Beca postdoctoral europea per a Ignacio Sanjuán, investigador alcoià
El doctor en Electroquímica encapçalarà per primera vegada una investigació, en aquest cas, relacionat amb l’eficiència dels sistemes informàtics
El doctor Ignacio ‘Nacho’ Sanjuán Moltó es troba dins del 16% dels investigadors als quals se’ls ha concedit la beca Postdoctoral Marie Sklodowska-Curie (MSCA) de la Comissió Europea, dins del programa Horizon Europe.
De les més de 10.300 sol·licituds, tan sols 1696 investigadors han rebut aquesta ajuda, sent l’alcoià un d’ells.
Es tracta de beques “bastant prestigioses, competitives i molt ben considerades”, en paraules de Nacho, que estan dirigides a “investigadors que han acabat el doctorat però que no tenen encara molts anys de trajectòria”.
Sanjuán, que es mostra molt content per aquesta ajuda, és doctor en Electroquímica per la Universitat d’Alacant (UA) des de l’any 2020, pas que va donar després de llicenciar-se en Química en aquesta universitat. Va ser llavors quan va marxar a Alemanya amb un contracte postdoctoral: “era l’època de la Covid. El finançament i els projectes no estaven tan actius com en altres ocasions. A Alemanya estava l’oportunitat i vaig decidir viure l’experiència a l’estranger, que per a la carrera investigadora és molt important. Suposava aprendre altres maneres de treballar, aprendre noves tècniques, fer contactes”.
Després de quatre anys, fa a penes uns mesos que ha tornat a Espanya, a la Universitat Jaume I de Castelló, formant part de l’Institut de Materials Avançats (INAM). “M’abellia tornar a Espanya. Ja havia passat bastant temps fora, també per la idea d’estabilitzar la meua carrera més prop de casa, de la família”, apunta.
L’investigador alcoià s’obri a nous camps amb el projecte que va presentar al programa Horizon Europe: MemSusPer. Així mateix, aquesta oportunitat es converteix en la primera ocasió en la qual Sanjuán liderarà una investigació, atorgant-li bastant independència a l’hora de treballar, sent aquest un dels objectius d’aquestes ajudes: “em convertisc en investigador independent per a en un futur tindre les habilitats necessàries per a formar al meu grup d’investigació”. En la concessió d’aquesta beca també es valora “que els investigadors treballen en nous temes, la transferència de coneixement o fer difusió, es té molt en compte que la ciència s’explique a la societat”, un aspecte que Ignacio Sanjuán va incloure en el projecte que va presentar.
“Fins que vaig vindre a Castelló havia treballat altres temes, més en el camp de la electrocatalisis, que es basa a fer reaccions electroquímiques catalitzades per un material que s’utilitza com a elèctrode”, relata Nacho, sent aquest el seu camp durant el període de doctorat i postdoctorat a Alemanya.
MemSusPer, el projecte pel qual l’investigador alcoià ha rebut una ajuda de dos anys de duració –començarà a partir de setembre quan finalitze el projecte en el qual està contractat ara–, consisteix en el desenvolupament de memristor sostenibles. Sanjuán explica que un memristor “és un dispositiu electrònic que funciona com dues neurones que estan connectades a través d’una sinapsi”.
Al detall, l’investigador conta que en l’actual món de la computació, dels sistemes informàtics, hi ha unes certes limitacions, ja que els dispositius tenen una alta demanda de dades i això requereix d’una eficiència que en l’actualitat no hi ha: “es produeix un consum molt alt d’energia, contamina molt i també consumeix molta aigua perquè els dispositius electrònics, en emetre calor, cal refrigerar-los, i per a això s’utilitza molta aigua”.
Davant aquesta situació, s’està treballant amb la computació ‘neuromórfica’, inspirada en el funcionament del cervell humà: “és l’element més eficient que coneixem. Té memòria, processa la informació de manera molt eficient i el seu consum d’energia és molt baix”.
“La computació ‘neuromórfica’ pretén simular els processos que ocorren en les neurones”, assenyala Sanjuán, qui comenta que per a això estan funcionant molt bé els memristor, però que de moment, amb els quals s’ha treballat contenen plom, metall del qual voldrien desfer-se amb aquesta investigació per a evitar la toxicitat.
L’objectiu d’aquest projecte és preparar memristor amb perovskitas –un mineral– i anàlegs lliures de plom que presenten un baix consum energètic i alta estabilitat.
De moment, Ignacio Sanjuán apunta al fet que es tracta d’una investigació de laboratori, però que en cas d’obtindre resultats positius, es comptaria amb una col·laboració amb la universitat grega Hellenic Mediterranean University per a “desenvolupar dispositius més sofisticats i més pròxims a una aplicació pràctica”, sent la idea final “utilitzar aquestes neurones artificials en una xarxa neuronal”, suposant a més una revolució quant a l’eficiència i sostenibilitat dels sistemes informàtics.