A l’Alcoyano li toca parlar en el camp
Després de la tempestuosa setmana, juga en San Fernando aquesta vesprada
La pilota pren una altra vegada protagonisme i per a l’Alcoyano el fa a quasi 700 quilòmetres del Collao, on fa una setmana es va viure un autèntic terratrémol futbolístic. El 0-3 enfront del At. Madrid B va ser pura dinamita en el vestuari blanc-i-blau. Ha sigut una setmana carregada de sobresalts que anuncien noves tempestats en les pròximes setmanes, però això està per arribar, encara que el club tracte de passar pàgina i centrar-se en el més immediat, que ara mateix és que els jugadors del Deportivo parlen on realment ho saben fer, que no és un altre lloc que el terreny de joc.
El partit de hui (16 hores) en l’Estadi Iberoamericà de San Ferrando es presenta no sols com una oportunitat única perquè els blanc-i-blaus es reivindiquen com a equip, també per a aparega de nou eixe ADN del qual tant s’ha parlat aquesta setmana i que li ha costat l’acomiadament a *Campabadal i Sergi García. Una decisió que molts aficionats no han entés i que té molt a veure amb recuperar la implicació d’una plantilla que ha estat irrecognoscible en els tres últims compromisos.
La dimensió de les decisions adoptades encara està per saber, el partit de demà pot donar alguna pista, però si la comissió esportiva buscava donar un toc d’atenció amb el mercat hivernal en l’horitzó, ha trobat el millor escenari possible. Ara caldrà veure la reacció d’un equip al qual el seu entrenador va apuntar directament sense donar noms.
L’Alcoyano afronta aquest últim partit de 2023 amb l’espasa de Dàmocles que ara mateix és caure als llocs de descens sobre el seu cap. Els de Vicente Parras es van lliurar en la passada jornada perquè el At. Balears no va ser capaç de guanyar precisament en l’escenari en el qual jugaran demà (1-1).
No sols això, també que un altre ensopecs deixaria a l’equip mirant a la zona calenta de la classificació i despenjat dels llocs que donen passaport a una zona més tranquil·la i sense tant sobresalts com la que ocupa actualment l’equip.
L’Alcoyano es presenta en San Ferrando molt minvat d’efectius. Als acomiadaments de Campabadal i Sergi García, cal continuar sumant la baixa de Raúl Alcaina, que no reapareixerà fins a 2024, i de Lara, al qual finalment li ha caigut un partit de sanció per la seua expulsió del passat dissabte davant el filial matalaser.
El quadre gadità no és precisament un exemple de regularitat. Com a dada destacada és que els d’Alfredo *Santaelena, que va agafar les regnes de l’equip a l’octubre passat, van ser el primer equip que va guanyar al Castelló aquesta campanya (2-0).
Biabiany és dubte
En les seues files juguen dues ex del Deprotivo, tots dos defenses, Carlos Blanco, que compleix el seu segon curs com *azulón, i Lillo, que va arribar amb la competició començada. Tots dos van ser titulars en l’últim partit enfront del *At. Balears.
Qui és dubte és la seua estrela, el francés Biabiany, un autèntic punyal per banda dreta, un jugador molt explosiu capaç de desequilibrar un partit amb una genialitat de les seues. Està setmana ha tornat a entrenar.