L’encant de la drogueria de sempre

Jorge Escoda porta més de 20 anys al capdavant del negoci familiar que va obrir el seu pare en 1959

L’encant de la drogueria de sempre
Jorge Escoda, davant del taulell de la drogueria que regenta.

Més de sis dècades han passat des que la Drogueria Escoda obrira les seues portes per primera vegada, en 1959.
En l’actualitat, 65 anys després, aquest negoci familiar manté la seua plena essència, caràcter, personalitat i raó de ser: oferir un bon servei al client i assessorar-lo quan aquest s’acosta al local situat, des de sempre, al carrer Sant Isidre 18.
Des de fa més de 20 anys Jorge Escoda està al capdavant de la drogueria després de prendre-li el relleu al seu pare, Luis. De la seua mà va començar a conéixer aquest món quan era molt jove: “el meu pare va tindre un problema de salut i la drogueria va estar uns mesos tancada. Jo estava estudiant i em vaig incorporar per a ajudar-lo. Vaig començar a agafar-li el gust i vaig veure que ací hi havia una eixida”.
No va ser fins a un temps després quan Jorge va tornar per a quedar-se definitivament en el negoci familiar, sobre el qual reconeix que “vaig començar a agafar-li el gust”. Els motius d’eixe encant? “Ahí me has pillado”, reconeix el responsable d’aquesta tradicional drogueria entre riures. No obstant això, passats a penes uns segons argumenta: “sobretot l’agraïment. Moltes vegades t’equivoques, però altres encertes i que vinguen i et diguen ‘tenies raó en el que em vas aconsellar’. La satisfacció de les persones”.
Som testimonis de l’afecte de la seua clientela quan, durant l’entrevista, Jorge explica que “intente assessorar sota la meua ignorància. No ho puc saber tot”, i en eixe moment entra una clienta i li contesta: “però quasi tot”.
I és que, l’assessorament és una part fonamental d’aquest negoci, el qual s’ha anat adaptant als nous temps i a les demandes de la societat però continua mantenint la seua essència, marques que no es troben en cap altre lloc i també productes menys habituals com a ceres, ingredients per a elaborar sabons o essències, així com envasos de tota mena, una mica de químics o provetes. “Hi ha prou demanda d’ingredients per a fer alcohol de romer, sabons, també bases de sabó per a fer experiments amb xiquets”.
Així mateix, i encara que de forma menys habitual encara disposen de productes propis elaborats.
Jorge Escoda comenta que la majoria de productes amb els quals compta són de neteja i que tracta de “eixir-se un poc del que ofereixen els altres, d’allò més comercial” per a diferenciar-se i tindre productes que no es troben en altres llocs físics.
La Drogueria Escoda manté la seua especialització en el que coneixem com a drogueria convencional, d’aquí ve que la seua clientela siga d’allò més variada: “persones més majors que ja li compraven al meu pare i que continuen, gent del barri o gent que ve pel boca a boca”. I és que, el ‘veus allí que potser t’ho poden solucionar’, ha cobrat sentit moltíssimes vegades en aquest negoci amb els consells que ha donat Jorge als seus clients quan s’acosten amb qualsevol tipus de dubte.
L’essència d’aquest local es manté també en el seu aspecte: “quan vaig entrar jo vaig tindre pensaments de canviar-ho, però al final no”. I és que, d’aquesta manera, la personalitat d’aquesta drogueria també es veu en la seua presència, amb els materials del taulell, els calaixos de fusta que contenen productes de tota mena, o el propi aparador.
El tracte personal amb el client és un altre dels valors afegits, en totes dues direccions –per a la persona que està darrere del taulell, i la que està davant– en els temps que corren: “ser ací, i parlar cara a cara, és molt d’agrair”, destaca Jorge Escoda.
Si bé encara li queden anys per davant a aquest negoci, sobre el futur del mateix Jorge assenyala que és incert i detalla: “jo tampoc m’ho anava a quedar. Tothom es tirava les mans al capdavant pensant que això s’acabaria amb el meu pare. A mi encara em queda, i espere ser ací”.
Fent al·lusió als seus fills, comenta que ells tenen els seus propis plans, però la drogueria és una cosa “que han viscut tota la vida i coneixen”.