“Vaig aconseguir el que vaig voler. A Alcoi teníem aparells que no hi havia en cap altre lloc”

Als seus quasi 81 anys i després de quasi dues dècades jubilat, l’ex cirurgià Aniceto Baltasar –natural de Guadalupe, Càceres–, que va desenvolupar la seua trajectòria professional durant més de 30 anys a l’hospital Verge dels Lliris d’Alcoi, ha sumat un nou reconeixement a un extens llistat de distincions i premis que ha rebut per part de diferents entitats i òrgans.

El més recent d’ells, i l’últim, segons cree el protagonista d’aquesta entrevista, és haver sigut nomenat Membre d’Honor de l’Associació Espanyola de Cirurgians (AEC) en l’àmbit de la Cirurgia Bariàtrica i Metabòlic.

La distinció la va rebre el mes de novembre passat, a Madrid, en el 35 Congrés Nacional de Cirurgia, en el qual també va donar una conferència i va estar acompanyat per familiars, amics i companys.

Aniceto Baltasar és un autèntic referent en el món de la cirurgia, però és especialment reconegut per ser pioner en intervencions relacionades amb l’obesitat.

A la xifra de cirurgies realitzades cal afegir-li les innombrables publicacions escrites i també les pel·lícules mèdiques fetes, presentades i premiades en diversos certàmens.

El que arribara a l’Hospital d’Alcoi com a cap de servei de Cirurgia el 14 de juliol de 1974, ha viatjat i operat per tot el món en els seus anys de trajectòria professional i amb les tècniques apreses a Nova York (els Estats Units), on va realitzar la residència després d’estudiar a Madrid, va col·locar a la nostra ciutat i al seu hospital com un autèntic referent.

– Què suposa la distinció rebuda per l’Associació Espanyola de Cirurgians?
– Molt, sobretot perquè ve del meu país i perquè ocorre 17 anys després d’haver-me jubilat.

– Més de 30 anys de la seua carrera professional els va desenvolupar a l’hospital Verge dels Lliris d’Alcoi, com arriba ací?
– Em van donar la plaça de cirurgià a Carolina del Nord després de fer la residència a Nova York, i llavors, una vegada que ja havia signat el contracte allí, em va sorgir vindre a Espanya, a Alcoi.

Per a la plaça de cirurgià no s’havia presentat ningú d’Espanya, si no tres espanyols que vivíem als Estats Units.

– Per què decideix vindre a Alcoi i no quedar-se als Estats Units?
– Tenia un amic a Madrid i em va dir que era la millor oportunitat.

A Espanya s’havia començat a fer la residència de cirurgia en 1966 però en molt pocs hospitals i no hi havia pràcticament ni residents.

– Com recorda els inicis ací?
– La primera època va ser molt difícil, vaig haver de crear la infraestructura, però en dos anys ja tenia tots els aparells.

Vaig aconseguir el que vaig voler. A Alcoi teníem aparells que no hi havia en cap altre lloc.

A més, els feia classes a les infermeres sense que em pagaren, les vaig preparar per a poder oferir els serveis que vam donar després.

Hi havia moltes tècniques que no es feien a Espanya, i en eixa època se sabia de cirurgia però no hi havia especialitats.

– Va ser pioner en cirurgies relacionades amb l’obesitat, la reducció d’estómac, i va situar a Alcoi en el mapa per aquest motiu.
– A Alcoi venien sis pacients americans a la setmana per a operar-se.

També van vindre 165 cirurgians de Sud-amèrica, del Japó, d’Austràlia o d’Europa per a conéixer el que féiem.

– Recorda la xifra de pacients intervinguts per obesitat?
– Uns 1600 pacients. Jo em vaig arribar a preguntar per què operava tant i després em vaig assabentar que els meus pacients americans havien fet una pàgina web: bodybybaltasar, que ve a ser, el cos que m’ha deixat Baltasar, i es va fer ressò. Molts d’eixos 1600 eren americans.

També operem a molts pacients de Noruega, que els enviava la pròpia seguretat social, que cobria totes les despeses.

>>Pot llegir l’entrevista completa en El Nostre del 6 de desembre.