Grècia, una lliçó de democràcia. SERGI RODRÍGUEZ CASTELLÓ. Coordinador Local d’EUPV-L’Entesa d’Alcoi.
El poble grec ha parlat i ho ha fet amb contundència. En ve a la memòria la famosa frase de Pasionaria: “más vale morir de pie que vivir de rodillas”. Grècia ha donat un exemple de dignitat i ha reviscolat la il·lusió en el canvi possible: sí es pot.
Quina diferència de governs: els grecs han pogut decidir sobre el seu futur i nosaltres hem estat i estem condemnats a les imposicions d’un PP-PSOE a les ordres de la Troika. Els grecs han parlat i han dit el que volen sobre les seues relacions amb l’Europa actual, i a nosaltres no ens han demanat mai l’opinió. No hem votat les condicions imposades des de la Troika, no hem votat el canvi de l’article 135 de la constitució que apanyaren PP i PSOE per prioritzar el pagament del deute per damunt de qualsevol altra prioritat social.
Tots dos, PP i PSOE, ara tiren flames quan un president demòcrata de debò com Alexis Tsipras, que “mana obeint”, convoca al seu poble a consulta. Clar, això és un mal exemple per a qui no entén de democràcia i ha estat imposant un sistema neoliberal que exigeix convertir la democràcia real en democràcia formal per deixar via lliure a l’estafa al poble. El PP en la seua màxima expressió i el PSOE dissimulant-ho amb polítiques socials per als qui encara s’alimenten de molles. Les dues cares d’una mateixa moneda, d’una mateixa política econòmica que ens ha dut a la ruïna a la majoria social per a fer més rics als de sempre.
L’exemple de Grècia és històric. És el començament d’una nova revolució democràtica. El començament de la construcció real de l’Europa social i dels pobles. L’Europa fins ara construïda ho ha estat, únicament i exclusiva, per a posar-se al servei del gran capital. Les polítiques europeistes han estat dirigides pel capital financer, la banca i les grans multinacionals, i tot s’ha organitzat per a desenvolupar el neoliberalisme que acumula la riquesa per a uns pocs i porta a la misèria a la gran majoria social. Les receptes de la Troika exigeixen sacrificar als pobles per omplir els seus guanys indefinidament. I mai no en tenen prou.
Però Grècia els ha dit “prou” i amb ells ho farem la resta de pobles que ja no estem disposats a perdre la dignitat, ni la democràcia, ni l’Europa real dels pobles.
Tota la força mediàtica que han posat en contra de Syriza i el poble grec, tota la política de la por, tots els diners per comprar els vots, ja no són prou. S’ha perdut la por. Ja no volem perdre més i estem farts d’aquells que fins ara han permès tota aquesta estafa.
Ara toca que l’exemple dels grecs siga la versió actualitzada d’eixe “fantasma que recorre Europa” que com a força revolucionaria i de transformació social anuncià Karl Marx. Ara toca ser conscients del moment històric que estem vivim i sumar totes les forces per construir una alternativa real a la vella política. Estan creant-se les condicions ideals per tindre la força necessària per guanyar el futur i capgirar la situació a l’Estat espanyol primer i a la resta d’Europa després. Hem de tenir les mires suficients per interpretar el que està passant i posar-se en disposició real d’unir, sumar, i multiplicar el poder de la gent. Nosaltres som conscient del repte que tenim davant i per damunt de qualsevol altre interès avantposem la necessitat d’aconseguir les candidatures d’unitat popular que expressen la voluntat de la majoria social per a produir el canvi que tots els que estem per donar una eixida social a la crisi desitgem.
Per damunt d’etiquetes, de sigles i d’estructures orgàniques està la necessitat de fer possible un gran bloc pel canvi. Ara és el moment i el repte està en aconseguir-ho cara a les properes eleccions generals. Totes les forces del canvi i tota la gent de progrés hem de ser capaços de forçar la unitat popular. Els partits hem de saber donar un pas enrere per a que el protagonisme siga realment el de la ciutadania, i tal i com hem sabut fer a les eleccions municipals, traslladar aquestes noves formes de fer a un objectiu més ambiciós com és Guanyar la Moncloa i fer possible el que ja han a començat a fer els grecs.