Marc Hernández i Adrián Romero trenquen estereotips en la gimnàstica rítmica
Als seus 9 i 12 anys destaquen pel seu talent i passió per aquest esport i ja són campions autonòmics
Quan pensem en gimnàstica rítmica, la imatge que ens ve a la ment sol estar dominada per figures femenines. No obstant això, cada vegada són més els xics que decideixen endinsar-se en aquest esport, trencant estereotips i demostrant que la gimnàstica rítmica no entén de gènere. A Espanya, aquesta disciplina ha crescut exponencialment en la categoria masculina, i la nostra ciutat no és una excepció. El Club Gimnàstica Rítmica Alcoi (CGR Alcoi) compta amb dues joves promeses que destaquen no sols pel seu talent, sinó per la seua passió per la gimnàstica des de primerenca edat: Marc Hernández, de 9 anys, i Adrián Romero, de 12 anys.
Un dels mites més estesos sobre la gimnàstica rítmica masculina és que els xics no poden ser tan flexibles com les xiques. No obstant això, els entrenadors expliquen que, igual que en qualsevol altre esport, hi ha xiquets i xiquetes més o menys flexibles. “Ells tenen menys exercicis d’elasticitat, però compensen amb força i potència. Els seus exercicis estan més enfocats en els salts i els riscos, aprofitant la seua major capacitat d’impuls”, explica Sara González, entrenadora del CGR Alcoi.
El club ha comptat amb xics en el seu ‘escoleta’, però mai de manera tan constant com Marc i Adrián. “Abans, els xics entraven per a millorar la seua elasticitat en ballet o per curiositat, però no continuaven. Ells són els primers que han romàs en el club amb una visió a llarg termini”, explica Sara. “Ara, encara que siguen els únics xics, entrenen com un més al costat de les xiques”, afig l’entrenadora.
Tots dos comparteixen la mateixa passió per la gimnàstica rítmica. Segueixen competicions nacionals i internacionals, fan costat a les seues companyes en els tornejos i gaudeixen provant nous aparells. Però els seus inicis en l’esport van ser diferents.
“Vaig començar en 2021. La meua mare em va ensenyar les Olimpíades i vaig dir: ‘Vull que eixe siga el meu esport’. Vaig començar a Cocentaina amb 6 anys, després vaig passar al Club Sant Jordi i des de fa dues temporades entrene en el CGR Alcoi”, compte Marc. Adrián, per part seua, recorda com la seua tia Sara ho va portar a veure un entrenament: “Des del primer dia vaig saber que volia fer això. Vaig insistir tant a la meua mare que al final em va apuntar. Vaig començar amb quatre anys, en l’últim curs d’infantil, i des de llavors no he parat”, afirma.
Marc i Adrián han viscut moments inoblidables en campionats. Marc ha participat en 12 tornejos des que va començar a competir, primer a nivell de lliga i després en federació. El que més m’agrada de la competició és acabar l’exercici, perquè puc abraçar a les meues entrenadores i soltar tots els nervis”, confessa. En aquesta mateixa línia, els nervis en la competició són una cosa que estan aprenent a controlar i en el que el mateix gimnasta està treballant per a afrontar les competicions amb més tranquil·litat.
Adrián va debutar en plena pandèmia, després de la quarantena, en la categoria prebenjamí. “Va ser una experiència rara perquè era a porta tancada. Els meus pares sol van poder veure-ho pel mòbil. Així i tot, no estava sol perquè vaig competir en conjunt i vam guanyar una medalla. Vaig tornar tan content que vaig convidar a Sara a sopar amb els meus propis diners”, recorda entre riures.
L’última competició va ser l’Autonòmic, que havia d’haver-se disputat a l’octubre, però a causa de la DANA es va ajornar fins al passat cap de setmana. Allí, tots dos van tornar a la nostra ciutat amb medalla: Marc es va proclamar campió autonòmic en la categoria benjamí N2 amb un muntatge inspirat en la banda sonora d’Aladdín, mentre que Adrián es va emportar l’or en la categoria aleví N2 amb un muntatge instrumental de gran expressivitat. Amb aquesta competició, van tancar una etapa en les seues respectives categories i es preparen per a una nova etapa amb nous aparells.
Amb la nova temporada arriben nous desafiaments, i enguany, a més, amb un canvi en el codi. Ara la gimnàstica aposta per una major expressivitat i una menor dificultat tècnica, la qual cosa exigeix més interpretació en cada exercici. Adrián, que ascendeix a la categoria infantil, competirà amb corda i afronta el repte amb il·lusió: “Enguany tinc entenimentada, que m’agrada més que la pilota perquè no es va rodant”. Encara que admet que la part interpretativa li fa un poc de vergonya. Per part seua, Marc, que ha ascendit a la categoria aleví, començarà a treballar amb maces. “És complicat perquè és un aparell nou, però tinc moltes ganes. El meu pròxim muntatge serà amb la cançó ‘Happy’ de Pharrell Williams. Jo mateix vaig triar la música”, compta.
El 30 de març estrenaran els seus muntatges en una gala interna del club davant les seues famílies. “És un assaig general abans del provincial al juny. Així se senten més tranquils perquè és a casa i sense jutges”, explica Sara.
Els somnis de Marc i Adrián són ambiciosos. “Vull arribar als campionats d’Espanya i aconseguir una nota superior a 20 punts. Treballaré molt per a aconseguir-ho”, afirma Marc. Adrián, per part seua, apunta alt: “Sent realista, m’agradaria arribar al Campionat d’Espanya, però si puc somiar, vull anar a unes Olimpíades”.
Aquests joves demostren que la gimnàstica rítmica és un esport inclusiu i accessible per a tots, més enllà dels estereotips de gènere que tradicionalment ho han vinculat només a dones. Amb dedicació, esforç i companyonia, han superat les barreres d’una disciplina que requereix sacrifici físic i mental. En el seu club, on predominen el positivisme i el compromís, se senten secundats per les seues entrenadores i companyes, que valoren el seu treball i motivació. I és que, en practicar gimnàstica rítmica, Adrián i Marc no sols milloren les seues habilitats físiques, sinó que també ajuden a canviar la percepció pública sobre la participació masculina en aquest esport, demostrant amb la seua passió que l’esport ha de ser un espai per a tots, sense importar el seu gènere.