Llarga vida al curt

La setmana modernista genera tot un moviment festiu i cultural digne de mèrit. A banda serveix per a repassar la història i impulsar unes iniciatives que potser sense el seu entramat no hagueren sorgit o no tindrien tant ressò. Dedicada a l’escriptor Gonzalo Cantó, destaca en esta edició en l’aspecte més creatiu l’estrena del curt ‘Insurrección’ i l’ obra de teatre ‘Sombras de Bohemia’.

‘Insurrección’ acapara l’atenció i la curiositat perquè en poques hores va vendre totes les entrades al Teatre Calderón. Una obra de Jorge Hinojosa que ha dirigit amb Daniel M. Caneiro i que ha estat treballada durant molt de temps. Ha rebut quasi tres-centes aportacions del crowfunding, a més d’ajudes de l’Ajuntament i empreses alcoianes per a poder rodar-la. A Hinojosa li va anar bé en l’anterior , ‘Calíope’, vinculada a la setmana modernista. Es va estrenar també al Calderón fa dos anys amb l’al·licient de la banda sonora, interpretada en directe amb música composta i dirigida per Moisés Olcina. ‘Calíope’ s’ha emportat importants guardons internacionals.

Dedicada a l’escriptor Gonzalo Cantó, la setmana modernista destaca en l’aspecte més creatiu

Queda per vore quina trajectòria tindrà ‘Insurrección’, un treball audiovisual carregat d’atractius : la distopia d’Alcoi després del Petroli, la participació de destacades actrius i actors alcoians i la presència de l’admirat Juli Mira, que va faltar en gener d’enguany.

Acumula molts mèrits: l’esforç d’aconseguir fons per al rodatge, la col·laboració desinteressada en el projecte i sobretot la possibilitat que puga acabar convertint-se en una sèrie.En cas d’aconseguir-ho, seria tot un èxit. Crida l’atenció com planteja Hinojosa un Alcoi rodejat de muralles i l’estrany que resulta vore la imatge de com una d’elles tapa l’eixida del Barranc del Cinc. Es compara a una situació semblant a la de la pel·lícula ‘El bosc’ de Shyamalan. En ‘Insurrección’, la ciutat és un lloc totalment aïllat perquè diuen que fora el món està en guerra.

Un encert donar-li relleu i caràcter d’estrena cinematogràfica a l’obra de Jorge Hinojosa perquè el curt de vegades és considerat com el germà menor de la pel·lícula i en ocasions rep un tractament massa residual.

Així i tot, el nivell que hi ha al nostre país és molt alt i els premis valen per a obtindre cert reconeixement. Hi ha exemples, l’alcoià Pablo Llorens, va guanyar dos vegades el Goya al millor curt d’animació. Un altre alcoià, Octavi Masià es va quedar a les portes del millor de ficció. Per cert, les obres dels dos van figurar en la col·lecció que es va publicar en el desaparegut format de VHS anomenada ‘Los mejores cortos del cine español’. En cine, teatre, o qualsevol altra expressió artística, d’Alcoi sempre ixen autores i autors, inspirats, plens de creativitat i enginy.

CARLES FIGUEROLA. Periodista

Send this to a friend