Símptomes preocupants. ESTEFANIA BLANES. Portaveu del Grup Municipal de Guanyar Alcoi
Des de fa algunes setmanes els alcoians estem comprovant, amb certa sorpresa, com l’afable i sensat alcalde de la ciutat, després que el seu partit haja aconseguit el segon pitjor resultat de la història a Alcoi (el pitjor resultat, ara fa quatre anys, també el signa el mateix ideòleg), s’ha autoinvestit d’un triomfalisme exacerbat, i aquesta setmana hem vist com aprofita una entrevista a un mitjà local per proclamar als quatre vents la seua naturalesa.
El mateix Toni Francés que després de les eleccions i abans de la seua proclamació es va negar a acceptar propostes ni debatre sobre cap línia política de cara a la legislatura que encara no començava, se’ns va plantar al Saló de Plens en la seua presa de possessió amb un discurs de diàleg, mans esteses i consensos. Li faltava afegir: “Això, a partir de demà”, perquè fins aquell moment, de consensos o diàlegs, ni un. O bé, potser sí s’ha arribat a algun acord, però sense que s’haja fet públic: ell i Jordi Sedano ho sabran. I encara no han passat unes setmanes, arriba a l’entrevista i comença a escampar la seua forma d’entendre el diàleg polític.
A quin consens pot estar obert un polític que repugna la discrepància? Segons ell, al llarg de la legislatura passada, els seus socis d’Esquerra Unida no el recolzaven de forma monolítica i inquebrantable en totes i cadascuna de les qüestions de govern. Quina barbaritat! Mira que n’eren d’irresponsables, aquesta gent d’Esquerra Unida! ¿Com se’ls pot passar pel cap als rojos, radicals i ‘populistes’, la possibilitat de defensar les seues postures, posant en dubte el Sagrat Criteri del Líder?
Francés ens il·lustra: un veritable soci polític és un lacai, un organisme desprovist d’opinió i, sobretot, d’ètica, la funció del qual no és altra que recolzar estrictament la postura oficial de l’aliat majoritari encara que vaja en contra dels principis que sempre ha propugnat. Si un regidor, o molts, cometen despropòsits, l’obligació és callar, obeir i, fins i tot, defensar-lo públicament. Si després els tribunals, les evidències, el sentit comú, la democràcia o la lògica demostren que el Líder o els seus acòlits no tenen raó, això no importa. Aquells conceptes bàsics de la solució dialogada dels problemes, del lliure intercanvi d’opinions, de la posada en comú de criteris i la cerca d’acords no entren als seus conceptes polítics. Exemple pràctic: “- Alcalde, volem contribuir a resoldre el problema de la Policia Local. – Doncs per a vosaltres la regidoria. Si no, no cal ni que sapigueu què passa allà dins”.
Una gran lliçó política, d’alçada, sí. A una entrevista trufada de mentides impròpies d’un primer edil, per crescut que se senta. Alguna d’elles ben greus, com per exemple quan diu que Guanyar Alcoi proposa les dedicacions parcials: vam proposar que les dedicacions es distribuïren segons criteris de proporcionalitat, que és ben diferent. Davant això, el senyor alcalde i els seus adeptes al govern estableixen tot l’esquema en base a un element inamovible: dues dedicacions exclusives per a Ciudadanos. A partir d’ahí, gravita la resta del repartiment, per això és necessari oferir parcials i adequar la resta de l’entramat a aquesta condició indiscutible. Novament, ell i Jordi Sedano sabran per què.
I per si fóra poc, també té els nassos de dir que ells suportaven el pes del govern i que EU feia allò intranscendent. Per a ell els nivells d’activitat cultural que ha viscut aquesta ciutat gràcies a un regidor d’EU com Paco Agulló no són ressenyables (malgrat que això ocupara un lloc destacat al programa electoral… del PSOE!!). Ni tampoc la seua política mediambiental. Ni tampoc el gran salt de la participació i la qualitat de la mateixa sota gestió d’EU. Ni el paper d’aquesta formació per evitar la desfeta de La Canal davant la seua permanent indefinició. Doncs bé, de tot aquest treball dels seus ara odiats ex-socis ben bé que ha volgut aprofitar-los com a gestió pròpia durant la seua campanya electoral.
Més: assegura que ells han estat els únics en municipalitzar serveis, posant com a exemple el Complex Esportiu Eduardo Latorre, un procés al qual es van veure obligats per impagament de l’empresa adjudicatària, i que encara no han resolt definitivament. I davant de la voluntat ferma d’EU de municipalitzar el servei de neteja viària i recollida de brossa han posat tots els entrebancs possibles, utilitzant les maniobres més perverses, per a inviabilitzar-la.
I remata afirmant que és amb Guanyar Alcoi amb qui té més coincidències. Doncs bé, que sàpiga que Guanyar Alcoi està a anys llum d’aquesta forma d’entendre la política. Som una organització que naix de la pluralitat i de la suma de voluntats i esforços de les persones que se senten estafades pel model neoliberal, de la lluita al carrer i de la reivindicació ciutadana. I per a nosaltres la política es basa en afavorir, per damunt de tot, el conjunt de la ciutadania, enfortint la sobirania popular i facilitant l’accés de la gent a la presa de decisions, a la informació i, en definitiva, a unes institucions que han oblidat per qui treballen. Per això, poques coincidències tenim amb qui pateix de fòbia al diàleg, i menys després de demostrar-nos una i altra vegada que posa el benefici del seu partit per damunt de tot, malgrat que això signifique debilitar i minimitzar les possibilitats d’una gran gestió per al poble d’Alcoi des d’una majoria social i política d’esquerres, que és la que han manifestat les urnes.
Desitgem sort a l’alcalde perquè volem el millor per a Alcoi, i des de Guanyar Alcoi creiem sincerament que com millor li vaja a ell, millor li anirà a la ciutat. Però de veritat lamentem que els alcoians tinguem un alcalde que, des de la seua majoria minoritària que li ha fet caure la màscara, s’arrogue el poder del judici moral, el dogma polític i la representativitat plena. L’alcalde, segons sembla, ja no entén el concepte del diàleg d’igual a igual: i aquest és el pitjor símptoma d’un mal que ha acabat afectant a tots els alcaldes alcoians: el de la prepotència.