Fórmules de dècades que continuen endolcint
La confiteria Capri és una de les poques que queden, amb Francisco i María José Gracia al capdavant
De manera artesanal, seguint les fórmules de fa dècades, però també innovant i introduint nous productes. Així treballa la confiteria Capri, una de les poques que queden a la ciutat, i que compta amb 56 anys d’història, ja que va obrir les seues portes en 1968 al carrer Joaquín Sorolla, el mateix lloc en el qual continua hui dia.
Els germans Francisco i María José Gracia Cantó estan al capdavant d’aquest negoci familiar, sent la segona generació, després de prendre el relleu als seus pares, Francisco i Pepa, que van ser els qui van alçar per primera vegada la persiana d’aquesta tradicional confiteria fa més de cinc dècades.
“Continuem la manera de treballar dels meus pares, amb fórmules de fa 60 o 70 anys”, assenyalen els responsables del Capri. I és que, els fundadors, prèviament a tindre el seu propi negoci, van començar en El Campanar i van estar posteriorment en Corbí. D’ells, els seus fills destaquen les seues tècniques i instint a l’hora de treballar: “ho tenen de bressol”, assenyalen.
Francisco i María José porten tota la seua vida en la confiteria, amb diverses dècades a la seua esquena dedicant-se a això com a professió, temps en el qual “hem evolucionat i anat absorbint aprenentatges” i afirmen que, encara que durant aquests anys han anat introduint coses noves, com a pastissos de diversos sabors, “la base que funciona no pots tocar-la”.
És l’exemple de continuar fent tots els ingredients dels productes que elaboren, com la crema o la gemma “tot és nostre”, assenyalen, tant en el relacionat als dolços com la brioixeria o el pa.
I és que, una de les imatges més típiques dels caps de setmana és veure llargues cues a les portes d’aquesta confiteria, i escoltar la frase: “una bandejeta per a sis”, fent al·lusió al nombre de dolços que es gaudiran en la sobretaula.
En xifres, els responsables d’aquesta confiteria detallen que per Setmana Santa poden elaborar quasi 2000 mones de Pasqua, setmanalment fan unes 40 pastissos i la resta de dolços es compten en centenars: “de pastes fullades arribem a vendre 150 en un cap de setmana”.
Així, portant l’artesania per bandera, reconeixen que es tracta d’un treball molt sacrificat, que en l’actualitat tiren avant un equip de sis persones, el qual disposa, des de fa al voltant de tres anys, d’una millor infraestructura, ja que han incorporat el local del costat. Amb ell, han sumat més espai de treball: “treballem en millors condicions”, apunten.
Quant a possible relleu, cap dels dos creu que n’hi haja, però ara com ara, encara queden diversos anys per a continuar gaudint de la seua tradició i artesania.