El jutge no aprecia negligència en la gestió de Domus Vi i desestima la demanda

El lletrat es refereix a la impossibilitat d'evitar que la COVID-19 entrara i a la dificultat per a impedir la seua propagació, així com a l'edat dels afectats com a factor “determinant”

El jutge no aprecia negligència en la gestió de Domus Vi i desestima la demanda
Alguns dels familiars denunciants el primer dia del judici, que va tindre lloc entre el 30 de setembre i el 10 d’octubre. | ARXIU

A poques setmanes que es complisquen cinc anys de l’inici de la pandèmia de la COVID-19, dijous passat es va conéixer la sentència de la demanda interposada per part de 46 familiars de 18 residents i usuaris de Domus Vi Alcoi contra la gestora de la residència, Quavitae, i contra l’entitat asseguradora, Mapfre España. Del total d’afectats, 15 d’ells van morir i els altres tres van patir lesions.

El jutge ha desestimat la denúncia al no apreciar negligència en l’actuació de l’empresa gestora i el lletrat detalla els arguments en una sentència de 257 folis davant la qual cap recurs en l’Audiència Provincial d’Alacant.

Així mateix, condemna en costes als demandants –els familiars– en la demanda contra Mapfre i també les costes causades a la seua instància i la meitat de les comunes en la denúncia contra Quavitae.

En les cinc conclusions que detalla el lletrat, es fa al·lusió al fet que no queda provat que les decisions adoptades pel centre, com la reorganització de plantes a la fi del mes de febrer, l’entrada del virus de la COVID-19 a les instal·lacions, ni la seua transmissió foren negligents, així com tampoc la prestació de serveis sanitaris, sociosanitaris i de rehabilitació als 15 residents que van morir i pels quals es reclamava en la demanda, ni que hi haja una relació de causalitat entre aquests serveis i eixes 15 morts.

En aquest sentit, afirma que “no era possible evitar l’entrada del COVID-19 en la residència. Fins i tot encara que s’haguera aconseguit més material sanitari, el nombre de treballadors del centre, de residents, i de familiars que acudien habitualment a realitzar visites van implicar una major probabilitat d’accés d’un virus especialment contagiós al centre” i que una vegada que aquest ja estava dins resulta “quasi impossible elaborar una estratègia que impedira la seua propagació”.

L’EDAT, DETERMINANT
Així mateix, en la sentència es conclou que “l’edat és un factor determinant” en el cas que s’aborda en la denúncia, un factor al qual “han de sumar-se les comorbiditats i situacions de dependència dels residents, perquè en aquestes persones la letalitat del virus s’ha demostrat major, la qual cosa explica el desgraciat fenomen viscut en Domus Vi Alcoi”, segons fa constar el lletrat.

TORNANT A MARÇ DE 2020
El jutge assenyala directament al coneixement que hi havia en el moment en el qual van ocórrer els fets, que és el que s’ha de tindre en compte, i no tota la informació que es va conéixer mesos després ni actualment: “la situació de pandèmia que vivim a partir de març de 2020 a Espanya no entra dins de cap mena de marge de normalitat”, assenyala, i afig que aquesta circumstància “va superar els limites de qualsevol activitat sociosanitària, per molt ben proveïda que estiguera”.

És més, argumenta que “si el nostre Poder Executiu no va poder preveure ni previndre la pandèmia, no cal exigir-ho a una persona jurídic-privada, que com menys es va arribar a avançar en unes certes actuacions a les recomanacions i directrius autonòmiques”.

Referent a això, fa referència a l’intent que va haver-hi per part del centre de “restringir al màxim possible les visites de TOTS els familiars”, alguna cosa que es va produir entre el 8 i el 9 de març: “aquesta mesura no va ser acceptada pels familiars dels usuaris” i assenyala que “no es van ignorar avisos, advertiments o recomanacions” i que es van prendre mesures “d’aïllament i sectorització”.

RESPOSTA FAMILIARS
Davant la sentència, José Luis García, president de l’Associació de Familiars Afectats de les Residències Domus Vi Alcoi i Cocentaina, assenyala que “estem decebuts i continuem pensant que un 53% de morts en una residència ha de tindre alguna resposta més clarificadora. No cap això d’estem en una situació mundial de pandèmia”.

Els advocats dels familiars han estat estudiant la sentència i per a ahir estava prevista una reunió per a presentar les conclusions obtingudes. Així mateix, es preveu que a última hora de hui els demandants reben notícies sobre concertar una cita amb els lletrats per a conéixer tots els detalls i es puga prendre alguna decisió referent a aquesta sentència.

Notícies relacionades: