Alberto Belda: “Som una ciutat que cada vegada practica més esport”

Alberto Belda fa balanç d’un any especialment significatiu per a l’esport de la nostra ciutat. A nivell individual, va brillar amb llum pròpia el fet històric que dos esportistes locals, Néstor Abad i Laura Casabuena, participaren en una Olimpíada. A més Teresa Payá va aconseguir la Champions d’hoquei i els quatre clubs més representatius de la ciutat van estar dirigits per un entrenador local. Va haver-hi rècord de participació en els Jocs Esportius, també en moltes activitats i competicions celebrades a nivell local, la qual cosa li porta a apuntar que “som una ciutat que cada vegada practica més esport”, per a a continuació el regidor d’esports posar el focus en els 800.000 euros que destina l’Ajuntament en convenis, activitats i promoció esportiva i confirmar que 2025 serà l’any en què definitivament veurà la llum el pavelló de la gimnàstica artística, el vaixell almirall en matèria d’infraestructura d’aquesta legislatura.

–Quin balanç fas de l’any que acabem d’acomiadar? Creus que l’esport local gaudeix de bona salut?

– Té salut i molta. En general som una ciutat que cada vegada practica més esport. Es palpa en cada activitat que s’organitza a nivell local. Cada vegada hi ha més gent que va als gimnasos, que ix al carrer a practicar esport o utilitza el nostre entorn natural. Les activitats de caràcter popular que s’organitzen compten igualment amb més inscrits. És una cosa molt bona i molt important, fa que vegem una ciutat més viva i activa.

– Un balanç que cal començar per la base i eixa promoció que es fa perquè des de ben xicotets tinguen garantit l’accés a la pràctica esportiva. A nivell local hi ha dues activitats que propicien eixa arribada a primerenca edat a l’esport: Jocs Esportius i l’Escola Poliesportiva d’Iniciació (EPi). Es podria dir que els Jocs són el motor de l’activitat esportiva en els nostres joves?

– Estan més vius que mai, cada vegada hi ha més modalitats i són més les xiquetes i els xiquets que decideixen fer esports. En l’última edició va haver-hi rècord de participació amb 2.170 inscrits. Són els esportistes del futur, la base sobre la qual s’assentarà l’esport de la ciutat dins d’uns pocs anys, bé com a hobby o bé si acaben fent eixe pas de voler dedicar-se a l’esport d’elit.

– Després està l’Escola Poliesportiva d’Iniciació (EPI)

– Arriba a tots i cadascun de les xiquetes i els xiquets de la ciutat. Participen tots els centres educatius, des de primer fins a sisé de Primària i practiquen huit modalitats diferents, amb quatre sessions amb monitors especialitzats. Això permet que queden vinculats des de ben xicotets amb les entitats de la ciutat. És el cas de l’artística, del judo, de l’orientació, de l’atletisme, esports que estan tenint molt bona acceptació i amb molt bons resultats, alhora que s’estan formant en l’elit. Al final podran eixir o no. Si ixen, perfecte, perquè així veurem culminat tot el treball anterior, però sobretot el que es pretén és que les xiquetes i xiquets de la ciutat s’acostumen a practicar esport.

– Parlem de convenis amb els clubs

– Un dels esforços més important que fa l’Ajuntament són els convenis amb els clubs. Són més de 550.000 els euros que dediquem cada any a les nostres entitats. Si llevem els 320.000 euros als dos clubs més importants –200.000 euros per a l’Alcoyano i 120.000 que van l’Alcodiam–, els altres 230.000 euros són repartits entre la resta d’entitats locals. Son molts diners que ixen de les arques municipals amb e lque es reforça i es dona múscul a les entitats perquè puga fer costat als seus esportistes.

– Uns diners al qual cal afegir el que es destina de manera directa als esportistes.

– Quan vaig entrar com a regidor la partida que es destinava a esportistes crec que estava entorn dels sis o set mil euros. Ara aquestes beques directes s’han multiplicat fins als 14.000 euros anuals. Però a més d’eixos diners hi ha una altra partida que són els convenis singulars, set en total, els quals hem volgut desvincular de les altres beques perquè tenim set esportistes en equips nacionals o en centres d’alt rendiment. Cadascun d’ells percep 2.000 euros anuals, amb el que el pressupost en ajudes a esportistes individuals es dispara fins als 28.000 euros. Evidentment eixos 2.000 euros és una ajuda que es complementa amb la beca que tenen de la seua federació, però dona una idea del que tenim i també del que ve per darrere. Estan Joan Montes, Daniela Picó, Vicente García… Hi ha pedrera suficient i aquests noms i altres que vindran prompte seran en breu els que seran ací. No descarte que en les pròximes Olimpíades, si en les de París va ser un fet històric veure a dos alcoians en uns Jocs, que tant Néstor Abad com Laura Casabuena repetisquen participació a Los Angeles 2028, però per darrere ve gent com Daniela Picó i per què no tindre més de dos esportistes locals. És indicatiu que les coses s’estan fent bé i al final és un mèrit de tots.

