Amics de la Música inicia l’any amb un reeixit concert
El Teatre Calderón va tornar a registrar un ple en el Concert d’Any Nou que organitza anualment l’Associació d’Amics de la Música d’Alcoi, actuació celebrada divendres passat dia 3, que va comptar amb la International Strauss European Symphony Orchestra, la soprano armènia resident a Viena, Tehmine Schaeffer, i el director mexicà-vienés Felix Carasco-Córdova.
No va poder actuar el violinista anunciat Gernot Winiscchhofer a causa d’una indisposició; no obstant això el concert no es va veure afectat perquè fins i tot sense el violinista la duració va ser de quasi dues hores, en afegir-se una obra straussiana més. Cent vint minuts de gaudi absolut per part d’un públic de totes les edats, entregat des del primer minut.
Aquest, és un concert amé, divertit i enriquidor, on no sonen només els més famosos valsos i les més trepidants polkas de la Família Strauss, una gaudida per descomptat si està ben interpretat, sinó, com ja és habitual (el mateix des de fa uns anys en el concert de Viena), també podem escoltar a altres compositors fins i tot algun espanyol (Fernández Caballero i el seu exquisit ‘Vals del fons de la mar’ de ‘Els nebots del Capità Grant’).
Ací es van donar cita tots els ingredients per a l’èxit. La soprano Tehmine Schaeffer es va ficar al públic en la butxaca res més eixir a l’escenari, per la seua simpatia, la seua presència escènica i la seua vellutada veu de soprano lírica coloratura, interpretant les seues compromeses peces de manera natural i extraordinària: àries de ‘La vídua alegre’ i ‘Giudita’ de Franz Lehár, la de la ‘Reina de la nit’ de ‘La flauta màgica’ de Mozart, o el vals ‘Veus de primavera’ de Johann Strauss, fill, en el qual va aconseguir una coloratura (capacitat de la veu lírica d’executar successions de notes ràpides), excel·lent, provocant el deliri del públic. Va agradar i molt, Félix Carrasco-Córdova el qual des del podi de direcció, demostrant talla i molta experiència, transmetent energia i vitalitat a una orquestra simfònica que es va mostrar sempre disposada a donar el millor de si.
Així, van anar succeint-se totes les composicions, algunes d’elles aconseguint molt bones sonoritats com l’obertura de ‘Demà, vesprada i nit a Viena’ de Franz Von Suppé (amb el seu deliciós solo de violoncel), i les polkas ‘Ohne Sorgen’ o la del ‘Foc’ ambdues de Josef Strauss. Si bé els grans i meravellosos valsos de Johanns Strauss fill van ser interpretats amb equilibrada elegància, especialment ‘Sang vienesa’ i ‘Contes dels boscos de Viena’, l’orquestra ha de millorar els ‘rubatos’ (acceleració o desacceleració del tempo) que puga indicar el director i que, sense abusar, són molt necessaris en aquesta mena d’obres per a conferir-los vida i amenitat.
No va faltar ‘El bell Danubi blau’ amb la participació de tres components d’A3 Dansa Alcoi; i en els bises, el ja esperat pel públic ‘Vals de les Ones’ de Juventino Roses (Eixa Milagret la de la placeta del Carbó), que tots vam poder entonar amb entusiasme, abans de la imprescindible ‘Marxa Radetzky’ del progenitor de la saga dels Strauss. Donava gust veure al públic eixir de la sala amb amplis somriures i cares d’absoluta felicitat.
Foto: La Internacional Strauss European Symphony Orchestra, la sorprano i el director de l’orquestra | Juan Vilaplana