Altres 10.000 km en Vespa, ara pel Caucas

Encara que resulte difícil de creure per la quantitat de països i continents que ha recorregut, Emilio Turrión encara té somnis viatgers per complir i un d’ells era rodar amb la seua Vespa Clàssica per algun dels països del Caucas, com Geòrgia o Armènia, bressol de civilitzacions entre Àsia i Europa, i creuant la interminable i pintoresca Turquia, inclòs el Kurdistan.

En aqueix repte camina, en un estiu que va començar recorrent el desert de Tunísia i que acabarà per l’Europa menys coneguda, allunyada del turisme de masses que ens envaeix, i per la qual aquest farmacèutic de Muro àvid de noves experiències, es troba transitant des de finals d’agost, afegint així altres 10.000 quilòmetres recorreguts, ara en sis setmanes.

Un repte que va començar en el sud de Grècia, que va incloure l’illa de Quios, recorrent posteriorment tota la costa mediterrània turca, des d’on va fer el salt a la Capadòcia, Anatolia Central travessant el seu bell riu Eufrates i la zona del Kurdistan, fins a arribar a la frontera amb l’Iran i visitar la famosa Muntanya Ararat, amb 5.137m d’altitud, “on es diu que descansa l’Arca de Noé, una zona en la qual vaig viure un xicotet terratrémol sense conseqüències com sí que va passar mesos arrere”, conta Turrión.

Fins a aconseguir aquests últims dies que li han portat per Geòrgia, “he hagut de superar diversos ports de muntanyes turcs d’uns 2.500m d’altitud i temperatures per davall de zero graus, a més de diversos controls policials fent-me algun interrogatori, perquè bufona aquest zona amb Armènia i des de la Primera Guerra Mundial són enemics acèrrims, d’aquí ve que no es puga accedir a Armènia des de Turquia i sí des de Geòrgia”.

Entre els seus plans ara està tornar des de Geòrgia a Bulgària per la Mar Negra, “llevant-me així diversos centenars de quilòmetres, perquè la Vespa ja comença a donar símptomes d’esgotament i en més d’una ocasió he hagut de fer alguna reparació de no molta gravetat, encara que la situació de la Guerra d’Ucraïna podria també influir en aqueixa travessia”, relata.

Emilio Turrión confirma que “gaudisc molt viatjant d’aquesta manera i més per aquests països, que t’obrin la ment i t’enriqueixen. Encara que puguen donar la sensació d’insegurs, res més lluny de la realitat, i la seua hospitalitat i amabilitat sempre estan molt presents”.

Quant a l’alimentació, “és una mica monòtona i gens comparable a la nostra. Del clima, una de freda i una de calenta, amb dies de molta calor i altres de fred per a aquesta estació de l’any, inclòs algun aiguat que un altre”, agrega per a donar la clau del viatge, que segons confessa passa “perquè no falle la mecànica. Fa setmanes que vaig deixar de veure alguna Vespa per Grècia”, afegint que de l’esforç mental i físic, “camine bé i encara que en les meues publicacions en xarxes puga semblar que tot és fàcil, es fa dur anar a aquesta velocitat amb una moto clàssica”.