– També està l’apartat a esdeveniments esportius?

– Som organitzadors o coorganitzem amb els clubs de moltes activitats perquè eixe esportista tinga l’opció de poder desenvolupar la seua activitat a casa. Moltes vegades són campionats nacionals, unes altres autonòmics o provincials. A més tenim les lligues locals. Som una de les poques poblacions que continua organitzant campionats locals, a més amb un nombre important d’equips i practicants, que porten a ser un dels grans dinamitzadors de l’esport local. En futbol sala hi ha una lliga amb més de 60 equips, molts d’ells de poblacions dels nostres voltants. Dènou en futbol 7 de veterans, nou de futbol 11, vint-i-huit en petanca i dotze en bàsquet.

– Tota eixa llista de grans esportistes que actualment tenim a la ciutat, cas de Néstor Abad, Laura Casabuena, Maia Llácer, Daniela Picó, Gaizka Porras, Andrea Silva, Teresa Payá, Joan Montes, Joan Gómez o anteriorment Jorge Molina i Juli, per citar els més significatius, els uneix que no els va importar eixir de la ciutat i aventurar-se a complir el seu somni de xicotets tenint una formació lluny del nostre entorn

– Un poc aquesta qüestió va relacionada amb com ha anat avançant la societat en els últims anys, molt més globalitzada. Abans naixies ací i havies de quedar-te ací. Ara ja no, la qual cosa vol la gent, sobretot la gent jove, és eixir, no té por d’anar-se fora. També la facilitat del transport ha ajudat molt. Un poc eixa experiència s’ha traslladat al món de l’esport. També parla bé de la labor que fan els clubs locals, que formen fins on poden i després eixos esportista acaben en Centres d’Alt Rendiment o en clubs d’elit on acaben de desenvolupar la seua formació.

–Un altre fet important que es va donar en 2024 és la singularitat de veure als quatre clubs més representatius de la ciutat –Alcoyano, Alcodiam, NB Alcoi (masculí i femení) i Serelles– amb entrenadors locals i a més dos d’ells –Alcoyano i NB Alcoi– amb director i directora esportiva també de la nostra ciutat?

– El fàcil és posar el focus en l’esportista, però l’un altre també és ací i és un fet que mereix ser destacat. Moltes vegades tendim a parlar de l’esportista, però no podem oblidar-nos d’algú com Rubén Porras, que porta diversos anys formant part de l’elit de l’arbitratge com a línia en Primera Divisió. En el tema d’entrenadors parla molt bé del nivell de formació que tenen els nostres monitors i entrenadors. Tenim a Lorenzo Pastor, que està en el *Alcodiam però que perfectament podria estar en qualsevol equip de *OK Lliga. Els números li avalen, des que està ell en la banqueta no hem eixit d’Europa, Copa del Rei, posats de play-off i és un entrenador fet i format a la ciutat. Tenim a Marcos Abad amb una experiència de molts anys a Anglaterra i que ara acaba de fitxar pel València. També ha eixit d’ací. Tenim jutges internacionals d’artística i jutges nacionals de rítmica.

– En eixe augment de la pràctica esportiva, a veure a més alcoians calçar-se unes sabatilles, quina part de culpa han tingut proves amb una alta participació com el Trail Solidari o la Mitja Marató Unión Alcoyana assegurances amb majoria d’inscripció local?

