El Fuenlabrada deixa moribund a l’Alcoyano

Un altre malson en el Collao ha acabat amb l’Alcoyano moribund després del 2-4 que el Fuenlabrada li ha assestat als de Vicente Mir. Una derrota forjada en una penosa arrancada de la segona part, en el qual els blanc-i-blaus han passat d’un 2-1, resultat amb el qual s’ha arribat al descans, a un 2-4 després de quinze minuts infames en els quals el Deportivo s’ha ensorrat de manera estrepitosa, amb fallades molt greus en defensa i deixant una imatge que li deixen amb un peu i mig en Segona Federació. Al final del partit, el Collao ha esclatat i ha cridat de manera unànime “Vicente ves-te ja!”.

D’eixida han cridat l’atenció tres coses: l’escassa afluència de públic amb l’Alcoyano jugant-se el ser o no ser en Primera Federació, alguna cosa per a reflexionar, i les altres dues, el dibuix tàctic de l’equip, amb dos atacants, Mario Losada i Yacine, i un doble pivote amb un mitjà creatiu, en aquest cas Dani Molina al costat de Imanol.

Després d’uns primers minuts en els quals l’Alcoyano ha buscat marcar territori, avançat molt les seues línies i buscant al Fuenlabrada en camp contrari, el partit s’ha equilibrat i just quan semblava que eixe empenyiment inicial començava a diluir-se, Mario Losada s’ha tret de la cistella un tret des de la frontal que ha sorprés tant el meta Lucas Díaz com al propi Collao, que es posava les mans al capdavant de veure la volea del madrileny en el minut 17, que avançava al Deportivo en el marcador.

Però se sol dir que l’alegria a casa del pobre dura poc, com així va succeir per als de Vicente Mir, ja que huit minuts després, en la primera rematada del Fuenlabrada, el conjunt madrileny ha signat la igualada.

La defensa blanc-i-blava es queda parada i permet que Manu Garrido dispare amb tota la permissivitat del món després d’un rebutge en curt de Manu García i el 1-1 acaba pujant al marcador. Si hi havia algun dubte de possible anara de joc en l’acció, la televisió ha acabat de descartar-ho per la posició de Javi Antón en el moment de rematar el 7 del Fuenlabrada.

Amb el xoc deslligat, sense amo, ha arribat el 2-1 per a fortuna de l’Alcoyano, que ha sabut explotar a la perfecció l’error alié, en aquest cas del porter Lucas Díaz, que s’ha fet un embolic i Pastrana ha aconseguit pescar en riu regirat, ficant el just la cama perquè la pilota depassara la línia de gol en el minut 33.

Poc més de mitja hora i tres gols, però sobretot la sensació que qualsevol cosa podia succeir. No obstant això, el marcador no ha tornat a moure’s i la primera part, bona primera per cert blanc-i-blau, ha acabat amb els de Vicente Mir marxant-se a vestuaris amb avantatge en el marcador, alguna cosa que no succeïa des de feia bastant temps.

De l’esperança del primer període al permanent esglai ficat en el cos en l’arrancada de la segona part. Qui verdaderament ha acabat per explotar la frevolesa defensiva del rival ha sigut el Fuenlabrada, que en el 51 ha aconseguit el 2-2 en l’enèsim desajustament defensiu blanc-i-blau, una història tan *manita com repetida fins a l’avorriment en el que portem de temporada.

Una perfecta contra madrilenya ha acabat amb Abde rematant de cap i sense cap oposició en el segon pal. El que ha vingut després ha sigut un autèntic malson. Aquest gol ha descompost per complet a l’Alcoià, que sis minuts més tard, en una altra acció absurda en defensa, ha sigut aprofitada per Cedric per a anotar de falta des de la frontal el 2-3.

El Fuenlabrada ha olorat sang i ha furgat encara més en la ferida blanc-i-blava, ja que tres minuts més tard, en ple desconcert del Deportivo, una altra contra ha acabat amb el 2-4, obra de Fer Ruiz, i el Collao tractant de digerir que en quinze fatídics minuts havia passat de veure un 2-1 a un 2-4 en el marcador. La reacció del públic no s’ha fet esperar i encara que de manera tímida, des de Gol A se ha demanat la destitució de Vicente Mir amb un “Vicente ves-te ja!”. Els següents minuts han sigut per a oblidar, un voler i no poder, i desitjant que aquesta pel·lícula acabara com més prompte millor i evitant que la destrossa fora encara major.

Quan més s’ha insistit en la marxa del tècnic ha sigut a la finalització de la trobada. Llavors sí que el crit  ha sigut més persistent. Caldrà veure el que succeeix en les pròximes hores. Ara sí, l’Alcoyano està en una situació límit, encara que això sí, no impossible.

Fitxa tècnica:

Alcoyano: Manu García, Sergi López (68’ Farru), Pichu Atienza, Javi Antón, Pastrana, Imanol, Dani Molina (68’ Cristian Herrera), Del Palmas (57’ Albisua), Mario Losada i Yacine (57’ José Lara)

Fuenlabrada: Lucas Díaz, Manu Garrido (68’ Ilies), Alba, Álvaro, Ismael Casas, Bilal, Moyano, Aguza, Fer Ruiz, Abde (78’ Ale Galindo) i Cedric (78’ Barbosa)

Àrbitre: Camacho Garrote (Andalús). Va amonestar als locals Primi i José Lara i al visitant David Alba.

Els gols: 1-0 (min. 17) Losada. 1-1 (min. 25) Manu Garrido. 2-1 (min. 33) Pastrana. 2-2 (min. 51) Abde. 2-3 (min. 57) Cedric. 2-4 (min. 60) Fer Ruiz.