Ja s’ha acabat

Ja s’ha acabat “La Mostra”. He perdut 3 quilos encara que pareguen 100 grams. Sense entrar en detalls, enguany, el esforçat personal de l’organització pot dormir tranquil, estan d’enhorabona. Encara que segur que la meua opinió no és per a tindre en compte d’una forma categòrica. Crec que ha sigut un dels millors anys quant a organització. Que de teatre, com quasi tots els anys, han hagut interpretacions i obres bones i no tant i alguna quasi de vergonya.

Les mediocres, servixen per a alçar la moral a les companyies “amateurs” de la ciutat, i posen en evidència el bon teatre que es crea a Alcoi. No arribe a entendre com la nostra Depenent (és a dir: la de Joanfra) no guanya un premi en cada muntatge que presenta. Molts eixíem decebuts del teatre i amb alguna estrela que teníem en el nostre particular cel, totalment estrellada, encara sort, que segons ens va dir al públic la esmentada estrela, “era la última vez que representaban esta obra”. Potser tenia de haver-ho jurat sobre el llibre gros de Petete. És un alleugeriment saber-ho. Encara sort que no se’m va ocórrer anar a Madrid per a veure-la. Que a punt vam estar la meua santa i jo. Però este anunci, el de la clausura de l’obra, em descol·loca totalment, i la meua ignorància es fa més patent si és possible i llance a l’aire una pregunta: “La Mostra” no és per a vendre obres als programadors? Potser es van equivocar al vindre a la Mostra, o serà que van veure la resta d’actuacions i es van desmoralitzar. En tot cas, crec que ha sigut una pena que la clausuraren a Alcoi i no uns mesos abans. Encara que pareix que ja no hi ha perill de veure-la és, possible que encara no sàpien de quina obra estic parlant, a pesar que he donat moltes pistes; posem que parle del: “tipo de la tumba de al lado”.

Este any m’ha cridat poderosament l’atenció el retard amb què començaven les obres, alguna d’elles amb vint minuts de retard descomptant els dos que va utilitzar Antonio Francés bàsicament per a demanar que “consumírem teatre”. És estrany que tots tingueren els seus rellotges retardats. I el pitjor no és el retard de la majoria de les representacions. El pitjor, és que sobre el paper donava temps per a poder tirar al cos un “bocata” i un parell de sucs d’ordi. Però és clar, que com a conseqüència de la poca puntualitat a l’hora de començar, necessàriament anaven a acabar més tard del que estava previst. I l’escassa mitja hora que en principi quedava entre una i altra obra, segons el luxós programa, i que a “priori” era prou per al bocata; per culpa de la impuntualitat es convertia en 15 minuts o menys i això eixint del teatre sense a penes aplaudir als esforçats artistes. I clar, amb 15 minuts ja no es pot sopar, i ni tan sols prendre una cervesa amb unes olives farcides de “La ‘Española, que es aceituna como ninguna”. L’ansietat per arribar a temps, esperar que el “bocata” de truita francesa arribe. El compte… Mare, no arribem!

Últimament els treballadors hostalers del centre no estan molt acostumats a grans esdeveniments. I a pesar de la bona voluntat de tots ells, crec que haurien de saber que el teatre acaba a la mateixa hora per a tots els espectadors, ho dic perquè diverses vegades em van dir amb aire de reprotxe:

– “Es que veniu de colp i amb pressa perquè tots aneu al teatro”.
Clar! Venim del teatre i anem una altra vegadal. Açò és la Mostra. Hi ha empresaris hostalers que no recordaven com era açò. Emprar algun cambrer o cuiner extra no estaria malament, els clients no patiríem tant. I amb els temps que corren, la cosa no està per a donar mal servici a la clientela. Pense que uns contractes d’unes hores no han de ser massa cars. I els parats ho agrairien. “Sempre ha sigut així…” em va dir una persona. Sí Paco, és cert, però la diferència és que altres anys i d’entrada, sobre el programa, no donava temps ni per a pi… Amb perdó. Però a la fi: és menester que el proper any ens ho milloren.
A veure si ja d’una, este “crecimiento negativo” com diuen els polítics, passa ja a ser un creixement normal, sense eufemismes. Als amables lectors, sempre els quedarà el dret per a pensar que no tinc ni idea del que dic.

Jo no volia parlar de “La Mostra”.