– Perfectament podria considerar-se com una punta de llança, les que han obert el camí perquè més carreres locals tingueren una major participació. També pense que *CursAlcoi ha actuat en aquests últims anys com a motor per a donar una altra espenta gran. No s’ha inventat res, simplement unir i que es poguera portar avant un projecte conjunt i impulsar-les d’una manera unificada. Carreres que tenien abans 300 inscrits ara tenen 400 i les que tenien 700 són 900. Tot això fa que es vaja sumant. També hi ha altres projectes com la Ultra *Mediterrània. Em sembla un projecte brutal, molt diferent del *Trail, que no té comparació amb res per eixa part solidària i d’investigació del càncer, però que a nivell esportiu està agafant molt nom en tot just #dos o tres edicions. La seua organització està aconseguint que la prova vaja més enllà de l’àmbit comarcal o autonòmic i ha sabut captar eixa oportunitat de tindre un espai propi en unes dates com és el mes de gener en el qual no hi ha altres competicions de muntanya. Això ha permés captar a participants de molt de nivell dins del *ultratrail. Tinc molta confiança que aquest projecte cresca molt. Enguany el nivell de participació serà molt alt, sobretot en gent de fora que vindrà a competir. Fomenta, a més, eixa part econòmica que va paral·lela a la competició esportiva. Un altre exemple de creixement de la participació ha sigut la *Sant Silvestre, en la qual hem arribat a un miler d’inscrits, la que més des que va començar a celebrar-se. La Unió Ciclista Alcoi s’està plantejant canviar el format del Trofeu Sant Jordi i que passe a ser una marxa *cicloturista. Amb això es vol donar més protagonisme a l’esportista local, oferint-li una prova que fins ara estava tancada per a ells, quan tenim l’entorn i les carreteres. És una cosa que al final hem de saber explotar.

– Podríem estar parlant d’un milió d’euros el pressupost que destina l’Ajuntament en el foment de l’esport a la ciutat?

– Perfectament, fins i tot molt més. Només en les *EPI s’inverteixen 30.000 euros anul·les. No obstant això, és un projecte que al final no se li dona la importància que realment té perquè queda en els col·legis. En convenis el desemborsament puja fins als 550.000 euros, diners al qual cal sumar els 100.000 euros i fins i tot els 120.000 euros als quals arribem moltes vegades en el suport a activitats. A eixos diners cal afegir-li la factura del manteniment d’instal·lacions, una inversió que moltes vegades no es veu però que ens lleva molts recursos econòmics. En aquest 2025 podrem canviar per fi la gespa artificial del camp Manuel Moreno Cabanes. Es tracta d’una subvenció de Diputació de 2020, en la qual ells aporten 100.000 euros i nosaltres 112.000. En temes d’il·luminació, aigua calenta i calefacció es va un munt de diners. Afortunadament la ciutat té moltes instal·lacions i això suposa un desemborsament brutal. El Complex Eduardo Latorre és una instal·lació amb un ús molt intens els 365 dies de l’any i el seu manteniment suposa invertir diversos milers d’euros.

– Serà l’any en què, per fi, siga realitat el nou pavelló de la gimnàstica artística?

– Està previst que en aquesta primera quinzena de l’any tire avant la licitació del projecte. Estava preparat per a desembre però un tema de dualitats ho va impedir. S’inclou en aquesta modificació els 300.000 euros per a complementar la pujada de preus. amb el que si abans estàvem parlant d’un cost de 820.000 euros, ara serà d’1.100.000 euros. Estic molt tranquil, mai ho hem deixat de la mà, sempre hem tingut la voluntat política de posar *lel diners, però des del primer dia sabíem que es tractava d’un projecte difícil d’executar, primer buscant ubicació, segon solucionant amb Conselleria que era un espai educatiu i l’últim va ser que quedara deserta la licitació amb l’anterior pressupost. Comencem amb un projecte que era una nau per a entrenar i hem passat a un pavelló, dins del nucli urbà i que serà un projecte multiplicat per tres del que volíem fer en un principi. És un deute històric amb un esport que li ha donat i li continua donant molt a la ciutat. Tindrà fossat, amb el que podrem elevar encara més el nivell de la gimnàstica artística local.

– La intenció és que es quede en un pavelló o la idea és donar-li contingut, crear un centre de tecnificació?

– El primer que hem de veure és com articularíem eixe centre de tecnificació. Si ha d’haver-hi una persona responsable, o seran tècnics de la Federació els qui vinguen a posar-ho en marxa. És una qüestió que ha de correspondre a la Federació, no a l’Ajuntament. Volem parlar amb la Federació per a veure si és un projecte viable, un espai on gent de la Comunitat puga vindre a fer entrenaments i concentracions. El principal és millorar les condicions actuals d’entrenaments de les nostres gimnastes, però no volem quedar-nos ací, volem que siga un pavelló referent en la Comunitat.

