Adolfo Mataix: “El teatre sempre ha sigut per a mi una necessitat vital”

Va fer els seus primers passos amb Asalla i Evohé, dos grups de joves aficionats sorgits de La Salle i Salesians, respectivament. Tenia a penes 16 anys, però ja portava molt de teatre vist i freqüentar aquests ambients no va fer més que avivar una diversió que, segons les seues pròpies paraules, el va enverinar ja per a tota la vida.

– Va haver-hi algun mestre o referent que influïra en la seua decisió de dedicar-se a la direcció teatral?
– Recorde molt a Mario Silvestre, va ser una persona que em va ajudar molt. Perquè al principi em va costar, era jove i no tenia clar el deixar les meues amistats pel teatre, però va passar que me’ls vaig emportar a tots darrere. En La Cazuela començaríem a la fi dels 70 i estaríem ja fins als últims espertenecs.

– En La Cazuela es va consolidar com a director. Què li va portar a decidir que eixa era la seua veritable vocació dins del teatre?
– En realitat, jo vaig començar actuant, però no em satisfeien les meues interpretacions, jo mateix no em sentia a gust amb el que feia. I vaig començar a provar amb la direcció i amb ella em vaig quedar, des de llavors, he fet coses esporàdiques però no és el meu, no gaudisc.

– Què li va motivar a fundar Teatre Circ a principis dels 90? Què buscava amb aquest projecte?
– En La Cazuela va haver-hi un moment en què es va donar un xoc artístic, diguem-ne. Un grup de gent que volíem fer una cosa en La Cazuela i no ens deixaven, d’alguna manera ens declarem en rebel·lia i vam fer allò que volíem pel nostre compte. Encara vaig continuar en La Cazuela un temps més, però recorde alló com una manifestació i una declaració d’intencions. Eixe seria el germen de Teatre Circ.

– Com descriuria l’evolució del teatre a Alcoi des que va començar fins hui?
– Cada vegada costa més fer teatre, els temps han canviat i es complica especialment en el cas del teatre amateur. Ara tenim la sort a Alcoi de tindre una companyia professional, La Dependent, que és el gran referent que tenim ací.

– Ha treballat amb noms importants del teatre alcoià com Juli Mira, Neus Agulló i Xavi Mira. Alguna anècdota o aprenentatge especial que recorde?
– Ha sigut tremendament agradable treballar amb tots. Amb Juli Mira, per exemple, he estat molt unit, a pesar que ell optara pel camí del teatre professional i jo, en eixe moment, no estava en condicions de fer-ho. Però tampoc m’agradaria nomenar a ningú en particular perquè, per a mi, tots els actors són elements fonamentals en el teatre, aprenc molt d’ells, els necessite. L’actor és el que ha de crear el personatge i em recolze moltíssim en ell, és el que m’ajuda en la meua labor de direcció.

– Sempre ha sigut un activista i defensor del teatre amateur. Mai ha volgut fer el salt al teatre professional?
– Mai. No he sentit la necessitat de fer teatre professional. I no em penedisc de no haver fet el pas quan vaig poder fer-ho, la veritat.

– I quina és la creu de la moneda de treballar en el teatre amateur?
– El teatre en general necessita compromís i, hui dia, lamentablement, costa de trobar. Fa molts anys, quan jo començava, sí que n’hi havia, però ara, el gran repte del teatre és eixe: trobar gent compromesa, el teatre necessita treball i compromís.

– Com va nàixer la idea del festival Teatram i quin impacte creu que ha tingut en l’escena local?
– Alcoi sempre ha tingut una gran tradició teatral, Alcoi estima el teatre. I la idea de crear el Teatram va sorgir perquè poguérem conéixer a Alcoi el teatre amateur que s’està fent en tota Espanya, hi ha companyies que valen molt la pena, i per generar també un estímul en el públic. Quan més teatre fem, més públic tindrem. I també és important promocionar-ho entre la gent jove, ara estem tenint la sort que alguns professors dels instituts s’estan implicant i l’any passat ja van vindre 40 xavals al Teatram. Eixa és la llavor que volem plantar també amb el festival.

– ‘La tortuga de Darwin’ ha sigut una de les seues obres més premiades. Què significa en la seua trajectòria?
– Per a mi, ha sigut molt satisfactòria. El treball en cada obra sempre és el mateix i a vegades et sorprén perquè connectes amb el públic de manera extraordinària. Però La Tortuga de Darwin és una obra que està molt encertada en tot: des de l’autor, que és un gran autor, i que ha fet un gran text, que no sols ens ha funcionat a nosaltres en Teatre Circ, sinó que ha sigut traduïda a no sé quants idiomes i està triomfant per tot el món.

– Quin consell donaria als joves que volen iniciar-se en el teatre amateur?
– Que s’ho pensen, i si de veritat tenen ganes i il·lusió, avant. Però fer teatre amateur no és estar una estona assajant perquè no tinc una altra cosa més què fer. I els diria també que es formen, que hui dia hi ha tallers i tenim l’Escola Municipal de Teatre, que s’acosten i proven.

– Si poguera dirigir qualsevol obra de la història del teatre, quin triaria i per què?
– Una que sé que mai faré: ‘Juli Cèsar’, de Shakespeare. A mi aquest autor em dona un respecte tremend, no m’atrevisc amb ell. Shakespeare viu a l’Olimp dels Déus i jo he vist obres professionals que fan pena. Una cosa inassolible per a mi.

– Hi ha algun projecte futur que li il·lusione especialment?
– ‘Les tres germanes’, de Chéjov. Sempre que acabe una obra, com després de presentar ‘Los temporales’ en l’últim Teatram, pense en ella. Però comence a fer el repartiment i acabe desistint. En aquest moment, estic pensant a veure què podem arrancar.

– Si haguera de definir la teua trajectòria teatral en una sola frase, quin seria?
– Que m’ho he passat molt bé, que estic molt content d’haver fet teatre com ho he fet. A mi el teatre m’ha ajudat moltíssim en tots els aspectes de la meua vida i mentre puga, ací estaré donant guerra.

– Com valora el premi amb què li han reconegut enguany la seua trajectòria i contribució al teatre amateur a Alcoi?
– Estic molt agraït, no m’ho esperava i això últim no és un tòpic. Mai podia imaginar-ho. És que per a mi el teatre ha sigut sempre una necessitat vital, si no haguera fet teatre, m’haguera mort d’avorriment (rialles), jo ho necessite tots els dies, llig molt també. O és una cosa, o l’altra. El teatre a mi m’ompli.