A l’Alcodiam li sobra el primer temps

Que en hoquei fins a la cua tot és bou es va veure en l’últim partit de l’Alcodiam a casa. Ni guanyant 0-5 va tindre el Caldes la victòria assegurada. Al descans, l’ambient de la graderia era la d’estar assistint a l’enterrament esportiu dels de Sergi Punset. L’inici de la segona part, tampoc convidava a seguir més temps en la graderia passant fred i exposant-se al fet que el partit acabara en xafogor. El Caldes va seguir al seu, el segon període va arrancar amb dues rematades al ferro, un d’Álvaro Giménez que es va estavellar en el travesser, i un altre de Lluís Ricart que va ser al pal. A més se li van anul·lar dos gols a Xavi Molina.

Fins que alguna cosa al cap dels jugadors de l’Alcodiam va fer click i llavors va vindre el que ningú s’esperava. D’un duel que portava camí de golejada d’escàndol, en el qual per moments va posar en dubte la capacitat defensiva dels de Sergi Punset, un joguet en mans d’una piconadora, es va passar a una altra trobada completament diferent, en el qual el Caldes va començar a mirar l’hora perquè era incapaç de detindre el devessall ofensiu d’un rival enfurit i que veia possible la remuntada.

No es pot dir que la transformació blaugrana anara per una raó determinada. Simplement va ser un cúmul de circumstàncies i sobretot creure que la gesta era possible. Entre les bones notícies, l’estrena golejadora de l’italià Simone Romano, un jugador fins hui en un segon pla, però que el temps que va estar sobre la pista va fer les coses molt bé i va demostrar que és un jugador aprofitable. Llàstima del penal fallat per Renato Castanheira amb 0-5 i la falta directa que Roc Llisà no va aconseguir transformar mancant 1.08 que va poder suposar el 4-5 en el marcador, que va acabar en 3-5.

Foto: Deri Mataix supera a un rival en el segon temps. Aldemar