– Nova pista de patinatge en la Zona Nord, la pista d’atletisme…

– La nova pista de patinatge pot semblar una ximpleria, però la seua construcció alleujarà molt a nivell d’entrenaments, en una modalitat que està creixent moltíssim. Quan vaig arribar teníem el pavelló Miguel *Sarasa i una pista exterior, ara tenim el mateix pavelló, una pista coberta i una exterior. Quant a la pista d’atletisme, la substitució de la seua superfície el normal seria esperar que canviaran la gespa artificial del camp Manuel Moreno Cabanes i que els treballs començaren una vegada acabara el *Esport en 3D, perquè així no es vera afectat el normal desenvolupament de les lligues. El contrari seria un desastre.

– Què hi ha del futur projecte de les pistes de tenis?

– En el tenis tenim un problema. Cal recordar que hi havia una partida dins dels pressupostos participatius de 100.000 euros per a portar avant el projecte, la idea original del qual era desenvolupar-lo en uns terrenys al costat del camp Jorge Molina, però els problemes que hem tingut d’assentament fa *descártaramos eixa idea inicial. L’alternativa que es va buscar va ser el camp núm. 3, amb un projecte que incloïa un camp de futbol 7 i tres pistes de tenis, a més d’una zona d’aparcament, però amb la problemàtica sorgida amb l’Alcoià, tots els partits polítics adquirim el compromís de cedir aquesta instal·lació perquè es poguera habilitar el camp d’entrenament de gespa natural. Ara el projecte es troba en estand *by, perquè més espais no hem trobat per a fer tres pistes de tenis. L’Alcoià té el projecte damunt de la taula i estem a l’espera que conteste de si va fer o no efectiu el projecte.

– També estan les obres de millora del Collao?

– En 2025 continuarem complint amb el compromís que adquirim tots els grups polítics amb l’Alcoià d’invertir un milió d’euros en 5 anys. En 2024 es van invertir 150.000 euros i en 2025 hauran altres 200.000 euros. L’any passat es va obrir la nova porta de Gol B, es va canviar la gespa i es va millorar la façana del camp i per a enguany la idea és modificar tot el que és la part elèctrica i d’il·luminació per a complir amb la normativa que s’exigeix en Primera Federació i Segona Divisió.

– Hi haurà un altre episodi com el que vivim en el final de la passada temporada?

– Allò va ocórrer i espere i desitge que no torne repetir-se, però tampoc posaria la mà en el foc. Havien tres potes que es van plantejar en aquell moment: una era el compliment dels acords amb l’Ajuntament, i s’estan complint tots i cadascun dels compromisos que eren a les nostres mans. Hi ha altres dues potes que evidentment no podem complir, podem espentar i col·laborar, però no depén de nosaltres. Una és la massa social. No sé quines són les expectatives de la propietat, però el que és evident és que s’ha augmentat el nombre d’abonats, mentre que en el tema d’inversions i l’acostament amb l’empresariat tant local com de fora, crec que també s’ha millorat. Què igual no s’han cobert les expectatives que tenia propietat? És una cosa que no em toca valorar a mi. Nosaltres hem complit i confiem que tot continue com fins ara. L’ideal seria que la plantilla de l’Alcoià poguera entrenar a la ciutat, no ho fera fora i també és veritat que el club hauria de fer un esforç per a millorar eixa part social i d’acostament cap a la ciutadania. Quan s’analitza el que està fent l’Ajuntament, també caldria analitzar el que fa el club perquè la part social es vera molt més vinculada al club, perquè això és un projecte de tots, ja que l’Alcoià és d’Alcoi. S’està treballant, per la qual cosa no puc ser ni pessimista ni optimista, però sí que m’agradaria que el club es quedarà com està ara, a la ciutat.

– Quins desitjos té el regidor d’esports per a 2025?

– M’agradaria que tots els equips de la ciutat els anara bé. Que l’Alcoià jugara el play-off i ascendira, que l’Alcodiam jugarà la Copa i fera un molt bon paper a Europa, a més de classificar-se entre els huit primers en OK Lliga. Que l’equip femení del NB Alcoi aconseguira la permanència i que el masculí tornara jugar la fase d’ascens, fins i tot per què no, que pujara de *categoria. Que el *Serelles també fera una molt bona temporada i poguera ascendir, mentre que a nivell individual, sense uns Jocs Olímpics com vam tindre en 2024, que els nostres esportistes continuaren destacant, però sobretot que la gent de la ciutat continue fent esport i que eixe múscul que té el nostre esport actualment l’aconseguírem mantindre i fins i tot millorar.