El pluralisme a la premsa
Des de feia unes setmanes sentia la necessitat de reflexionar una mica sobre el que suposa escriure un article d’opinió. La gent ha de recordar que les opinions expressades ací són absolutament personals i que no tenen cap relació amb la línia editorial del Nostre. He de dir que em sent en part responsable per la forma amb la qual el meu text és presentat, encara que estiga fora del meu control. Per tant demane disculpes a qualsevol persona que s’haja pogut sentir ofesa amb allò que comunique, sempre que eixa no fora la meua intenció.
El cert és que quan em pose davant del full en blanc, ho faig pensant que cap persona llegirà el que escric. Per una banda dubte que la meua figura suscite massa interés entre els lectors i d’altra perquè el fet de pensar en les repercussions limitaria les meues afirmacions. Adoptar una postura crítica hauria de ser una mena d’obligació per a tot aquell que difonga la seua opinió a un mitjà de comunicació. No per intentar persuadir al lector, sinó per oferir una visió alternativa de la realitat, necessària per assegurar la diversitat de pensament.
Per aquest motiu a la secció d’opinió d’un diari tenen cabuda juntament amb periodistes, professionals d’altres àmbits com per exemple la docència o el món de les arts. Parlem de gent que no porta interioritzada l’estructura periodística d’escriptura, amb els avantatges que això atorga a l’hora d’expressar una opinió. Per si no n’hi hagués prou, ofereixen una visió molt més analítica respecte a alguns temes, els quals un professional de la informació solament coneix superficialment.
Llegint algunes de les columnes publicades en aquest periòdic, de vegades em sent aclaparat pel seu grau de contextualització i coneixement de la història alcoiana. La joventut i manca d’experiència em forcen a reorientar els escrits, encara que de vegades es desvien de l’enfocament local que haurien de tenir. Ho sento Ramon.
La diversitat a la qual feia referència anteriorment, de vegades es veu contaminada quan entren a escena personatges que tenen la persuasió com a finalitat última. Parle evidentment dels polítics.
Durant les últimes setmanes és costum en alguns mitjans locals (inclosos el Nostre), la participació de cert regidor del Partit Popular. Encara que és habitual que representants de partits polítics tinguen puntualment accés a una tribuna oberta, no haurien de comptar regularment amb el seu propi espai. Molt menys si és per farcir-lo de propaganda electoralista o discursos de contingut genèric que emmascaren les misèries de la seua formació.
Quan veig a un integrant del PP lloar el paper de les persones majors en plena campanya electoral, no puc obviar la clara finalitat de les seues paraules. Tampoc mostre indiferència davant d’un clam contra la violència de gènere en nom d’un partit polític conegut per l’historial masclista d’algun dels seus components.
Si és cert que l’excés de protagonisme d’aquest regidor a la premsa és degut a una major disciplina de la dreta, demane a la resta de formacions, en favor del pluralisme polític, que intensifiquen la seua presencia als mitjans de comunicació. No obstant seria d’agrair que intentaren donar forma i contingut al seu discurs sense caure en la propaganda i la demagògia barata. Que per una vegada, dignificaren la seua professió.