125 Anys del tren dels anglesos
Eren les huit de la vesprada del 18 de juliol de 1892. Una data per a la història. A eixa hora, 20.000 alcoians donaven la benvinguda en l’antiga estació al ‘Tren dels anglesos’ procedent de Gandia. El diari ‘El Serpis’ titolava en portada ‘El Primer Tren’ i el cronista començava la seua crónica eufòric: ‘¡Tenemos ferrocarril¡ ¡Loor a la ciencia¡ ¡Loor a la actividad¡ ¡Loor a al progreso¡. La llegada del tren es uno de los hechos más transcendentales de la historia de Alcoy’.
La línia ferroviària Gandia-Alcoi consolidava la Revolució Industrial, el desenvolupament econòmic de les comarques centrals i, més tard, explicaria el naixement del turisme a la Safor. El ferrocarril va fer l’últim viatge el 15 d’abril de 1969 però encara hui forma part de la memòria popular.
L’empresa que va acceptar el repte de construir el ferrocarril era anglesa i tenia la seua seu al número 6 de Great Winchester Street a Londres. Hui esta seu l’ocupen modernes oficines de les principals companyies financeres del món. El projecte que semblava impossible de realitzar des del punt de vista de l’enginyeria va ser cedit a l’’Alcoy and Gandia Railway and Harbour Company Limited’. El cost de l’obra pujà a 23 milions de pessetes. La companyia va emetre 4.000 accions. Gandia va aportar 7.500 pessetes al mes durant 5 anys i Alcoi, 250.000 pessetes. Els industrials d’Alcoi també van fer importants aportacions com es pot comprovar en els documents que es conserven en l’Arxiu Municipal d’Alcoi.
Les locomotores de la línia foren fabricades a Manchester per l’empresa ‘Beyer & Peacock’ i cadascuna de les locomotores va ser batejada amb el nom de cadascún dels pobles que travessava. A Alcoi es conserva la ‘Vilallonga’ que ara està sent restaurada. Els vagons estaven considerats els més moderns de l’època i els fabricaren a Birmingham.
El traçat va incloure túnels, ponts i obres de fàbrica, sobretot en el tram entre Vilallonga i l’Orxa, on el riu Serpis forma un estret congost d’una bellesa extraordinària. La línia seguia el llit del riu Serpis i es van construir les estacions del Grau, Gandia, Potries, Vilallonga, Beniarrés, Muro, Cocentaina i Alcoi, a les que posteriorment s’afegirien Almoines, Beniarjó, l’Orxa i Gaianes. El ferrocarril es va projectar sobre un traçat fins aleshores infranquejable. Semblava impossible que de la Safor es poguera creuar al Comtat i l’Alcoià.
En només dos anys es va construir el traçat i també el Port de Gandia, imprescindible per a descarregar el carbó anglés. El primer viatge amb passatgers es va fer el gener de 1893 però els anglesos tenien la intenció de fer negoci amb el carbó, exportar-lo a les fàbriques alcoianes i després aprofitar el port per a importar productes agrícoles i impulsar el comerç. En 1910 es transportaren fins a 66.000 tones de carbó. El tren va ser un enorme negoci per a la companyia britànica.
El tren va canviar l’estil del comerç, de comunicar-se, de pensar i de viure als habitants d’estes comarques. Al costat de les vies comencaren a construir-se fàbriques que encara es poden vore en el trajecte, indústries tèxtils, papereres i fàbriques de llum a Alcoi, Cocentaina, l’Alqueria d’Asnar, Muro, l’Orxa o Vilallonga. El tren fa possible que molts veïns de l’Alcoià i el Comtat puguen vore per primera vegada el mar i impulsa el turisme massiu a Gandia.
Ruta de dicloturistes
L’antiga línia és hui, en la major part del tram, una de les rutes mediambientals més demandades per cicloturistes i excursionistes. Les restes de la línia són encara visibles en bona part del recorregut encara que s’han enderrocat la major part d’infrastructures.
Ressona i perviu en la memòria de tots els pobles el pas del ‘Tren dels anglesos’. Hui la seua ruta és un paradís. Un somni on imaginem que viatgem en un vagó de fusta, on descobrim un paisatge salvatge, travessem túnels, coneixem gent, tenim temps per a oblidar el telèfon mòbil, parlar amb el veí, llegir, reflexionar i fins i tot enamorar-se….