Alcoi reivindica la lluita feminista en el 8M

Com cada 8 de març, se celebra el Dia de la Dona, i Alcoi ha començat aquest assenyalat dia amb diverses activitats, començant amb els centres educatius, que han col·laborat en la representació de la figura del 8M ecofeminista, que està situada en la plaça d’Espanya. En aqueixa mateixa ubicació, els estudiants han realitzat una coreografia feminista, que ha donat pas a la lectura del manifest, la qual ha arrancant sobre les 12 hores, i en la qual s’ha fet al·lusió als avanços que hi ha hagut en matèria d’igualtat, però que són “molts els riscos als quals ens enfrontem”. També s’ha incidit en la repercussió de la Covid-19, crisi que “ha evidenciat que les cures recauen sobre les dones, que els recursos públics són insuficients, així com la falta de personal professional i de corresponsabilitat”.

Han sigut diverses estudiants les encarregades de donar veu al manifest d’enguany, llegit sobre una plataforma en la plaça d’Espanya davant la mirada dels assistents, tant companys de diversos centres educatius –en els actes d’aquest matí han participat Esclaves, Miguel Hernández, Salesians Joan XIII, Tomàs Llàcer i Horta Major–, com a públic en general.

En aquest 2022, aquest acte s’ha desvinculat de la manifestació, que tindrà lloc aquesta vesprada, a partir de les 19 hores, també en La Bandeja. Amb aquest canvi d’horari es pretén fomentar la participació.

La programació commemorativa del 8M s’allarga durant quasi tot aquest mes, i es pot consultar al complet fent clic ací. 

El manifest llegit diu així:

“El feminisme, una lluita pels drets de totes les persones

Hui, 8 de Març, Dia Internacional de les Dones, tornem als carrers a cridar pels nostres drets i a reivindicar la lluita feminista.

El feminisme ha millorat la història de la humanitat, la de les dones, la de totes les persones i de l´espai comú que habitem. Des del seu sorgiment, les dones hem denunciat l’opressió patriarcal i hem anat guanyant cadascun dels drets que hui tenim. I ara continuem ací, lluitant perquè el feminisme siga essencial en l’agenda política i en la consciència de tota la societat.

No obstant els avanços, són molts els riscos a què ens enfrontem. El feminisme està en el punt de mira mediàtic i ha provocat una important reacció patriarcal.

El feminisme és la força de totes les dones, de les dones del nord, del sud, de l’est i de l’oest, de les dones de tots els àmbits, territoris, cultures i classes socials. El feminisme és interseccional, una lluita pels drets de totes les persones i que vol construir una societat antisexista, però també diversa, anticlassista, antirracista, antifeixista i en definitiva, més justa.

Les feministes denunciem l’escalada bel·licista patriarcal i la devastació mediambiental que amenaça el planeta, circumstàncies que sempre afecten de manera especialment greu les dones i les xiquetes dels països més empobrits. Denunciem també tots els tipus de violències i agressions directes que pateixen perquè ningú es pot quedar arrere.

La crisi social, sanitària i econòmica provocada per la Covid-19 posa en relleu, encara més, la precarietat estructural del sistema capitalista, després d’anys de polítiques neoliberals. La crisi, que està resultant llarga i penosa, aguditza les discriminacions i les violències estructurals que, a causa de la perpetuació dels rols i dels estereotips de gènere, hem patit i patim més les dones. Els sectors més exposats a la malaltia són sectors altament feminitzats que, a més, són els més insegurs. S’ha evidenciat que les cures recauen sobre les dones, que els recursos públics són insuficients, així com la manca de personal professional i de corresponsabilitat. Les dones no volem continuar a soles amb aquest sobreesforç i exigim el dret a ser cuidades i a compartir la tasca de cuidar.

Les desigualtats que patim les dones al món laboral tenen el seu origen en la divisió sexual del treball. Aquesta divisió suposa pitjors condicions laborals; major desocupació, contractació temporal i parcial, una bretxa salarial del 24% i una bretxa encara més gran a les pensions. Aquells treballs considerats de dones estan menys valorats, amb pitjors salaris i condicions. La situació de moltes dones ocupades, com les treballadores de la llar, que ni tenen els mateixos drets que la resta de la classe treballadora, és inadmissible en ple segle XXI, fins a l’extrem de suportat inclús agressions sexuals per part del seus empleadors. Aquesta greu realitat la pateixen principalment dones migrants.

Totes juntes, les que hui estem ací i les que no poden estar, diguem NO a aquesta societat patriarcal, masclista, feixista, racista, capitalista i colonialista que sotmet totes les persones.

Per tot això, exigim:
– Educació pública, laica i feminista, lliure dels valors patriarcals, que promoga la igualtat a les aules, en l’elecció dels itineraris acadèmics i en les eixides professionals i que no ens invisibilitze. Una educació en valors, on la coeducació i l’educació afectiva i sexual a les escoles forme persones per a un món d’iguals, sense estereotips de gènere. En conseqüència, els continguts han de ser coherents amb aquest plantejament. També cal acabar amb l’androcentrisme en la ciència, les arts i la cultura.

– Posar la vida en el centre, valorant les cures com a treball; assumir socialment i col·lectivament els costos i les tasques de cura.

– Serveis públics que garantisquen atenció de qualitat tant a la infància de 0 a 6 anys, com a les persones majors i en situacions de dependència. Les administracions han de garantir el dret de les persones a ser cuidades.

– Implementació urgent de mesures per a l’erradicació de la pobresa de les dones, amb polítiques d’ocupació amb perspectiva feminista, així com la inserció social i laboral real i efectiva de les dones amb diversitat funcional.

– Pensions dignes i justes amb perspectiva feminista i de classe.

– Derogació de la llei d’estrangeria, que deixa les dones migrants sense drets i absolutament desprotegides.

– Ni un pas arrere en els drets sexuals i reproductius, garantint el dret a l’avortament legal, segur i gratuït en la sanitat pública i la salut sexual i reproductiva.

– La reversió dels serveis privatitzats a públics i amb gestió directa, perquè és imprescindible comptar amb uns serveis públics universals i de qualitat per a tindre el dret d’accés en condicions d’igualtat i equitat.

– Formació en igualtat i prevenció de la violència masclista de la judicatura i de tots els operadors implicats. Ja hi ha prou de violència institucional i patriarcal contra les dones, les seues filles i els seus fills.

– Polítiques amb dotació pressupostària i desenvolupament total de les lleis específiques, tant de diversitat i igualtat com de violència de gènere, ja siga en l’àmbit autonòmic o en l’estatal, per tal d’afavorir i avançar en la construcció d’una societat justa i igualitària.

– Desenvolupament del Conveni d’Istanbul, compliment de les recomanacions de la CEDAW per a totes les violències masclistes, reactivació del Pacte valencià contra la violència masclista, així com la seua avaluació i seguiment de manera continuada i periòdica, amb participació real i efectiva del moviment feminista i revisió de l’Estratègia Valenciana contra les Violències Sexuals, en coherència amb el que han aprovat les Corts Valencianes.

Per totes les feministes que ens han precedit, nosaltres seguim, per totes les que vindran, nosaltres lluitem. Recordem que el 8 de Març és cada dia!

El feminisme és el camí perquè totes i tots puguem ser lliures, en una societat antisexista, lliure d’opressió, igualitària i no violenta.

Juntes, organitzades i mobilitzades som més fortes en la lluita, fem revolució feminista!

Visca, visca, visca, la lluita feminista!”