La petjada de Timoteo Briet en el cementeri municipal d’Alcoi

L’obra arquitectònica de Timoteo Briet desenvolupada al llarg de la seua trajectòria professional també s’aprecia en el Cementeri Municipal Sant Antoni Abat d’Alcoi a través dels diversos projectes desenvolupats en aquesta instal·lació, tant a títol personal com mitjançant encàrrecs que va rebre, com també en el seu paper d’arquitecte municipal, tal com diferencia l’historiador i secretari del CAEHA (Centre Alcoià d’Eestudis Històrics i Arqueològics), Lluís Vidal, a l’hora de parlar sobre la petjada de Briet en aquest espai.
D’una banda, i referent als citats encàrrecs particulars, són quatre panteons que daten entre 1895 i 1910.
“Dos són de la primera etapa, de 1895 el primer, i el segon de 1896 (Terol). Són eclèctics, encara no es pot parlar de modernisme, ja que són una mescla d’elements clàssics”, detalla Vidal.
Els altres dos panteons són de 1910: “aquests ja es poden considerar modernistes. Dins del modernisme i de les seues variants, Timoteo Briet opta per la puresa de línies, les formes geomètriques, els cercles, les línies paral·leles….s’identifiquen fàcilment”.
D’entre eixos quatre, Lluís Vidal destaca el panteó dels Germans Vilaplana-Gisbert: és molt bonic, molt de l’estil Sezession, que és el vessant modernista que utilitza Briet”.

COM A ARQUITECTE MUNICIPAL
Per l’altre, Timoteo Briet va guanyar la plaça com a arquitecte municipal en 1902, i almenys va desenvolupar eixa labor fins a 1923, segons indica l’historiador alcoià.
“Timoteo té molt a veure en la primera ampliació del cementeri”, remarca Lluís Vidal i afig que “al costat de Vicente Pascual, van redissenyar les parcel·les destinades a panteons” en 1902.
Tots els projectes desenvolupats com a arquitecte municipal en el cementeri responen al fet que “buscava donar resposta a les necessitats de creixement del cementeri”.
Tres anys desrés, en 1905, Briet “fa la parcel·la del clergat amb una capella, que a més, té la particularitat que són els primers nínxols en superfície que es fan en tot el cementeri”, un aspecte que no s’havia contemplat en el projecte original de l’enginyer Enrique Vilaplana Juliá.
En 1909, que és quan es planteja la citada ampliació, Timoteo Briet “va redissenyar els accessos. No hi havia suficient finançament per als quals havia plantejat l’enginyer Vilaplana i Briet els va simplificar. Els que hi ha ara són d’ell”.
En eixe mateix any, Briet fa el tram d’hipogeus, que són els panteons adossats: “en el projecte diu que és una modalitat que havia vist quan estudiava arquitectura a Barcelona, en el cementeri de Montjuïc. Ací està simulat, estan fets amb pedra i són molt semblants”.
Dins del projecte d’ampliació, l’arquitecte va traslladar el cementeri civil: “li va donar una parcel·la més gran. Abans era un tros xicotet que hi havia al costat de l’entrada”.
Finalment, Lluís Vidal parla sobre el disseny de Briet de “els primers blocs de nínxol, a part dels del clergat, que reben per nom Grup Sant Jordi” i daten de 1913.