Mireia Doménech traspassa fronteres i porta el seu arbitratge als EUA

Mireia Doménech, una de les pioneres a entrar en l’arbitratge alcoià, traspassa fronteres i creua el toll per a xiular als EUA. Gràcies a un programa organitzat per un empresari asturià, que ofereix a àrbitres l’oportunitat d’exercir la seua labor a l’estranger mitjançant diferents programes, Mireia ha pogut ampliar els seus horitzons professionals i viure una experiència enriquidora en un entorn cultural i esportiu completament distint al que està acostumada.

La idea de participar en aquesta experiència va sorgir quan Mireia va veure la convocatòria en les xarxes socials. Decidida a aprofitar aquesta oportunitat, es va inscriure en el procés de selecció, que incloïa una avaluació per a determinar si estava al nivell exigit. Després de superar totes les proves, va ser seleccionada juntament amb altres 14 àrbitres, sis dones i huit homes, per a formar part del programa més extens que ofereix l’empresa asturiana.

Durant 21 dies, Mireia ha recorregut diverses ciutats de la costa oest dels Estats Units, incloent-hi Las Vegas, Los Angeles, Hollywood (Malibú) i Sacramento. Durant la seua estada a Amèrica, ha tingut l’oportunitat d’arbitrar en múltiples partits de diferents categories i conéixer de prop la cultura futbolística del país.

“Els àrbitres, sense importar d’on fórem, compartim moltes coses en comú. Aquesta experiència m’ha permés conéixer a molts àrbitres i entendre com funcionen les coses en diferents llocs, la qual cosa ens interessa a tots. Han sigut unes setmanes amb molts partits, però gràcies a la companyonia que hem tingut entre tots els participants, han sigut genials”, comenta Mireia.

Un dels aspectes que més va sorprendre a Doménech van ser les marcades diferències culturals entorn del futbol. “Encara que estàvem en una zona on es parla molt espanyol, vam veure que l’educació en el futbol és molt distinta. En el joc, els jugadors són bastant individualistes i no tenen el sentit grupal que es veu a Espanya. A més, no es prenen el futbol tan de debò com ací”.

Una altra diferència notable va ser l’actitud en el camp. “En qualsevol torneig a Espanya sempre hi ha protestes, però allí no diuen res. Això sí, es prenen molt de debò la zona de banquetes; si algun entrenador diu alguna cosa, que és molt rar, de seguida és expulsat”, explica.

I, com a major contrast, Mireia destaca l’ambient que es genera en les graderies. “El públic estava darrere de mi, com si estigueren en un càmping, menjant, rient i animant de forma molt sana als fills. Anaven a la seua i passaven l’estona. A Espanya, els pares estan molt més involucrats en el partit dels seus fills i a vegades passen la frontera del respecte”, conclou.