Al voltant de les terrasses. ESTEFANÍA BLANES LEÓN. Portaveu Grup Municipal Guanyar Alcoi

M’ha resultat un tant desconcertant escoltar al regidor d’Urbanisme Manolo Gomicia parlar de l’aplicació de l’Ordenança de Terrasses. Desconcerta perquè, després d’un nou estiu protagonitzat pel descontrol, els excessos d’ocupació, i els abusos per part d’alguns establiments, el regidor llança un missatge públic de bon funcionament i d’excel·lents resultats.

Em desconcerta i alhora també em molesta. Perquè davant del que qualsevol ciutadà veiem que està passant a algunes zones amb terrasses que ocupen massa espai i causen massa molèsties, escoltar un responsable polític dient que tot va de fil de vint alimenta la creença general, justificada només en part, de que els polítics vivim en una realitat paral·lela i imaginària.

Hem de dir, i de fet jo mateixa ho vaig aportar a la reunió de la comissió, que sense dubte s’ha de manifestar en veu alta el principal aspecte positiu d’aquesta ordenança: el fet que molts establiments d’Alcoi ja estiguen acollits a una normativa, que a més ha estat consensuada per tots els agents implicats. És una notícia excel·lent que de zero establiments regularitzats (perquè no existia el reglament) passem a tindre ja quasi la meitat de terrasses amb llicència. I ho és gràcies sobretot als hostalers, als professionals que s’han pres de forma seriosa el seu compromís i les seues obligacions, i estan prenent-se les molèsties i efectuant les inversions per tindre els seus negocis en les millors condicions possibles.

Però a partir d’ahí, del treball dels professionals, no hi ha massa aspectes dels quals congratular-se. Si de cas, tocaria fer alguna autocrítica. Perquè si el govern municipal té en la suposada ‘bona gestió’ la seua bandera, en aquest cas la gestió ha badat fent aigua per totes bandes.

Per començar, la comissió s’ha convocat per a després de la temporada estival, quan l’idoni haguera estat, sense dubte, fer-ho abans per tal de preveure el funcionament de la campanya. A més, com ja es va explicar, a l’oposició se’ns convoca sense veu ni vot a la reunió, quan la pròpia ordenança especifica que formaran part de la mesa ‘membres de la Corporació’, i no exclusivament del govern. I tampoc està especificada la participació de la Cambra de Comerç, que sense dubte hauria de tindre un paper protagonista.

Ah, i encara una altra, ben esclaridora: quan es demana on està la representació de la Policia Local, el govern contesta que està present el regidor de Seguretat. No és el mateix. El regidor de Seguretat, ni de bon tros, coneix la realitat del dia a dia d’aquestes terrasses com a espai de convivència veïnal. Un representant de la Policia Local ha de ser Policia Local.

Però els despropòsits continuen: a la Comissió de l’Ordenança se’ns ofereixen dades que no coincideixen amb les que se’ns van donar als grups municipals en Comissió Informativa dies enrere. Se’ns donen dades sobre sancions per no tindre llicència, però no sobre denúncies per sorolls.

I, per descomptat, tampoc apareixen dades sobre possibles denúncies per excés d’ocupació. Per què? Perquè el propi govern local reconeix que no exerceix cap control sobre aquest assumpte. No hi ha cap expedient iniciat per aquest motiu, que és un dels més controvertits i repetidament denunciats.

Malgrat el que diga el regidor, toca tornar a recordar al govern que s’ha de prendre de manera seriosa la gestió d’un assumpte que afecta a molts negocis, i a veïns i veïnes de tots els barris de la ciutat. Per començar, la propera reunió ha estat convocada per a d’ací a 8 mesos, al mes de març, i no estaria de més fer abans alguna altra convocatòria per, almenys, definir bé les competències i la composició de la Comissió, a banda de conèixer i revisar els expedients en curs, i tractar els problemes que poden sorgir durant la tardor i l’hivern, perquè cada vegada són més els establiments que munten terrasses amb aparells de calefacció per als mesos més freds.

Sabem que la visió triomfalista del regidor no és més que propaganda política. Ara, que aquest siga el missatge per a l’opinió pública, però compte amb creure-se’l, perquè queda molta, molta feina per fer.