Ciència i superstició
El qui va ser ministre de l’Interior Jaime Mayor Oreja, va dir l’altre dia al Senat espanyol que la Ciència que defensa la teoria de la creació divina està guanyant a la Ciència del relat –relat va dir– de l’evolució de les espècies. I es va quedar tan panxo, més ample que llarg, davant un selecte públic d’ultradreta.
Encara que, com Mayor Oreja, jo també crec que Darwin es va enganyar de dalt a baix, perquè a la vista de com tenim el món a hores d’ara, amb l’espectacle terrible que està donant-se a sí mateix la Humanitat, està clar que l’home no ve del mono, sinó que és el mono qui ve de l’home. Estem tornant-se ximpanzés. I alguns homes ja transformats en ‘macacos’ estan dirigint el destí del món. Amagueu els ‘patos’ que ve la ‘tronà’.
Darwin era un científic profundament religiós, profundament cristià, que va patir un conflicte interior que no vull ni imaginar al constatar que la vida era una conseqüència de successives adaptacions, i no fruit d’una mà d’obra divina. El pobre, va tindre la seua teoria de l’evolució guardada al fons d’un armari durant molt de temps, turmentat per la magnitud del seu descobriment científic i el que això significava. Significava, per exemple, que la fe es diluïa com el sucre ho fa en el café.
Noé no va poder ficar a l’arca tots els éssers vius, animals i plantes, farien falta moltes arques com el Titànic per això. Darwin probablement ho sospitava, però els seus propis estudis li ho van confirmar. Un ‘camelo’ això de l’arca de Noé. Però molt literari. Tot seguit, Darwin pensaria que si Yavhé va fer el món i tot el que hi ha i viu al món en sis dies i el sèptim va descansar, tenia ben merescut el descans; es veu que es va deixar les muntanyes de l’Himalàia per al final, i va suar el que no està escrit per a rematar l’Everest.
La ciència no considera la fe com un element seriós a tindre en compte per a les seues investigacions. Fe, superstició… Si Mayor Oreja creu que el Nostre Senyor, o son pare, o qui siga –perquè amb això del ‘uno y trino’ jo no m’he aclarit mai massa– va fer el món en sis dies i la plana de Muro en tres segons, Mayor Oreja… Mayor Oreja… jo de tu m’ho miraria.
XIMO LLORENS. Periodista