Allà vaig!
Hi ha unes impactants fotos de Paco Grau de la pantanada de Tous, que tan bé recordem tots els alcoians, perquè aquella gota freda que va provocar l’enfonsament de la presa, va causar també importants desperfectes a la nostra ciutat, una ciutat que si bé sembla impossible d’inundar, o almenys això pensem nosaltres els alcoians, no és de cap manera un lloc segur quan plou a la manera bíblica, perquè no s’inundem, però cauen cases i es desfan barrancs. Això li va dir Josep Sanus a Joan Lerma per mamprendre el Plan ARA, que Alcoi estava anant-se’n pels barrancs darrere la gota freda. Mireu el que ha passat a Letur, que és tan costerut o més que Alcoi.
Aquelles fotos de Grau mostraven piles de cotxes amuntegats al final d’un carrer a Carcaixent, mostraven la ratlla terrorífica de l’aigua a dos palms de la teulada de les cases d’Alzira, i la carretera, convertida en una passarel·la enmig d’un mar.
Doncs bé, allò va ser poca cosa comparada amb el que ha passat esta setmana a València. I és que quan la Mare Natura esternuda nosaltres morim. I ella tan panxa. Passa el temps, el món avança, o això creiem, però l’home no és més que una formiga, còsmicament parlant, i no pot frenar la Mare Natura quan diu allà vaig.
Els americans porten tota la vida suportant huracans, i amb tota l’experiència i tant Google Maps encara continuen clavant taulons tapant portes i finestres perquè quan ve l’huracà no poden fer una altra cosa.
A València riuades hem tingut per anar i vendre. Des de temps immemorial. Els pobles de la Ribera, l’Horta, la Safor, són pobles de cases amb les plantes baixes buides o amb els mobles justetets perquè de tant en tant s’inunden. Està al seu ADN. Però esta vegada ha sigut com mai no s’havia vist abans. I tenim l’espasa de Dàmocles sobre els nostres caps perquè estes porcades es repetiran i, probablement, amb més intensitat. En una dramàtica ironia, a Paiporta, on ha mort més persones que quan la pantanada de Tous, quasi no va ploure, o va ploure poquet, però a pocs kilòmetres més amunt van caure 500 litres per metre quadrat en poques hores, i això és el Diluvi Universal. Tota eixa ingent quantitat d’aigua va baixar per un barranc i va ofegar Paiporta. I ací estem tots, esperant Godot, a veure com serà i què farà el proper esternut de la Natura.
XIMO LLORENS. Periodista