Alcoyano-Nàstic, un duel d’una altra època
El Nàstic es presenta aquesta vesprada (17 hores) amb l'atractiu de veure velles cares conegudes
Els duels Alcoià-Nàstic evoquen a una altra època, a eixa Segona B amb una aroma diferent, més pròxima i no tan freda com l’actual. Era sinònim de vesprada gran de futbol. Dos clubs amb una història molt similar –els dos han militat quatre temporades en Primera i han hagut enfrontament entre tots dos des de Primera fins a Tercera Divisió– mesuraven el seu orgull, amb un Collao, això sí, ple de públic. Al Deportivo no se li ha donat malament el Nàstic en aquesta categoria. De les seues huit visites, només en una van eixir perdedors els blanc-i-blaus. Caldria remuntar-se a la temporada 92/93, fa 28 anys ni més ni menys, una eternitat.
El Nàstic es presenta aquesta vesprada (17 hores) amb l’atractiu de veure velles cares conegudes. Fran Miranda és un dels seus capitans. Va fitxar després d’unes dures negociacions amb l’Hèrcules que no volia deixar-li marxar. El migcampista extremeny va ser un dels herois de l’ascens a Segona Divisió de fa deu anys i una de les primeres peticions de Toni Seligrat quan va arribar per a salvar una nau a la deriva.
El de Torrent va aterrar fa temporada i mitja en el Nou Estadi de Tarragona amb els granes tercers per la cua després de descendir de Segona. Va alçar a l’equip i després de posar el seu segell en la plantilla el passat estiu, el va portar fins al primer lloc del subgrup A per davant de Barça B i Andorra. A més va acabar com l’equip més golejador (35) i menys golejat (15). Molt fort en pròpia casa, on va acabar invicte, va patir com a visitant, on només va guanyar dos partits i va cedir les seues tres derrotes de la primera fase.
Cap dubte que demà es veurà a un Alcoyano molt diferent del que va estar una hora sotmés pel Barça B. S’espera un partit de poques concessions. “Hi ha moltes similituds entre els dos equips, la diferència la marca el pressupost d’un equip i un altre. Si deixem que s’acosten a la nostra àrea, el Nàstic és un equip que et pot avassallar. Hem d’anar amb tot i fer vibrar als 150 aficionats com si foren diversos milers. És la nostra responsabilitat”, assegurava divendres un Vicente Parras que perd a Mourad per sanció però que recupera a Jordán i Raíllo després de les seues lesions.