Fake
La tragèdia de la DANA de València ha portat una tempesta de notícies falses. Centenars de morts al pàrquing de Bonaire, desenes de víctimes abandonades en un túnel d’Alfafar, bombers rescatant d’entre el fang xiquets vius a Catarroja, destrucció d’embassaments. Notícies que eren directament mentides que han circulat lliurement per les xarxes socials. Al mig de la tragèdia els mitjans de comunicació s’han vist obligats a perdre el temps desmuntant mentides. Les xarxes socials han difós tota classe d’històries falses que es multiplicaven veloçment, algunes molt compartides pels usuaris i amb moltes visualitzacions.
Els rumors falsos generen milions i milions de visites en les xarxes socials. Es converteixen en una bola de neu imparable sobre la qual s’ha creat, fins i tot, un negoci darrere de la qual hi ha empreses que obtenen beneficis. Influencers, Ikers Jiménez i l’extrema dreta s’han convertit en difusors professionals de mentides. Unes informacions falses que tenen una enorme influència emocional i política per la vulnerabilitat de la població afectada i que afecta l’estat d’ànim de la ciutadania. En molts casos s’ataca a les administracions i a les institucions generant un forat negre de confiança. La urgència per aconseguir respostes porta a molts a confiar en informacions impactants i a fugir de fonts fiables. La por impulsa la difusió d’estos continguts i fa evident la importància d’un pensament crític. Les fake news es llancen per dos motius bàsics: el primer és econòmic per a guanyar diners generant publicitat i el segon polític. La desinformació lligada al dolor i la tragèdia crea un buit de confiança entre la ciutadania que l’extrema dreta sempre intenta aprofitar en benefici propi. A més, a tot ha contribuït també la mala gestió comunicativa, quan no es genera una informació activa i fiable es genera una sensació d’incompetència i insolvència. La importància de la comunicació es fa evident en moments de crisi, a més de poder salvar vides, poden millorar l’ànim i la recuperació de les zones afectades.
Ara que es reprenen les classes en la zona afectada els professors tenen problemes, fins i tot, en la desinformació dels alumnes i a molts d’ells si els contradius es refermen en la mentida i es rebel·len. La comunitat educativa insisteix a impulsar una alfabetització mediàtica. Una veritat en la xarxa tarda sis vegades més que la mentida a arribar a unes 1.500 persones. Es recomana buscar fonts fiables de les notícies, contrastar les informacions i no reenviar missatges de forma sense valorar-los críticament.
SANTI HERNÁNDEZ. Periodista