“Alguna vegada havia fantasiat en secret amb ajudar a l’Ambaixador”

La tard-nit de cada 4 de gener hi ha un personatge a Alcoi que centra les mirades de totes i cadascuna de les persones que han eixit de les seues cases per a escoltar l’avís de la imminent arribada de Melcior, Gaspar i Baltasar a la nostra ciutat.

Eixe personatge és l’Ambaixador Reial, encarregat d’anunciar dita important missatge.

L’actor i escriptor alcoià Rafa Segura ha rebut l’encàrrec d’ajudar a l’Ambaixador el dia que es declame el text escrit per la també escriptora alcoiana i metgessa de professió, Natàlia Gisbert.

Rafa Segura es va iniciar en el món del teatre amb tot just 16 anys en la companyia Teatre Circ de la seua ciutat natal, Alcoi, i durant aquests anys s’ha format a nivell acadèmic en diferents branques, tant en l’àmbit acadèmic com de les lletres.

En el seu extens currículum com a actor apareixen dos curtmetratges bastant recents, dirigits pel també alcoià Jorge Hinojosa: ‘Insurrección’ i ‘Calíope’.

Encara que porta mitja vida vivint a València –en eixos anys també ha passat temporades a Madrid i a l’estranger–, el seu vincle amb Alcoi es manté.

– Quin continua sent la seua unió amb Alcoi?
– Alcoi sempre és present, i precisament en l’època en la qual solc tornar és per Nadal, no sols per menjar torrons i veure a la família, si no perquè estic vinculat al Betlem de Tirisiti. Soc el titellaire més nou, ja que em vaig incorporar fa uns pocs anys, i tracte de ser present totes les jornades que em siga possible. M’agraden molt els titelles i en concret aquest pesebre. M’encanta tot el relacionat amb ell.

– Com va rebre l’encàrrec?
– Em van contactar des de l’Ajuntament i em van preguntar si m’interessaria ser l’ajudant de l’Ambaixador. En un primer moment vaig arribar a pensar que em contactaven per a escriure el text, ja que compagine les meues labors d’actor amb les d’escriptor, de fet, estic rebent molts projectes per a escriure i també, normalment actue els meus propis textos.

Crec que fins em fa més il·lusió el vessant d’actuació en aquest encàrrec, aquest rol m’encanta.

– Quina va ser la seua reacció?
– Em va fer molta il·lusió, però no ho vaig exterioritzar molt perquè anava viatjant i envoltat de gent desconeguda (riures). Em vaig alegrar molt, vaig fer escarafalls interiors (més riures).

– I la resposta de la seua família i amics?
– Tant la família com els amics d’Alcoi saben el que és, la qual cosa suposa. Tothom m’ha donat l’enhorabona i ho viuen amb molta il·lusió.

Arran d’haver eixit la notícia públicament molta gent m’ha contactat per privat.

M’il·lusiona, encara que em dona un poc de nervi. Sé que és una responsabilitat. És un acte molt especial, molt màgic i cal fer-ho tan bé com siga possible.

– Esperava eixa crida? Havia pensat en alguna ocasió que podia arribar eixe moment?
– Em va enxampar per sorpresa, no m’ho esperava.

És un acte que veig tots els anys, tracte de ser allí, a Alcoi, en eixos dies.

Alguna vegada havia fantasiat en secret que em cridaren per a ajudar a l’Ambaixador d’alguna forma, però pensava que amb un poc de sort em cridarien d’ací a uns anys.

– Ha visualitzat eixe 4 de gener de 2025?
– No situe cap moment en concret, perquè la meua família tampoc el veu sempre des del mateix punt, però potser baixar per Sant Nicolau és molt emocionant.

Just abans de començar l’acte del Ban crec que tindré un poc de nervis, però no seran nervis que em paralitzaran, si no que m’activaran.

Pot llegir l’entrevista completa en El Nostre del divendres 29 de novembre de 2024.