Una pistola para Ringo
El primer que em va cridar l’atenció va ser la notícia. ‘La Regidoria de Seguretat ha formalitzat l’adquisició de 10 noves pistoles per als agents de la Policia Local’. Només faltaria que foren de segona mà! El següent la profusió de detalls. Que si eren marca Heckler & Koch, que si model USP, Compact III, d’auto càrrega universal. Com si els alcoians per tindre un trabuc a casa i treure’l a passejar una vegada a l’any estiguérem tan familiaritzats amb l’armament com els sicaris de la màfia o els adolescents americans.
El que va acabar d’arrodonir-ho van ser les declaracions de l’aleshores regidor, dient que la compra anava en la línia de renovació d’eines per a la Policia Local. Eines? Eines? Qualifica les pistoles com eines? No home, no. Que una eina és un estri originalment elaborat amb ferro (com suggereix la seua etimologia) per a realitzar treballs mecànics i una pistola es més bé un instrument per atacar o defensar-se. El que ve sent una arma de tota la vida.
Tot seguit vaig pensar: I açò és precís? Tanta falta fa que la Policia porte armes d’última generació? Ni que tingueren que enfrontar-se a Robocop! O a sa majestat borbònica! Llavors vaig llegir: ‘’detenidas 6 personas por el intento de secuestro al gerente de La Española’ i ‘detenidas 12 personas por 110 robos en casas de campo’ i no vaig tindre més remei que donar-li la raó al ex-regidor. Reconèixer que l’Alcoi idíl·lic amb uns dels índexs més baixos de delinqüència de l’estat havia donat pas a una mena de Dodge City ciudad sin ley.
Calia modernitzar les eines de la Policia el més aviat possible. Tal i com havia fet el govern de l’estat. Retallant en partides de poc interès com Educació, Cultura, Dependència i Sanitat i augmentant un 1.780% el pressupost d’adquisició d’eines antidisturbis (porres, pilotes de goma, artificis fumígens i lacrimògens, etc.) Cosa per altra banda lògica.
Perquè l’estat espanyol també s’ha convertit en una mena de salvatge Oest. Un territori on no arriba la llei, ple d’oportunitats per als més agosarats on sovintegen lladres, pistolers a sou, bandolers, xerifs corruptes, coristes, prostitutes i una munió de xarlatans mentiders que estafen les persones intentant vendre’ls l’elixir que ho cura tot.
Tres exemples.
1. Círculo de Empresarios. Diu ‘que la última reforma está contribuyendo de manera decisiva a favorecer un cambio en la cultura de las relaciones laborales del país y a una menor destrucción de empleo”.
2. La ministra Mato. Fa pagar a malalts amb càncer de mama avançat, amb tumors cerebrals, leucèmia crònica o hepatitis C part dels medicaments mentre ella es gasta –a càrrec del Ministeri– 1.250 $ en l’entrada més cara de la final de l’US Open de Nova York.
3. Ana Maria Aguió, diputada del PP balear, adverteix als pares d’alumnes que podrien perdre la custodia dels seus fills si fan vaga.
Dic jo que als soferts ciutadans algun dia se’ls unflaran els nassos –per més acostumats que estiguen a viure entre baralles i bronques de perdonavides– i en lloc de respondre a les provocacions amb l’oriental ‘ja vos enxamparà el Karma’ decidiran guiar-lo amb la mà oberta. I quan això pase els governs municipals, autonòmics, nacionals necessitaran molt material antidisturbis molta policia i totes les pistoles Heckler & Koch, model USP que pugen trobar.