1984

“La vigilància no té res a veure amb la seguretat, té a veure amb el poder”

Aquesta frase pronunciada recentment per Edward Snowden durant una entrevista, ajuda a entendre l’obsessió d’alguns governs per controlar les activitats dels seus ciutadans. Per als que no ho recorden, l’exanalista del NSA va esdevenir en un fenomen informatiu després d’haver filtrat un milió i mig de documents classificats, els quals deixaven constància de què el govern estatunidenc espia massivament i sense una regulació pertinent a tots els internautes.

Actualment es troba reclòs en Rússia en condició de refugiat polític, país que no pot abandonar si vol evitar el seu empresonament.
A la mateixa entrevista que al·ludia anteriorment, Snowden va ser preguntat si hauria d’estar prohibit aquest espionatge encara que es demostre la seua eficàcia. “La recerca sense restriccions pot tenir valor en alguns contextos. Per exemple, la policia podria trobar més camells si pogueren registrar la casa de tot el món. Això es pot cridar de moltes maneres, però sens dubte no és una societat lliure”. La resposta em va fer pensar en un episodi de l’actualitat alcoiana, que baix la façana d’una notícia anecdòtica, amaga una realitat preocupant.

Gràcies a una aplicació mòbil anomenada “Línia Verda”, la Policia Nacional va requisar la setmana passada una plantació de marihuana en el barri de la Zona Nord. Aquesta App programada per a comunicar desperfectes als carrers i al mobiliari urbà, va permetre a un veí de la zona posar en coneixement de les autoritats l’existència d’un total de 48 plantes de marihuana. Si bé és cert que ens trobem davant d’una activitat constitutiva de delicte i que la Policia va actuar d’acord a la llei, com a mínim els alcoians esperem que qualsevol denuncia, derivada de la hipotètica deixadesa del govern local, siga tractada amb la mateixa celeritat.

No pretenc posar en dubte la idoneïtat de l’aplicació, sinó més aviat l’ús que es pot fer d’ella. Bàsicament perquè excedeix les nostres responsabilitats com a ciutadans i la seua utilització arbitrària pot transgredir el dret a la intimitat.

Pot ser el meu poc respecte per les normes, no em permet entendre el gran risc que suposava aquesta plantació particular, i encara menys que s’haja volgut publicitar des de l’Ajuntament com tot un èxit.
Digueu-me apocalíptic, alarmista o el que vulgueu, però la distòpia que va esbossar George Orwell a la seua obra “1984”, cada vegada té major vigència als nostres dies.