Al costat de la sort
Il·lusió, màgia, somnis, esperança, sort, regals són paraules benintencionades que es veuen en la publicitat, en els mitjans per a introduir l’atmosfera adient d’una època especial, Nadal. La sort és un element essencial, associada a la il·lusió i els somnis per a obtindre el regal més preuat. Pot significar un gir en la vida, deixar el to gris i que tot es torne rosa.. Ahí sorgeix el gran efecte de la Grossa de Nadal, suma tot un paquet de desitjos, d’esperances. Opcions que toque un bon premi, inclòs major, hi ha per a cada dia. La Grossa és més que el somni d’una bona injecció econòmica en ple Nadal. És una il·lusió compartida entre les famílies, els companys de treball, les filaes, entitats de tota classe o els amics.
Alcoi i la comarca, tot un referent en associacionisme, no van perdre l’ocasió en traure el sopar del pobre, la nit dels anhels abans del sorteig .A diferència de la pel·lícula ‘Plácido’ de Berlanga’, canvia el ‘siente un pobre a su mesa’, perquè el que seu ho fa com a pobre i imagina mutar a ric a l’endemà. És l’adeu de la via estreta per una més opulenta. La popular cançó de Topol que va arribar fins i tot a cantar Peret, ‘Si jo fora ric’, expressa amb efusió tota la varietat de somnis que poden ser només que castells en l’aire.
Un canvi exprés, una transformació màgica, com la dels comtes, d’indigent a príncep. Sembla increïble, però en gastronomia ha passat. Més marginada que la sardina, indispensable en el sopar del pobre, un dels components obligats en el menjar dels pocs afortunats era la llagosta. Els colons nord- americans rebutjaven el crustaci, era quasi com una panerola de mar. La donaven als animals, als presos, i als servents. Hi va haver inclòs una rebel·lió dels criats i van aconseguir llevar dels seus contractes l’obligació de menjar llagosta tres vegades a la setmana.
La sardina encara no ha aplegat a l’estatus de la llagosta, però no representa ja tant als afectats per la misèria. Gràcies a Lisboa, s’ha fet respectar en el món del disseny. És el Mickey Mouse de la capital portuguesa. Les sardines envaeixen la ciutat. Les botigues estan plenes de souvenirs en clauers, obribotelles, tovalles, safates imants o paraigües.
Quan va començar a fer-se el sopar del pobre pocs ho sabrien, ara quasi tots coneixen que la sardina no és un aliment mediocre, al contrari, és ric en omega- 3 i vitamina B6, ideal per a reduir la depressió. Una bona manera d’alçar l’ànim i començar Nadal amb la major de les il·lusions. Toque o no toque la Grossa.