“Cal aconseguir que la gent vinga al teatre de manera habitual”

El Teatre Calderón és el principal referent artístic d’Alcoi. Des d’el mes de setembre passat, Ricard Sanz és el director d’aquest establiment, el manteniment del qual, personal i neteja gestiona una empresa privada –és una concessió de dos anys, prorrogable a dos més–, que ha sigut la que ha triat a Sanz per al càrrec.

Ricard Sanz compta amb una dilatada trajectòria en la gestió d’instal·lacions i implantació de protocols, a més de conéixer de prop el món del teatre perquè és actor i també ha dirigit algunes obres, després de començar com a ajudant de direcció i regidor de sainets a Alcoi. Com a actor assenyala que “treballe el paper fins que aconseguisc sentir en l’escenari el que el meu personatge sentiria”.

Eixa experiència també la vol aplicar a aquesta nova etapa quant a conéixer les “necessitats que tenen les companyies i els artistes”.

– Com va rebre el càrrec? De quina forma ho assumeix?
– Aquesta oferta em va vindre de sobte, sense esperar-ho, ni buscar-ho. Quan em va arribar estava en un moment professional complicat. En el meu anterior treball ja portava molts anys, hi havia canvis i no estava per la labor de continuar.

Quan em va vindre l’oferta, va ser un regal. Poder portar una instal·lació en la qual es representen obres de teatre és cuidar la casa de l’actor, i és un repte molt gran que afronte amb il·lusió i unes ganes tremendes.

La meua intenció és que vindre al teatre siga una experiència, a nivell de públic, d’actors, de treballadors….Cal tornar a fer que la gent vinga al teatre de manera habitual.

La primera labor que em plantege és, de cara a l’espectador, què m’agradaria trobar-me, i per això estem ja ‘tematizando’ alguns espectacles, i que des del principi hi haja una ambientació del que veuràs.

– Quins altres objectius es planteja?
– La configuració d’aquest teatre, amb el passadís tan llarg, representa una complicació. Està com molt tancat i la meua intenció és obrir-ho al públic, i no sols quan hi haja una representació. Vull que siga un punt de trobada, d’atracció.

Això és un teatre municipal i la gent ha de conéixer-ho i gaudir-lo no sols quan hi haja representacions, si no que cal trobar la forma que altres manifestacions culturals tinguen cabuda.

– S’ha marcat un temps per a dur a terme eixes accions a de les quals parla?
– Em pose com a meta que durant aquest 2025, tots els projectes que estan sobre el paper, estiguen en marxa.

Amb independència de la meua estada ací com a director, que això depén de decisions empresarials, el que em preocupa és que, mentre que jo siga ací, anar fent els fonaments perquè, encara que jo no estiga i vinguen altres persones a dirigir, mantinguen eixa labor de portar al Calderón al lloc on es mereix.

No m’importen tant els objectius, si no els fonaments per a aconseguir eixos propòsits.

– Fins al moment, quin balanç fa d’aquests tres mesos en el càrrec?
– Quan jo arribe em trobe amb mancances importants en el teatre, moltes derivades de gestions anteriors, i altres derivades de la pròpia gestió administrativa.

En aquests tres mesos, i des que Salzillo arranca amb la concessió el mes d’abril passat i es fan informes tècnics sobre l’estat del teatre, l’ajuntament es posa en marxa i està fent una sèrie d’actuacions com l’adequació a normatives, sobretot relacionades amb qüestions de seguretat. Després, i per a mi és importantíssim, està el compromís que hi haja una partida enguany per a continuar amb eixes adequacions i arribar a un punt en el qual parlem de millores, que eixa és la meua labor, que estiguen cobertes totes les necessitats, tema de normatives, il·luminació, maquinària escènica…

– En quin punt vol situar al Teatre Calderón?
– Dins de l’àmbit teatral, o el sistema de xarxa de teatres, el Calderón no estava a l’altura que es mereix.

En els últims temps la tendència està canviant i també les opinions.

La meua intenció és col·locar-ho en el circuit nacional i que hi haja companyies que quan se’ls plantege vindre ací, diguen que sí de seguida.

Pot llegir l’entrevista completa en El Nostre del divendres 10 de gener.