Alcoyano: El Rico Pérez i la prova del cotó

El derbi d’aquest diumenge en el Rico Pérez com a prova del cotó. Tant l’escenari, com el moment de la competició i fins i tot les circumstàncies que emboliquen aquest xoc conviden a pensar que és el moment de llevar-se caretes d’una vegada per sempre en un d’eixos partits marcats en roig des del mateix moment que va aparéixer el calendari.

Si bé és cert que per davant quedarà més de mitja lliga, un món pensaran alguns per a prendre decisions dràstiques, però en l’horitzó comença a atalaiar-se l’aturada nadalenca i l’arribada del mercat hivernal. Queda el derbi del diumenge i es tancarà aquest convuls 2024 per a l’Alcoyano amb la visita de la setmana que ve de l’At. Madrid B al Collao.

Si parlem del filial blanc-i-vermell ve a la memòria el succeït l’any passat, visita saldada amb un 0-3, una derrota que va vindre acompanyada d’un autèntic terratrémol en el vestuari blanc-i-blau amb aquelles tempestuoses eixides de Campabadal i de Sergi García.

És potser prompte per a aventurar si la propietat buscarà un colp d’efecte com el de l’any passat, però l’equip està lluny, potser no a nivell de classificació, a dos punts del play-off, encara que sí de la il·lusió que es va generar l’estiu passat després de l’arribada d’uns certs jugadors amb un gran cartell en la categoria, que convidava a pensar en un Alcoyano que no està apareixent i que té a l’afició cada vegada més desencantada pels mals resultats del Collao.

El primer colp de timó a la recerca d’una identitat que no troba tampoc ha sigut el revulsiu esperat. Molts no van entendre el moviment del club no contractant un tècnic contrastat després del cessament de Vicente Parras i l’endemà passat s’anunciava el fitxatge de Yacine, més mediàtic que efectiu de moment, ja que un mes després segueix sense haver debutat.

Va haver-hi també qui va beneir des d’un primer moment l’aposta de donar el timó de l’equip a Juli, per tot el que representava la seua figura i assumint el risc d’entregar a un entrenador en pràctiques la plantilla més cara de la història del club.

La veritat és que l’etapa post Parras i amb Juli als comandaments no acaba d’arrancar. Més que la preocupació de si l’equip està més a prop o més lluny de l’objectiu amb el qual va partir el present curs són les sensacions que transmet una jornada sí i una altra també.

Aquest diumenge, seguint eixa línia d’anar a les palpentes en la que caminen últimament els blanc-i-blaus, van tornar a tocar fons enfront de l’At. Sanluqueño, un equip la major virtut del qual va ser aprofitar eixa gàbia de grills que és ara mateix l’Alcoyano defensivament incapaç d’acabar un partit amb la porteria a zero.

És clar que Juli encara no ha donat amb la tecla correcta i ell és el primer que ho va reconéixer després d’acabar el xoc enfront del Sanluqueño, molts es pregunten si el debat només cal centrar-lo en un entrenador sense experiència o el quid de la qüestió va més enllà i es troba en una plantilla sobrevalorada, que ja ha tocat sostre i caldrà començar a plantejar-se objectius més realistes.

Incorporacions importants a l’estiu com les de Manu García, Pichu Atienza, Borja Granero, Jon Rojo, Undabarrena, Dani Molina o Cristian Herrera estan molt lluny del que s’esperava d’ells. Cap dels set és indiscutible i diversos d’ells han passat més temps en la banqueta que en el camp.

Per no parlar de Niang, Cellou i Andrés Rodríguez, els tres sub’23 i que porten camí de signar un pas testimonial per l’Alcoyano.

Només Pastrana, Mario Losada i alguns centellejos de Ferni, sobretot després de la seua enlluernadora arrancada de lliga, estan al nivell que s’esperava i s’han guanyat a pols un buit en el cor de l’aficionat.

Per damunt de tots apareix Javi Antón, estratosfèric per moments com a Iecla, amb eixa arrancada d’orgull que va permetre que l’Alcoyano rescatara una victòria en el descompte en La Constitución.

És l’únic integrant de la vella guàrdia que s’ha destapat, ja que Lara i Farru caminen desconeguts, Primi i Sergi López no passen de complidors, Jaume Valens està lluny de la fiabilitat que li va portar a la titularitat la temporada passada, el paper d’Albisua és l’ésser el recanvi dels dos migcampistes titulars ,i el joc d’Imanol ha perdut l’àngel que li va encimbellar el passat curs.

D’aquí ve que el derbi del diumenge en el Rico Pérez enfront de l’Hèrcules pot acabar sent el dit que execute l’interruptor, no sols de la decisió sobre la continuïtat de Juli en la banqueta de l’equip, també el del futur d’alguns futbolistes ara qüestionats.