La matraca del tren Alcoi-Xàtiva. VICENTA JIMÉNEZ. Senadora per la província d’Alacant

Tots els anys la mateixa matraca, i ja van més de trenta. Any rere any, quan venen els debats de pressupostos a l’Estat o a la Generalitat Valenciana, tant el PP com el PSOE anuncien, a bombo i platet, les partides que els seus respectius partits i governs destinen per al ferrocarril Alcoi-Xàtiva.

A veure qui dels dos demostra tenir més sensibilitat en el tema i qui dels dos aposta més decididament per aquest transport tan necessari com històricament abandonat.

Ja és tot un clàssic escoltar al PP d’Alcoi dient el gran esforç que fa el govern del senyor “Eme punt Rajoy” i criticant el govern de la Generalitat per no incloure les seues atentes demandes per invertir al nostre tren.

També és un clàssic escoltar per l’altra banda al PSOE la deixadesa del govern de l’Estat del PP i el gran esforç i atenció del PSOE i de la Generalitat pel nostre tren.

Perpètues acusacions entre uns i altres amb l’afegit del joc de pilota teua-meua de qui té les competències en la matèria.

Clàssiques declaracions i perpètues acusacions dels dos partits que s’han alternat en el govern de Madrid i en Les Corts, i en qualsevol dels dos llocs on han tingut capacitat de decisió, s’han dedicat a passar-se mútuament la pilota i a no fer res. O serà que en més de trenta anys de bipartidisme no han tingut temps de dissenyar solucions per a comunicar i vertebrar les nostres comarques amb un model de transport públic de proximitat, sostenible i al servei del desenvolupament del nostre teixit productiu. Això serà, falta de temps…

Clàssiques declaracions i perpètues acusacions. Però la realitat és tossuda: l’aposta real , tant del PP com del PSOE, ha sigut per deixar morir el transport públic sostenible.

I als fets em remet.

Tots dos han apostat per les grans inversions a l’AVE en detriment de les necessàries inversions per a modernitzar i potenciar el ferrocarril de proximitat. Aquell que les esquilades butxaques de la majoria social necessita per a moure’s habitualment. El mateix que realment pot vertebrar les nostres comarques i aquell que pot afavorir i facilitar la vinguda a la nostra ciutat dels que els agrada gaudir del turisme de qualitat i ecològic.

Per donar una xifra, dels 30 milions que en 2009 el govern va anunciar que invertiria al nostre tren, l’única inversió que s’ha vist materialitzada, ha estat l’estiu passat, quan es van invertir 5,5 milions en millores i manteniment de les vies. Amb aquesta almoina, PPSOE pretenen llavar-se la cara l’un a l’altre. I tots contents. Com diem a Alcoi, “al pobret tot li fa”.

Durant més de trenta anys, any rere any, el mateix joc. I així netegen les seues consciències: ”mireu el que s’esforcem pel nostre tren”.

Però els ciutadans i ciutadanes de les nostres comarques ja n’estan farts de la cançoneta i ja no els alimenten molles.

Deixem-nos d’enganyifes i de jocs malabars. El nostre tren, la ciutadania en general i en especial aquells col·lectius que han mantingut durant aquest mes de trenta anys la flama encesa de la reivindicació per mantenir-lo i millorar-lo, no es mereixen aquest sainet.

El nostre Tren, la via ferroviària Alcoi-Xàtiva, necessita urgentment una inversió de debò que la modernitze totalment, que la faça competitiva, que acurte el temps al destí i que siga digna del segle XXI. I això no es fa amb molletes i a “pessiguets”.

Es fa invertint d’una vegada per totes els milions d’euros que calen per a fer-la socialment rendible i ecològicament sostenible. L’Estat és el que ha de complir amb les seues obligacions. És el que té les competències i és el que ha d’invertir en la xarxa ferroviària. Com també el govern valencià ha de prioritzar la defensa del seu transport de proximitat i posar totes les condicions favorables per aconseguir i fer efectiu aquest objectiu.