Reductes d’honestedat
De la mateixa manera que qualsevol aficionat de futbol porta al seu interior un entrenador, pareix que tots nosaltres tinga’m una part d’analista polític (ha de ser el nostre costat fosc sens dubte). La beneïda llibertat d’expressió m’ha dut al llarg dels anys ha fer gala del meu pensament polític sense cap reserva, amb els problemes que es poden derivar d’això. Tots sabem que dues cerveses de més t’atorguen l’autoritat moral d’aquell qui es creu capaç d’arreglar el món. Ens perdem en debats sobre una hipotètica independència de Catalunya, l’últim escàndol de corrupció al PP o les controvertides paraules del tertulià de moda, i en canvi obviem en moltes ocasions el que ocorre al nostre entorn més proper.
La política en Alcoi cada vegada s’assembla més a allò que veiem per la televisió. Declaracions creuades, interessos partidistes o tràfic d’influències són alguns dels nexes d’unió que compartim amb la primera línia mediàtica de la política. És curiós que a mesura que la tasca dels polítics en Alcoi es “professionalitza”, la resta d’àmbits com el cultural, l’industrial o el turístic perden cada vegada major importància. Afortunadament encara queden reductes on l’exercici de la política no s’ha convertit en una gran oportunitat lucrativa, sinó que manté l’esperit d’una gestió desinteressada dels recursos municipals. Parlo dels ajuntaments als petits pobles, on al meu parèixer s’exemplifica aquesta dicotomia.
Posem per cas el repartiment de regidories en Alcoi. Els socialistes tenen l’oportunitat de fer una distribució equitativa buscant el suport de Guanyar Alcoi. Malgrat això el PSPV fa valdre una fràgil majoria simple, atorgant a alguns dels seus edils fins a tres regidories. Si ens fixem en el cas d’Agres, veiem que la majoria absoluta no impedeix a la coalició Junts per Agres-Compromís atorgar tant al PSPV com al PP competències en la gestió municipal. Sí, heu llegit bé, Compromís i el PP formen equip de govern i fins on jo sé l’univers encara no ha col·lapsat.
Els sous per als càrrecs polítics també han estat esquitxats per la polèmica, i han tingut a la veïna Cocentaina el cas més representatiu. El sou de 42.915,20 euros que Mireia Estepa reclamava durant les primeres setmanes de govern, quasi paralitza l’activitat a la capital del Comtat. La jove alcaldessa té tot el dret a reclamar una quantitat permesa per la llei, no obstant en un temps marcat per l’austeritat els miserables contribuents no haguérem vist amb mals ulls una simbòlica rebaixa. Si voleu seguir el seu exemple no us presenteu per a l’alcaldia de qualsevol poble amb menys de 1.000 habitants, aquests no veuen ni un duro. Una de dos, o els que es presenten no saben on es claven o realment volen treballar pel poble desinteressadament. Perdoneu però un atac de cinisme sobtat no em permet contemplar la segona opció.
Dedicaria un article sencer a l’oferta cultural d’Alcoi, però focalitzaré el següent paràgraf a l’oferta de concerts (la qual és nul·la, per tant no m’extendré massa). Entenc que després del que va suposar l’actuació de Sabina i Serrat, Toni Francés no vol córrer riscos. Em pareix correcte, la seva tasca no és organitzar esdeveniments, ja hi ha gent que s’encarrega d’això. No obstant per què es posen traves a qui pren la iniciativa, com en el cas del Ialahrock? Al·legant carències tècniques d’última hora en el parc de Batoi, el festival es va traslladar a una sala de concerts, comprometent d’aquesta manera la seva organització. Sembla que vulguin fer creure que en Alcoi no es pot habilitar una zona de concerts a l’aire lliure, malgrat que als pressupostos participatius de l’anterior legislatura es va votar una proposta que consistia exactament en això. Mentre ací patim aquesta mancança, l’Alqueria d’Asnar organitza cada any el Festiniu, Agres el Pomarock i Alcosser el Festalcosser. La voluntat política pareix ser l’única barrera que ens separa als alcoians d’una adequada oferta cultural.
A risc de ser encara més impopular diré que si el retrocés que patim en Alcoi ens apropa als nostres orígens com a poble, benvingut sigui!