Transparència, una carrera d’obstacles

Fa poc vaig encetar un nou període a la meua vida, un període com a regidora de Guanyar Alcoi, amb ganes i amb la il·lusió de treballar en la millora de la transparència, l’eficàcia i la proximitat en la gestió del nostre Ajuntament. Treballar, en definitiva, per a millorar la vida de la gent, que és del que es tracta.

Estic convençuda de què estem per a servir als que ens han votat i als que no, que es pot fer política d’una altra manera a com s’ha gestionat fins ara i que la transparència facilita que la ciutadania en general i l’oposició en particular -el lloc on estem actualment-, puga fiscalitzar i defensar que hi haja rigor en la despesa, justícia en les adjudicacions dels serveis, bona praxi amb el compliment de la llei i controlar que la voluntat d’escoltar als ciutadans es duga a la pràctica, fent-los partícips dels dia a dia de la seua ciutat.

La transparència ha de garantir que qualsevol ciutadà tinga dret a accedir a la informació referent a la gestió dels recursos públics, és a dir, saber com i en què es gasten els nostres diners. No obstant això, en la teoria tot queda molt bonic i s’accepta amb discursos grandiloqüents, però en la pràctica fins i tot sent regidora, l’accés a la informació és una feina complexa i gens àgil.

La veritat és que el dia a dia a l’Ajuntament ens comporta molt de treball que, personalment, faig del tot a gust per la responsabilitat que suposa. Per això l’oposició ha de tindre tota la informació a l’abast per a desenvolupar de forma àgil i eficientment la seua feina. Sé que potser és una mica avorrit comprendre el funcionament intern de l’Ajuntament, però crec que paga la pena fer l’esforç. Una de les ferramentes que existeixen per a exercir el control i fiscalització al Govern són les comissions informatives i ací el meu desencant: la desesperació que em suposa veure que la majoria de preguntes que es fan en aquestes comissions queden sense una resposta concreta o pendents de contestació, o adreçant-te a la web de l’Ajuntament on sols es troben informacions de caràcter genèric i que ja coneixíem. Respostes com «prompte», «pròximament», «en uns dies» estan a l’ordre del dia quan preguntem per terminis. I quan se’ns donen terminis concrets, aquests no es compleixen en absolut i hem de tornar a preguntar al regidor el qual, generalment, ens insta a presentar un escrit per registre demanant accés a aquest o aquell document i esperant quatre o cinc dies hàbils perquè ens contesten.

Accedir als expedients és una carrera d’obstacles, pots perdre hores, inclús dies o setmanes per accedir a un expedient. Normalment es fa tan llarga l’espera que els temes pels quals ens interessem i estudiem, quan accedim als expedients ja no són notícia i si sortim dient la nostra als mitjans de comunicació, se’ns acusa de voler allargar els temes o de fer-ho tard…

Tot açò provoca un sentiment de frustració, alenteix la feina i evita que puguem fer-la bé. Encara que igual és eixe l’objectiu de la manca d’informació i les traves que rebem per obtenir-la.

I la pregunta que em faig és: aquesta situació és sols responsabilitat d’un sistema obsolet i rígid, que ja es dóna per bo, o tal vegada també té alguna cosa a veure la voluntat política de qui té l’obligació de facilitar aquesta informació? Siga pel que siga, segurament una mescla de les dues, és un fet que cal denunciar i canviar, perquè parlar de transparència no és suficient. La transparència ha de ser real, sense reserves ni pretextes i estem ací per a fer-la efectiva.

No és una utopia, són uns altres valors.