Tornada a ballar-la de l’Alcoyano en Can Misses

Tornada a ballar-la de l’Alcoyano en Can  Misses, amb els de Vicente Parras fent aigües pertot arreu i sense capacitat de resposta enfront d’un Eivissa molt superior que ha manejat el partit com ha volgut. Fins i tot el 1-0 final es queda fins a curt, enfront d’un rival que ni ha disparat a porteria en tot el partit i ha patit molt en defensa. Pobra imatge dels blanc-i-blaus, amb una primera part tirada a les escombraries i una segona en la qual de nou els ha tocat anar a contra corrent. A tot això, Deportivo ha tornat a carregar-se de targetes, fins a cinc ha vist per una solo els locals.

Per a començar, Vicente Parras va optar per repetir alineació, mantenint l’onze amb el qual l’Alcoyano va oferir els seus millors minuts d’aquesta temporada enfront de l’Alcorcón. Però això no sempre és garantia que la història torne a repetir-se, i més a Eivissa, amb un súperproyectei futbolistes amb qualitat a dolls, capaces de sotmetre a qualsevol rival, com li va passar als blanc-i-blaus, que ho van passar bastant malament sobretot en el primer temps.

Els de Pep Martí van tocar i van tocar sense gens de pressa, ensenyorint-se de la pilota des del primer segon de partit, mentre que l’Alcoyano tractava de no perdre la calma i acovardir espais com podia a la recerca de minimitzar danys.

En el minut 16, primer avís seriós de l’Eivissa, Taronger arrere i Sergi López atent, arrisca prou per a impedir que Arturo Molina aconseguisca disparar a boca de canó davant Manu García. Cinc després, nova ocasió clara per als celestes, ara és Medina qui des de la banda dreta aconsegueix connectar un bon centre al segon pal on apareix Arturo Molina  lluitant amb Sergi López i una cosa forçada, acaba rematant fluix a la mans de Manu García.

Eren minuts en els quals l’Eivissa buscava i buscava amb un Alcoyano agotzonat al qual li costava embastar dos passes seguits. Semblava que l’Eivissa acabaria per embullar-se en l’entramat defensiu muntat pels de Vicente *Parras, fins que va aparéixer la individualitat d’Álex *Gallar, possiblement el millor 10 de la categoria, qui primer es va anar d’un, després va cedir la pilota a un company que estava totalment desmarcat, el seu regateig li va beneficiar i només va haver d’alçar el cap envers cama esquerra col·locar el seu tret lluny de l’abast de Manu García, que no va poder fer res en la seua estirada.

Va poder l’Eivissa fer el segon, però Arturo Molina es va adormir quan estava en boca de gol, la pilota va tocar en un defensor i va acabar en córner. El 1-0 obligava a haver de canviar que plans en el descans, amb eixe propòsit ha saltat al camp l’Alcoià en la segona meitat, però el que ha pogut arribar és el 2-0 en comptes del 1-1, en una acció en la qual l’Eivissa ha tret a lluir tota la seua qualitat com a equip, portant la pilota des del seu defensa fins a aparéixer de nou la individualitat d’Álex Gallar, qui ha filtrat una pilota increïble sobre Taronger, que s’ha volgut adornar i en regirar-se s’ha trobat amb el mur de Borja Granero.

Arran d’aquesta acció, Parras ha passat a l’acció i ha decidit moure l’arbre amb un triple canvi, retirant a Farru, Javi Antón i Albisua i donar entrada a Jon Rojo, Dani Molina i Cristian Herrera. No obstant això, el que es va trobar el Deportivo va ser a un Eivissa molt intel·ligent que va tractar d’amagar la pilota i jugar amb l’ansietat dels blanc-i-blaus, que en la seua cerca per trobar eixe colp amb el qual canviar el rumb del partit va anar carregant-se de targetes, fins a quatre per cap del quadre eivissenc.

En l’últim quart, el partit s’ha desordenat, circumstància que ha aprofitat molt bé els de Pep Martí. En el 74, tret amb rosa des de la frontal d’Arturo Molina que s’ha anat alt. El 18 ha gaudit de la millor ocasió del partit quatre minuts després, després de rebre una pilota a l’espai de Pau Ferrer, ha controlat amb el pit i davant l’eixida desesperada de Manu García, ha colpejat malament amb l’exterior i la pilota ha marxat fora quan l’afició de l’Eivissa ja cantava el 2-0.

Mal partit  dels blanc-i-blaus, fins i tot pitjor que el dia del 0-3 enfront del Murcia, sense idees, incapaces de donar dues passes seguits i de tindre un pla de partit. Era un escenari perquè aparegueren algunes individualitats, però al contrari del que creia Parras en la prèvia, les que han aflorat han sigut les de l’Eivissa. Derrota dolorosa perquè no s’esperava una actuació així de l’equip després de les bones sensacions deixades enfront l’Intercity i sobretot contra l’Alcorcón. Toca començar de nou i pensar ja en el següent partit, que serà aquest divendres (20,30 hores) en el Collao contra el Marbella.

Fitxa tècnica:

Eivissa: Ramón, Guillem, Monjonell, Javi Jiménez, Jesús Álvarez (26’ Olabe), Álex Gallar (86’ Zarzana), Marc Doménech (63’ Pau Ferrer), Unai Medina, Arturo Molina (86’ Astalls), Naranjo (63’ Lass) i Eugeni.

Alcoyano: Manu García, Sergi López, Pichu Atienza, Borja Granero, Farru (55’ Jon Rojo), Javi Antón (55’ Cristian Herrera), Imanol, Albisua (55’ Dani Molina), Ferni, Pastrana (75’ Lara) i Mario Losada.

Arbitre: Brull Acerete (Català). Va amonestar al local Astalls i als visitants Javi Antón, Mario Losada, Imanol, Cristian Herrera i Pichu Atienza.

Gols: 1-0 (min. 35) Álex Gallar.