Preus a l’alça a Alcoi a conseqüència d’un mercat immobiliari ‘tensionat’

L'accés a l'habitatge és un problema estructural existent des de fa anys

Preus a l'alça a Alcoi a conseqüència d'un mercat immobiliari 'tensionat'
Un dels pocs edificis en construcció en l’única zona de la ciutat que ha crescut en els últims anys. | QUIQUE REIG

L’habitatge s’ha convertit en una de les principals preocupacions en aquests moments. Però encara que la dificultat per a independitzar-se i l’angoixa per no poder assumir el cost d’una casa, ha sigut present tradicionalment, en l’actualitat, Espanya s’enfronta a una crisi en matèria d’habitatge a la qual la ciutat d’Alcoi no roman aliena.

La problemàtica de l’accés a l’habitatge no és només conseqüència dels preus desorbitats –tal com va succeir amb la bambolla immobiliària i la conseqüència de la qual va ser el sobreendeutament–, sinó que té a veure amb l’escassetat d’oferta. Així ho confirma Raquel Ferrándiz, d’Immobiliària Carbonell, que constata aquest encariment del mercat degut a la falta d’habitatge, tant a nivell de compravenda com de lloguer. “Si bé el problema s’aguditza en les grans ciutats, ací també ens està afectant molt”, assegura l’agent immobiliària, que troba una causa en “la quantitat d’inversors de fora que busquen adquirir habitatges d’una forqueta de preus entre 50 i 60.000 euros, i ens trobem que d’aquests ja no hi ha”, assenyala.

A més, afirma que el client tampoc troba alternativa en un mercat de lloguer que també és escàs i, en molts casos, a preus prohibitius. “Abans, un lloguer mitjà podia estar entorn de 350 euros, això s’ha convertit en 500 mínim i, per a compra, habitatges que costaven 120.000 euros, que és el preu que més o menys busquen les parelles joves, han passat a valdre uns 30 o 40 mil euros més”, detalla Raquel Ferrándiz, qui destaca que un altre hàndicap afegit al qual s’enfronta Alcoi és la falta de pisos de nova construcció. “Al sector no li ix rendible construir en un lloc com aquest, amb gent que no està disposada a pagar el que en les grans ciutats”, apunta.

A l’hora de parlar de dades concretes, segons el portal immobiliari Indomio, al setembre d’enguany els immobles residencials en venda han tingut un preu mitjà de 969 euros per metre quadrat, amb un augment del 7,55% respecte a 2023 (901 euros/m²). A més, per barris, durant el setembre passat el preu de venda va ser més alt en el Centre-Zona Alta, amb 1.004 euros per metre quadrat, mentre que el més baix ha sigut el de la zona de Batoi, amb una mitjana de 893 euros/m².

Respecte al lloguer, la mitjana mensual al setembre ha sigut de 6,64 euros per metre quadrat, amb un augment del 14,48% respecte al passat any.

INCENTIVAR L’OFERTA
Nacho Blanes, de la Immobiliària Picó Blanes, posa l’accent en el fet que des de l’any 2010 s’està produint a Alcoi un desajustament important entre l’oferta d’habitatge i la demanda del mercat, que ha derivat en què en aquests moments ens trobem en una situació de “escassetat alarmant”. “En aquesta ciutat s’han fet pràcticament dues obres en l’última dècada, en Sant Roc i la zona de La Salle. Hem anat fent tots aquests anys perquè hi havia un estoc important, però ha anat minvant, i davant la poca oferta que hi ha, els preus pugen”, resumeix Blanes, qui indica que “amb els lloguers està passant exactament el mateix”, fins i tot parla d’increment de preu “bastant exagerat”.

“Ara com ara ja no és fàcil trobar un habitatge que estiga bé, per grandària i condicions, per menys de 500-600 euros”, subratlla, “per això, Alcoi ja no és tan barat com ho era fa uns anys, no tenim a veure amb les capitals, però abans els preus eren molt més assequibles, ara hi ha lloguers que arriben als 800 euros, una cosa impensable fins fa poc, fins nosaltres ens sorprenem a vegades”, recalca.

Per a Nacho Blanes, que acumula més de 30 anys d’experiència en el sector immobiliari, el problema de l’actual mercat ‘tensionat’ és conseqüència de la “ineficaç gestió” que, al seu judici, arrossega aquest país en matèria d’habitatge. “Després de la crisi que es va batejar com a bambolla immobiliària, les administracions van fugir de regular i planificar polítiques, esperant que el mercat es regulara sol i això era impossible, per això hem arribat a aquesta situació límit, amb un mercat escanyat”, reconeix.

Pot llegir l’article complet en El Nostre del divendres 1 de novembre de 2024.

Send this to a friend