. “En els primers anys de l’equip en OK Lliga recorde que se’m criticava perquè no hi havia jugadors de la casa i que tots vingueren de fora. Pensava que aqueixos jugadors ens anaven ajudar a fer el club més gran, com posteriorment s’ha demostrat i amb ells els nostres jugadors anaven a acabar sent millors. Molts d’aquells jugadors de fora, van acabar tirant arrels i quedant-se a la nostra ciutat. És el cas de Pere Cañellas i Ferran Formatjé, casats amb dues alcoianes. Les parelles de Guiri i Gonzalo Pérez són d’ací i estan amb nosaltres. Agustín Domínguez, que és argentí, acaba de ser pare i el seu fill és alcoià. Tenim al nostre entrenador, que per primera vegada és d’ací. L’únic que és de fora és Aleix, l’últim a arribar. A més estan els casos de Deri Mataix i Manu Mir, que juga en l’equip del seu pare en l’A-1 italiana, que també es va fer entrenador amb nosaltres. Sense oblidar a jugadors com Jordi Mellado o Cantirer que la seua parella és alcoiana. S’ha aconseguit amb això que la base del Alcodiam siga d’ací, amb gent de la casa o que estan vinculats a la ciutat”, confessa.

El nexe d’unió de tots ells és Lorenzo Pastor, la seua aposta personal quan Sergi Punset va decidir tancar la seua etapa després de tres anys en la banqueta blaugrana, una altra decisió encertada i amb visió de futur. “Sempre he sigut un defensor dels entrenadors. Dins de la pista, ells han de tindre tota l’autoritat i guanyar-se el respecte de la seua plantilla. En cas contrari, hauríem eixit a entrenador per temporada, la qual cosa haguera sigut catastròfic per a l’entitat. Si hi ha hagut alguna crítica per part meua cap a la seua labor, sempre he tractat que fóra constructiva. Des d’un primer moment vaig tindre clar que Lorenzo era l’entrenador idoni per a aquest moment. És una persona de club, un tècnic que es desviu per l’entitat i davant això només pots deixar que treballe tranquil·lament. A més és un entrenador que es fa respectar i que respecta a la gent que està al seu voltant. Ningú naix ensenyat, ni ell ni els que van estar abans que ell, per la qual cosa cada any serà millor entrenador”.

Si el Patín Alcodiam segueix per l’actual camí, serà difícil que se li escape aqueix anhelat retorn a la OK Lliga. En aqueix cas, la idea del president és apostar per mantindre la base de l’actual equip. “M’agradaria que fóra així, després caldrà veure el que pensen els jugadors. No crec que hi haja problemes, és una plantilla que es va fer amb un objectiu i si acaba aconseguint-se, el lògic és poder gaudir d’aqueix retorn. Hi hauran els lògics retocs i algun reforç haurem de fer per a afrontar la temporada amb majors garanties”, revela.

REPETIR MANDAT
Al juny Andrés Hernández acaba mandat. Fa quatre anys va avisar de la seua intenció de deixar el càrrec. No obstant això, la pandèmia ha dificultat la cerca d’un successor i ara mateix no descarta presentar-se a la reelecció per tercera vegada. “No és una cosa que estava en els meus plans, la intenció era acabar al juny i que hi haguera un relleu. L’actual situació sanitària ha complicat tot i estic replantejant-me seguir, encara que si algú vol arribar a la presidència, no seré jo l’obstacle. El club està sanejat i no té problemes econòmics. Això sí, hi ha unes obligacions com la signatura d’una pòlissa, que no tots estan disposats a assumir”, indica.

En temps de pandèmia, l’aparició de la Fundació Trinidad Alonso ha sigut una important taula de salvació a nivell econòmic. “Un esport com el nostre sense col·laboradors d’aquest tipus o amb el suport institucional d’Ajuntament, Generalitat o Suma seria inviable. Ha sigut una injecció molt important perquè el club no tinga problemes econòmics. Cal tindre en compte que portem quatre anys sense un patrocinador principal. Sense totes aquestes ajudes, començant per l’Ajuntament, el suport del qual és total, fa possible que una entitat com la nostra puga continuar subsistint. Seria incompatible en un esport com l’hoquei. Això i tindre sempre els peus en el sòl, amb les despeses molt contingudes”.