Al peu del canó

Que estem vivint un moment ben difícil és evident. La crisi sanitària derivada de la COVID-19 està tenint els seus efectes més devastadors en la nostra salut, però també en l’economia, el medi ambient i l’educació, i és que com diu el refrany: “Quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança”. Amb tot, el meu propòsit hui és parlar sobre la importància que està tenint l’escola en aquests temps.
Vos imagineu un món sense escoles? Vos imagineu que hagués estat de nosaltres sense els i les mestres? Cal no oblidar que ara per ara, elles i ells, també estan al peu del canó -com ho estan fent els sanitaris- i que estan oferint-nos la seua vessant més compromesa. Hui en dia són més necessaris que mai. No ho dubteu, els necessitem. I és per això que els hi hem de recolzar, perquè sense mestres -com diu el refrany- “d’ací a cent anys, tots serem calbs”.
Estic segur que alguns de vosaltres vos estareu preguntant què podem fer per encoratjar-los. Doncs no deixar mai de valorar el seu treball i reivindicar sempre la necessitat de disposar d’una educació de qualitat. Haurem d’insistir en el fet que el nostre sistema educatiu està a les beceroles del que han desenvolupat –i en gaudeixen- altres països de l’Europa actual. Com anem a posicionar-nos a l’Europa dels 27 com un estat pròsper si la competitivitat del nostre sistema educatiu és inferior a la resta? Cal fer tots els possibles per aconseguir-ho.
Ja ho va dir Nelson Mandela a les acaballes del segle XX: “L’educació és l’arma més poderosa per canviar el futur”. Hem de ser sensibles cap al col·lectiu docent i les seues necessitats, perquè també són les nostres. Ara bé, estigueu tranquils, perquè malgrat tot sempre ens quedarà el professorat.