Més que un sabater: unes mans que ho arreglen tot

Res se li resisteix a Castillo després de 45 anys en l’ofici

Més que un sabater: unes mans que ho arreglen tot
Toni Castillo va heretar la professió del seu pare, encara que va estudiar mecànica de l’automòbil. QUIQUE REIG

Si parlem de sabaters a Alcoi, tothom pensa en Castillo, un dels pocs establiments especialitzats que queden a la ciutat i el de referència, sens dubte. Toni Castillo, la seua alma mater, no ha conegut un altre ofici que el de sabater “de cadireta” –com ell mateix anomena al treball que va heretar del seu pare–, això si obviem la seua etapa com a futbolista professional, a pesar que fins i tot, durant aquests anys, no va abandonar el negoci familiar dedicat a la reparació de calçat.

“Vaig estudiar mecànica de l’automòbil, en l’Alcoyano em van donar una oportunitat en el primer equip i, com que ser futbolista em permetia compatibilitzar l’ofici, no vaig parar de fer faena amb mon pare i ma mare, ella cosia”, explica. Així i tot, assegura que l’ofici el va aprendre gràcies a ser una persona “molt manyosa, autodidacta, des de ben xicotet agafava la màquina de cosir, els instruments que veia per allí, practicava, llegia molt”, recorda, i quan son pare va emmalaltir, aleshores va prendre el relleu definitivament i va començar a ampliar el negoci, primer en la ubicació originària del Centenari i, posteriorment, a l’esquena de l’antiga Portalà, al carrer Gregori Casasempere Juan, lloc que va haver de deixar quan van desallotjar el grup de vivendes a mitjans dels 2000.

I en l’actualitat, uns metres més avall del mateix carrer, el negoci ja no és ni l’ombra del que era. “Ha evolucionat moltíssim, hem diversificat amb tota classe de reparacions, arreglem roba, fem brodats, treballs per a la Festa, impressions digitals, el meu fill Cristian s’encarrega d’esta part”, comenta, al mateix temps que remarca la dificultat de contractar professionals qualificats que l’ajuden: “Està malament trobar a gent, els governs mai han fomentat l’ensenyament d’un ofici artesà com este, hi ha acadèmies privades però són caríssimes, ara tenim vuit treballadors i a tots els he ensenyat jo a força de fer moltíssimes hores”.

En Castillo van ser pioners a realitzar reparacions en l’acte. “A mi m’agrada dir que és com un espectacle, la gent veu en directe el treball que hi ha darrere i ho aprecia d’una forma especial”, assenyala Toni, que es defineix a ell mateix com un “sabater a la vella usança, ‘Mans’ em deien quan jugava a futbol, perquè ho arreglava tot”. “Una maleta, un ventall, el que siga, s’ho veu tot fàcil”, apunta la seua dona, Mari Carmen Martínez, que també fa molts anys que està en el negoci. Junts atenen una mitjana diària de cent persones: “ací sempre hi ha cua, el boca a boca és el que millor ens funciona, tenim clientela de tota la comarca, fins i tot d’Albaida, Callosa d’en Sarrià…”.

Li preguntem a Toni què és allò més estrany que li han demanat que repare i esclata a riure recordant que un client va voler que li arreglara la dentadura postissa. “A això ja no em vaig atrevir”, fa broma.

Per a acabar, reflexiona al voltant d’un futur relleu generacional del seu negoci: “m’agradaria però no depén de mi, les artesanies estan molt poc valorades, hauria de fomentar-se que les empreses rebérem subvencions per a formar als treballadors, d’esta manera no es perdria l’ofici”.

I és que ja no hi ha quasi sabaters. Toni Castillo és dels pocs a Alcoi que continua apostant per aquesta tradició artesana en perill d’extinció, però que, a més a més, no deixa d’innovar i adaptar-se als nous temps.

Send this to a friend