Les pràctiques instrumentals del PSOE. LLUÍS CATALÀ. Membre del Consell Polític d’EU – l’Entesa Alcoi

Observe amb molta preocupació un fet que em sembla escandalós: la confusió interessada entre “partit” i “institució”. Açò, que és una pràctica habitual de la dreta molt greu i molt criticada, ara també, sota influxos electoralistes, ho practica el PSOE ací a Alcoi. De diferents col·lectius han arribat informacions de convocatòries fetes en nom del Partit Socialista i que després es converteixen en actes institucionals i amb l’escenografia de l’Ajuntament d’Alcoi. Convoca el PSOE i el que parla ho fa en nom de l’Ajuntament d’Alcoi. Açò és una pràctica perversa que perjudica la democràcia. Institució i partit són dos coses ben diferents. La Institució és de tots els ciutadans i ciutadanes i no pot ser apropiada per cap partit que representa sols una part d’aquesta ciutadania, governe qui governe, en majoria absoluta o sense ella. És legítim que els partits convoquen a la ciutadania per a parlar de qualsevol tema que puga entendre’s d’interès o que, per una altra banda, l’alcalde o qualsevol regidor convoquen amb el mateix motiu, sempre que quede clar l’origen de la convocatòria. El que no és legítim és utilitzar la institució com a cobertura per a fer propaganda partidista.

S’ha d’anar amb cura amb aquest tema, i donar-li la importància que té, perquè aquests fets, i molts altres, són els que fan que la nostra democràcia no tinga la qualitat adequada. Tots els partits polítics haurien de saber diferenciar entre partit i institució, i no confondre una cosa amb l’altra en l’exercici de la seua tasca política.

El PSOE d’Alcoi té aquest tic derivat de la seua tradició de gestió a l’Ajuntament des dels temps que governava amb majoria absoluta, tal i com després va fer el PP. És una concepció que no saben, o no volen, superar i que és molt negativa per a la Institució que ens representa a tots. I no sols això: pel mateix ímpetu electoralista, el PSOE arriba a apropiar-se de tota la gestió que s’ha fet des del govern de la ciutat com si aquesta fóra el seu patrimoni, quan l’acció de govern és possible i està duent-se gràcies a l’acord de dos partits (EU i PSOE).

Vulguen o no, s’hauran d’acostumar a saber diferenciar unes coses i altres. No són el “partit únic” ni són els únics que governen, i molt menys són els únics que representen la Institució. Afortunadament per a la democràcia, la pluralitat obliga a baixar els fums de l’exclusivitat. Si la campanya electoral del PSOE va a centrar-se en la barreja d’aquests dos conceptes, “partit” i “institució”, i en apropiar-se de tota la gestió del govern de la ciutat, demostraran que comparteixen, com altres coses més, les pràctiques polítiques de la dreta. En definitiva, demostraran que poc han modificat la manera d’actuar, quan la societat el que reclama és un canvi real i una regeneració democràtica que, entre altres coses, arracone l’apropiació de les institucions democràtiques per part d’un grup determinat, perquè aquestes només tenen un propietari: el conjunt de la ciutadania.