Alcoians d’ara

Si d’alguna cosa ens podem sentir orgullosos els alcoians, és del considerable nombre de personalitats que hem aportat al món de la cultura, i que se’ns dubte han ajudat a incrementar la notorietat de la nostra ciutat. Pintors com Emili Sala i Antoni Miró; personalitats musicals de la talla d’Ovidi Montllor, Armando Blanquer o inclús Camilo Sesto; els actors Juli Mira i Xavi Castillo; així com els poetes Joan Valls i Juan Gil Albert.

Una vegada dit açò entenc que us pregunteu per quina raó he decidit recordar alguns dels alcoians més eminents. Sobtada injecció de vanitat alcoiana, lliçó d’història o necessitat d’omplir línies davant d’una mancança d’inspiració? Cap d’elles i a la vegada un poc de cada una. El cas es que durant els últims temps, mitjans de comunicació, inclús d’abast estatal, s’han fet ressò del comportament d’alguns dels nostres veïns menys il·lustres i que se’ns dubte contribueixen a tacar el bon nom del nostre gentilici.

Sense anar més lluny el passat més d’octubre un jove contestà es penjava del pont de Sant Jordi i es feia una foto per immortalitzar el moment. Possiblement el punt àlgid d’una vida que fàcilment haguera pogut acabar en aquell mateix moment. L’esdeveniment no haguera anat a més si no fora perquè el “selfie” en qüestió es va filtrar a les xarxes socials i La 1 va decidir emetre una entrevista amb el jove temerari. Tot açò em fa pensar que els encarregats de definir els criteris de noticiabilitat de la cadena pública, no deuen tindre clares les bases del seu ofici.

Quasi al mateix temps, la notícia de què un pederasta abusava de menors al seu domicili d’Isabel la Catòlica eixia a la llum. No puc evitar posar en dubte la tasca policial sabent que aquesta persona portava actuant des dels anys 90 i que jo personalment he conegut potencials víctimes de les seves pertorbades tendències.
Si albergar a un pederasta no era prou lamentable, des de feia quasi un any Alcoi tenia el dubtós honor de ser la primera ciutat de l’estat espanyol en acollir una seu del partit d’ultradreta “Amanecer Dorado”. El seu líder, Antonio Vicedo, pretenia així exportar des de Grècia una formació política que està cridada a abanderar el nazisme als nostres dies. La mobilització social va ser immediata i va servir per demostrar que el feixisme ni té ni tindrà cabuda a les nostres terres.

Aquest repàs acaba amb el record del cèlebre Justo José, conegut com l’imprudent que va ser atacat per lleons al zoo de Barcelona. Abans d’aquest desafortunat incident ja havia protagonitzat algunes eixides de to com la crema d’una estelada durant la diada catalana o l’exhibició d’una esvàstica a València amb ocasió del 9 d’octubre.

Encara que l’atenció mediàtica hagi recaigut sobre aquests personatges, confie que tot açò no transcendeixi més enllà del seu caràcter anecdòtic. El nostre gran potencial com a poble unit al gloriós passat al qual feia referència a l’inici, de ben segur es faran càrrec.