Andrea Coderch, sostenibilitat i funcionalitat en la moda

Andrea Coderch porta la seua vida dedicada al món del disseny. Actualment té una tenda de bosses a Alcoi (Coba Complements), però realment ella té estudis de Disseny Industrial, i és especialitzada en Joieria Contemporània. Precisament, en aquests estudis, d’intercanvi al Japó, va aprendre a fer bosses, i fins ara, s’ha estat dedicant a aquest complement.

La dissenyadora sempre ha estat treballant per a traure molts productes, i des de fa uns anys s’ha estat presentant a les diferents convocatòries que Aitex treia destinades a complements i moda: “Sempre m’he presentat, però hem quedava a les portes”. Enguany ha sigut el moment en el que això ha canviat, i és que Coderch ha sigut la guanyadora del concurs d’enguany, Creactive Project, encara que per molt poc no es presenta: “Em van avisar per correu, però no ho vaig veure, i a punt d’acabar-se el termini de presentació ho vaig veure en internet i em va interessar, i des d’Aitex em van comentar que m’havien enviat tota la informació”. A partir d’aquest moment Andrea es va posar a treballar en aquesta oportunitat, i un dels primers punts era trobar una persona per a fer el projecte amb ella, una de les bases d’aquest concurs: “Jo ja tenia una idea de projecte d’altres concursos anteriors, així que vaig decidir contactar amb algú, però no va ser fàcil. Vaig veure un dissenyador de València, i vaig contactar amb ell i es vam reunir amb molt poc temps. Li vaig explicar el projecte, i ell va dir que volia aportar coses, així que endavant”. Gonzalo, el seu company, té una empresa de disseny de roba a València, encara que és d’Argentina: “Em va agradar perquè complementem molt bé”, afegeix Andrea sobre el seu company.

Una vegada tenia al seu company, va ser el moment de perfeccionar la idea que es presentaria a Creactive: “La idea era fer una línia de roba i complements per a viatjar. Per exemple, vas un cap de setmana de viatge i no vols pagar la maleta, aleshores, vam pensar en una col·lecció, en principi de dos jaquetes, amb compartiments que no es puguen veure per a clavar les coses. En els complements, amb una tècnica pareguda a la papiroflèxia, per a comprimir la tela, fer una motxilla per a poder afegir elements que puguen servir com a butxaques o compartiments externs, però que després puguen servir com a bosses o ronyonera. Altra idea del projecte és recuperar tela vaquera per reutilitzar-la, ja que és una tela universal, molt versàtil, i amb ella pots fer moltes coses”. Aquest projecte ha sigut seleccionat entre 82 de països diferents, i per a Andrea és una gran oportunitat poder treballar de la mà d’Aitex: “Guanyar aquest concurs ha significat poder accedir a una maquinària que de normal no pots accedir a ella fàcilment, i et donen la possibilitat de poder experimentar. De cara al futur s’obri un camp, perquè ja saps que fer amb cada màquina. A més a més, que una empresa com Aitex puga assessorar-te és un avantatge, i també t’obri portes per a poder accedir a altres empreses per tal d’aconseguir la matèria prima”.

“Si tot va bé”, com assenyala Andrea Coderch, en febrer es podrà veure aquesta primera col·lecció de la marca que han creat junts els dos guanyadors, ‘Trasmuta’, i que, encara que és xicoteta, com destaca la seua creadora: “Preferim fer una col·lecció amb dos articles i que siguen molt interessants, a fer molts i que no ho siguen. Si tu llances productes que siguen molt potents, després pots aconseguir que et compren la idea, o que alguna empresa s’interesse en col·laborar”.

La funcionalitat del projecte i l’originalitat no són les úniques senyes d’identitat, i és que, en cada peça que crea Andrea, ja siga per a Trasmuta, com per a Coba Complements, sempre hi ha un punt molt important: la sostenibilitat, una cosa que per a aquesta dissenyadora “sempre ha sigut una cosa molt important”, i explica que: “Ara s’ha posat de moda, i em pareixia molt bé, però no és una cosa tan bona, perquè tot el món diu que és sostenible, i qui realment ho és no destaca. Moltes marques importants diuen que reciclen la roba, o fan un tipus de tela o fil, però no és veritat, perquè és molt complicat reciclar la roba. Jo vaig començar fa 10 anys i la gent no li donava la importància d’ara, i per a mi sempre ha sigut important. Crec que és necessari un canvi. El consumisme de comprar tanta roba veig que no fa falta. La meua filosofia és fer coses atemporals, que duren. A més, tot es fa en Alcoi, i després la gent es queixa que no hi ha treball, però continua comprant coses fetes a la Xina, i s’ha de donar suport a tot el que es fa ací. També el tema de recuperar la matèria prima és interessant perquè moltes empreses tiren molta tela, i si la puc recuperar, millor que això es tire o es creme. Hauríem d’entrar en el bucle de l’economia circular, però des de fa temps. En la botiga, quan alguna cosa es trenca sempre dic que vinguen i ho arregle, perquè és millor que tirar-ho. Són coses que defenc perquè realment crec en elles, i pense que són necessàries”.