Com va dir Woody Allen… MARI CARMEN PRATS RUIZ. Veïna de Cocentaina i Presidenta del Consell d’Administració de Ràdio Cocentaina de 2003 a 2007
Com va dir Woody Allen, “me interesa el futuro, porque es el lugar donde voy a pasar el resto de mi vida”.
Una frase perspicaç, al temps que carregada d’ironia, que s’assembla prou al que sent davant les notícies que m’arriben, desprès del darrer plenari municipal, al respecte de la liquidació de la mercantil Ràdio Cocentaina, S.L., mitjançant un Decret de l’alcaldessa de data 14 de setembre.
Si fem memòria, Ràdio Cocentaina s’inicia a les ones amb un govern socialista, allà pels anys 80, amb més il•lusió i ganes que mitjans, sobretot, per part de les persones que en aquells temps difícils inicien el projecte. Segurament amb molts errors però també encerts, es forja un camí entre els oients no sols de Cocentaina sinó també de la comarca. Amb un sentir purament informatiu i d’entreteniment, que no comercial, va arrossegant al llarg de quasi tots estos anys pèrdues en els seus conters. Si atenem a la fi última que ha de tenir un servei públic, com és aquest, per ser un mitjà de comunicació de capital 100% municipal, no ens ha de sorprendre com no ho fem al saber-ne que serveis com el poliesportiu, la guarderia, la biblioteca, etc. són deficitaris.
Aleshores, què ha fallat? D’una banda una llei que obliga a tancar aquelles entitats que acumulen pèrdues durant més de tres anys. D’altra quatre anys de gestió dels partits en l’oposició, PP i Col•lectiu, que obcecats en contractar pàgines webs inservibles i programes enllaunats i música que no podíem pagar, se’ls va oblidar que allò que li criticaven al PSOE de la seua suposada “mala gestió”, ells no han sabut solucionar, quan han tingut l’oportunitat. Ni la Ràdio és ara més “professional”, ni la programació que tant criticaven ha canviat substancialment, ni té més audiència, ni comercialment han sabut fer una Ràdio econòmicament rentable. D’altra banda, aquells que han heretat un mitjà de comunicació d’uns companys del seu mateix partit, el PSOE, lluny de posar solució als problemes econòmics de l’emissora, l’han ofegada i sols se m’ocorre que amb clares intencions de fer una batalla política, en contra dels qui l’han gestionada en estos últims quatre anys. Si hi havia solució, i sé que hi havia, què els ha impedit portar-la a terme? Finalment, els interessos polítics han estat per damunt de l’interès públic?
Ara onegen nous temps… Es parla de la municipalització de l’entitat. Però, algú sap que ens depararà el futur? Tot està en l’aire? O hi ha un pla “B”? Assistirem a l’apagó de la 107.9FM, com ja ho férem amb Canal 9? I si hi ha alternativa, perquè no s’ha dissenyat abans de la liquidació de la mercantil? Perquè hem començat la casa per la teulada? O algú se li oblida que hi ha uns treballadors, amb un futur laboral totalment incert i uns radiooïents que ens neguem a quedar-nos sense Ràdio Cocentaina i la Revista el Comtat?
Escric estes línies, perquè com deia Woody Allen, a alguns encara ens interessa el futur…