Ja fa olor de mona: la dolça tradició que torna cada Setmana Santa
La varietat s'amplia amb diversos sabors encara que la predilecta continua sent la tradicional
Amb l’arribada de la Setmana Santa, a Alcoi hi ha alguna cosa que es respira més enllà de l’encens de les processons: l’aroma inconfusible de les mones de Pasqua acabades de coure. I és que, com cada any, els forns i forns de la ciutat ja estan a ple rendiment per a satisfer els gustos dels seus clients. Carmina Botí, propietària d’El Forn de Sant Llorenç, ens conta que els encàrrecs ja van començar a arribar fa uns quants dies i recomana no deixar-ho per a última hora. “La majoria li ho deixa per a l’últim moment i després és més difícil tindre el que busquen”, adverteix amb un somriure còmplice.
Les mones, eixe dolç que ha acompanyat la infància de generacions, continuen sent protagonistes absolutes de la Pasqua. Al costat de les llesques amb ou, conformen el duo més dolç de la temporada. I encara que la tradició mana que els avis regalen la mona als seus nets, hui dia ningú es resisteix a donar-se un capritx, tinga l’edat que tinga. Els cal li les autoregalen: “Els estudiants li les estan portant també”, apunta Carmina.
Enguany, la varietat s’amplia amb sabors que van més enllà del clàssic brioix coronat per un ou cuit: xocolate blanc, Oreo, Lotus, pistatxo… fins i tot les de sempre tenen el seu buit assegurat. “Totes tenen demanda, però la predilecta continua sent la tradicional”, confirma Carmina. El seu preu arranca des dels quatre euros i es poden encarregar en qualsevol grandària.
Això sí, les mones amb formes divertides o dibuixos semblen haver quedat en el record. “Cada vegada es demanen menys”, diu Carmina, que no perd l’entusiasme per innovar i atendre encàrrecs especials.
En El Forn de Sant Llorenç es mescla la tradició amb els nous gustos, i encara que l’aparador s’òmpliga d’ous de Pasqua i conillets de xocolate, la reina continua sent la mona. I és que Alcoi no perdona aquest dolç costum i encara hui els padrins regalen una mona als seus fillols el Diumenge de Pasqua, fins i tot existeix un segon dia, el dilluns, per a continuar mantenint visca la tradició.