De la glòria a la misèria. FRANCESC J. AGULLÓ. Membre de l’executiva d’EU-País Valencià i exprimer tinent d’alcalde d’Alcoi

S’ha de comprendre. Ha de ser molt difícil per a qualsevol digerir la misèria després d’haver assaborit la glòria. La reacció a un revés com el que ha rebut aquests dies l’alcalde Toni Francés podria explicar perfectament això, la seua resposta miserable a les acusacions de trampes que està rebent justificadament de Guanyar Alcoi per haver amagat a la resta de grups del Consistori, als propis socis, i a la ciutadania en general, una informació molt important que podria haver causat algun trasbals als comicis municipals. Les acusacions de Guanyar Alcoi i de tots els que han vist com l’alcalde ha actuat.

Diu a un diari que durant la passada legislatura Guanyar Alcoi (opció política que ni tan sols existia) no es va interessar pels temes judicials. Menteix, amb plena consciència i coneixement que està mentint. En certa manera, és tot un alleujament que l’alcalde s’expresse així, perquè la mentida quedarà en evidència davant molta gent. Dir que no ens vam interessar pels temes judicials suposa negar l’hemeroteca i les diverses vegades que, públicament i a banda de les consultes personals internes, hem marcat la nostra posició en aspectes com el bulevar, el Calderón o la Rosaleda.
Fer pública una mentida així també servirà per obrir els ulls als seus propis regidors i col·laboradors: tots els assistents a les reunions de l’antic govern han presenciat com preguntàvem sobre els diferents temes. Fins i tot, ens hem oferit per intentar col·laborar mitjançant els serveis jurídics d’EUPV, o els nostres contactes amb advocats especialitzats en corrupció. Funcionaris de l’Ajuntament, assessors del Grup Socialista, regidors que no formen part del cercle íntim (i blindat) de l’alcalde, hauran comprovat gràcies a aquestes afirmacions que el seu alcalde no és tan honest com pregona: es permet llançar falsedats públicament intentant soscavar la credibilitat del principal grup de l’oposició, quan no fa altra cosa que exercir-la de manera responsable.

Cert és que les respostes ens han semblat, tant per part del propi alcalde com de la seua regidora de Règim Jurídic, sovint massa pelegrines. Allò que sospitàvem va confirmant-se a poc a poc: el PSOE no té ganes de perseguir ni castigar els possibles casos de corrupció. Si s’ha avançat en aquests aspectes, és per altres factors: maquillatge per presentar-se públicament davant l’electorat d’esquerres, excuses per sostindre el pacte de govern en resposta a les pressions exercides pel seu soci (EUPV), o informació privilegiada per utilitzar de forma tramposa com a arma política. En només unes setmanes, l’alcalde mateix s’ha encarregat de confirmar-ho.

Un alcalde que oculta informació, que beneficia un exalcalde de memòria execrable i que ara menteix. De veritat mereix això Alcoi?

Francés va interpretar el resultat de les urnes com un triomf seu personal, i es va investir com a alcalde autoqualificant-se com un polític honrat, dialogant i d’esquerres. No han passat moltes setmanes per tombar el seu propi discurs, i lluir davant els ciutadans d’Alcoi com a un alcalde trampós i que afavoreix, per acció o per omissió, les polítiques de dreta. I mentider.