Alcoyano: Houston, tenim un ‘problemón’

Com en la pel·lícula Apolo 13, en la qual l’astronauta Jack Swigert va llançar la famosa frase “Houston, tenemos un problema” en plena carrera espacial durant la Guerra Freda, eixa falca tan repetida en la història del cinema perfectament podria aplicar-se per a explicar l’actual moment de l’Alcoyano, amb una afició desconnectada i un club tancant files a la carrera i tornant-se cada vegada més hermètic.

Una caiguda als inferns que va començar a forjar-se el mateix dia que l’afició es va anar a menjar amb l’acomiadament de Vicente Parras. A més d’un aficionat encara li dura la indigestió d’aquella vesprada, ja que camí del segon mes, l’Alcoyano ha vist com ja dos entrenadors s’han assegut en la seua banqueta i no seria desficaciat pensar que un quart tècnic acudira al rescat, després que el revulsiu de Vicente Mir es diluïra com un terròs de sucre en l’Alfredo di Stéfano enfront del Real Madrid Castilla, amb uns futbolistes desactivats quasi d’eixida que en cap moment van saber què fer amb la pilota als peus.

Quan va ser acomiadat Parras, l’Alcoyano caminava a un punt del play-off d’ascens. Set partits després, la distància respecte al cinqué classificat no sols s’ha disparat i ara és de cinc punts, sinó que els blanc-i-blaus han acabat per caure als llocs de descens. Set partits de rumb erràtic amb la “pantomima” que va resultar el pas de Juli per la banqueta de l’equip, amb alineacions imposades i tàctiques i canvis a colp de conversa telefònica durant els partits.

L’arribada del de Meliana ha sigut una espècie de “patadón y tente tieso”, amb l’elecció d’un tècnic al qual ara es vol purgar pensant que qualsevol temps passat millor, en record a aquells esperançadors inicis que li van portar a asseure’s en les banquetes d’Elx, Múrcia i Hèrcules, però que acabada aquella etapa, va eixir escaldat de l’Alcoyano, d’un segon pas pel Rico Pérez i també de l’Águilas, per a acabar trobant el seu veritable lloc en banquetes menys exigents i sense tot just pressió com els d’At. Saguntino i Torrent, dues categories més a baix i als quals va acabar ascendint.

L’acomiadament de Parras convidava a una altra resposta per part de la propietat però el primer acostament amb un tècnic de cartell en la categoria com Seligrat va fracassar estrepitosament després de la negativa del valencià a anar més enllà en les negociacions per la particular personalitat de Ramírez.

D’aquells llots perfectament podria dir-se que han arribat aquests fangs que tenen a l’equip en una situació preocupant, a anys llum de les expectatives que es van generar a l’estiu després d’armar-se el planter més car de la història del club. Una plantilla confeccionada a base de noms de molt de pes en totes les seues línies, al qual es va sumar –només l’endemà passat de la destitució de Parras– el fitxatge de Yacine, un davanter de campanetes després del seu pas per clubs com Elx, Rayo Vallecano, Leganés i Eibar, tots en Segona Divisió, però que va arribar en unes condicions lamentables, fora de forma i amb un important sobrepés.

Un Mercedes en pretemporada que ara funciona com un 600 que ve de signar els pitjors registres en Primera Federació en acabar la primera volta. Són 22 punts en 19 partits, quan el curs passat va arribar fins als 25 punts, un més que en la temporada 22/23, mentre que el primer any es van aconseguir els 26.

A tot això, el Deportivo no gana a casa des de principis d’octubre quan es va derrotar 2-1 al Marbella. Són més de 100 dies sense que l’afició celebre un triomf com a local, una cosa inèdita quan es parla del Collao. Per si no fos prou, l’equip acumula quatre partits sense marcar. L’última vegada que ho va aconseguir va ser a Iecla a la fi de novembre passat, amb un gol de Mario Losada de penal en el descompte. Després no va veure porteria ni contra l’At. Sanluqueño (0-2), ni tampoc davant Hèrcules (1-0), At. Madrid B (0-0) i Real Madrid Castilla (2-0).

Però a la preocupació esportiva i institucional, se suma la social. L’allunyament és evident i tampoc des del club es fa molt o res per trencar eixa tendència que pot acabar a curt termini amb les graderies cada vegada més buides i una afició instal·lada en la indiferència.

DEMÀ, DAVANT L’IBIZA
Mentre que el club busca eixe revulsiu que reactive la plantilla, Vicente Mir recordava el dijous, en la vespra de la seua estrena de demà en el Collao enfront de l’Ibiza (12 hores), que “he tret a diversos equips d’ací, quasi sempre m’ha anat bé i espere també fer-ho bé en l’Alcoyano”.

El de Meliana va assegurar que afrontava aquest retorn “il·lusionat, ho vaig dir el dia de la meua presentació, que venia amb molta ganes i m’agradaria que l’afició estiguera amb l’equip. La solució passa per guanyar. Un bon resultat faria que tot es començara a veure diferent. Amb el futbolista has de ser clar, cal dir-li que està fent les coses malament, i tractar de donar-li la major confiança possible per a traure el màxim rendiment i que crega en tu”.

Vicente Mir va reconéixer que davant el Real Madrid Castilla “no va eixir el dia, cal passar pàgina” i va fer la primera alineació pensant a ser ofensiu, però “no passem del nostre camp i així és difícil guanyar partits”.

Per a demà espera un Alcoyano amb una altra mentalitat: “Hem d’eixir a donar-ho tot per a guanyar sí o sí a l’Ibiza i trencar eixa mala ratxa. Tractarem de jugar el màxim de temps en camp contrari. No soc partidari de jugar amb l’autobús i buscar una contra. Confie en aquesta plantilla. La nostra mentalitat ha de ser pensar només a guanyar per intensitat, força i concentració. I més en el Collao, a la nostra casa és on hem de forjar els nostres objectius”, va revelar.

El tècnic va avançar que hauran canvis. Davant estarà un Ibiza al qual Vicente Mir considera un dels “gallitos” de la competició, que lluny de Can Misses ha sigut capaç de guanyar cinc dels seus deu desplaçaments. “És veritat que fan pocs gols (15 per 17 l’Alcoyano) però és un equip que crea moltes ocasions i al qual se li han escapat bastants punts sent millors que el seu rival. Intentarem ser ofensius però sense tornar-nos bojos. Serà un partit renyit en el qual hem d’intentar ser millor que ells”, va precisar. L’Ibiza està entrenat per Paco Jémez.