“Vaig gaudir com a pilot, però ara soc més feliç”

Fa 13 anys, Alcoi es va rendir als peus del campió mundial de 125cc. Nico Terol va tocar el cim del motociclisme i va consolidar una trajectòria intensa i fugaç, marcada pel desig constant de superar límits. Però, què va succeir quan l’etapa competitiva va arribar a la seua fi? Per a Terol, la resposta va ser clara des del principi: transformar la seua passió i experiència en una eina per a formar a les futures generacions de pilots.

Des del seu retir, Nico es va comprometre amb el desenvolupament de les promeses del motociclisme, primer com a assessor de l’equip Júnior i després com a director esportiu del Javier Martínez Aspar Team, posició que exerceix des de fa quasi dos anys. Aquest canvi de rol va vindre acompanyat d’un augment en les seues responsabilitats. “He hagut d’adaptar-me per a mantindre l’alt nivell que requereix l’equip”, comenta l’alcoià. “Tinc sort que el meu treball siga aquest, i ho dic pel que he vist i aprés. Si el teu treball és vocacional, és molt més fàcil esprémer-te i donar el millor”, continua l’expilot.

La transició d’assessor a director esportiu no ha sigut senzilla. Ara, Terol ha d’estar pendent de tots els aspectes de l’equip: “És molt difícil desconnectar en la posició en la qual estic. He d’estar pendent de tots els detalls, tant a nivell esportiu com a nivell humà, però em compensa perquè és el que m’agrada i això marca la diferència”, afirma. En els últims dos anys, l’alcoià ha treballat intensament per a inculcar valors fonamentals als seus pilots. “El primer que els dic és que això no és etern. Abans han de ser persones i han de tocar de peus a terra”, diu. Terol emfatitza la importància d’envoltar-se d’un entorn favorable i de treballar amb humilitat. “Aquest és un món en el qual t’envoltes de la fama, les xarxes socials, el sou, etc. Estàs en una bambolla que no és normal, i jo intente que els meus pilots tinguen eines per a tot, però abans de res, vull que siguen persones”, segueix Nico.

Sense deixar de costat l’educació, que és una cosa que preval en la filosofia de treball del director. “L’educació cal cuidar-la i no cal deixar-la de costat. De fet, en els viatges, els dic que porten algun llibre per a desconnectar-se un poc dels mòbils i així mai deixar d’aprendre”, assegura.

Evidentment, també destaca en la part tècnica i esportiva. “És un món en el qual hi ha molta igualtat, i jo vull donar-los als meus pilots les millors eines perquè siguen millors. Invertim molt en la part tècnica i esportiva, i posem gran èmfasi en el treball en equip. És molt important donar-li la mateixa importància a tot l’equip, al final tots anem a una”, comenta. La interacció i la relació amb cada membre del conjunt assegura ser essencial: “He de tindre contacte amb tots els pilots, guiar-los, corregir els errors i anar engranant cada peça. Tot això trobant un equilibri entre cap i amic, perquè he de fer-me respectar també. I, per descomptat, aprendre dels meus errors. És molt important ser autocrític en la meua posició”, segueix. Així doncs, els elements de la fórmula de la clau de l’èxit de Nico es resumeixen en: talent, un entorn favorable, treball metòdic, mentalitat guanyadora i la capacitat de reinventar-se i no conformar-se.

L’Aspar Team és una autèntica pedrera de talents, i no hi ha dubte d’això. Durant el temps que ha estat al capdavant de la direcció esportiva, Nico ja ha pogut veure els fruits del seu treball amb diversos pilots. Un dels seus diamants és David Alonso, qui l’any passat va ser Rookie de l’Any en Moto3 i enguany va líder del mundial. “Des de molt xicotet vaig tindre el pressentiment amb David. És un honor i un somni per a mi seguir-li. Estic gaudint més fins i tot que quan vaig ser campió del món”, confessa Terol amb orgull. Una altra de les apostes segures és Joel Esteban, qui està en el seu primer any en el mundial de Moto3. “Li falta tranquil·litat, que li l’estem donant, i en el moment que vaja més rodat aconseguirà també grans resultats”, assegura.

La rutina diària de l’alcoià és una mescla d’oficina i teletreball, però els dies explosius, són les carreres.”Sempre m’agrada anar a les carreres en el meu cotxe amb Joel, David i Vicente, que és l’encarregat de màrqueting i comunicació. Per a mi, els horaris són molt importants complir-los. Si eixim a les 7, a menys cinc han d’estar, si no els castigue amb flexions”. Una altra mostra que l’educació dels pilots és una cosa que Nico es pren molt de debò.

Durant aquests dies de competició, Terol supervisa els entrenaments de Moto3 i Moto2, escolta a cada pilot i els seus tècnics, i ofereix consells sobre com poden millorar. “Les hores en el circuit se’m passen volant, entre tanta adrenalina, reunions i treball”, explica. Encara que competir sempre serà una part important de la seua vida, l’alcoià troba ara més satisfacció a formar pilots i ser director esportiu. Encara es puja a una moto durant els stages de pretemporada júnior i mundial. “Soc molt competitiu i quan em pose el casc em transforme; de fet, els vaig guanyar en els últims que vam fer”, assegura entre riures. “Quan em puge a una moto ho gaudisc, però sé que eixa etapa s’ha acabat”, continua. Té clar que el seu nou rol està en la parcel·la tècnica, on ha trobat el seu lloc. “Gaudisc molt amb els triomfs dels meus pilots. L’adrenalina la creme així. Soc molt guanyador, llavors ho assaborisc més que quan era pilot. Jo no vaig gaudir com hauria d’haver fet. Vaig aprendre molt i vaig complir un somni, però soc més feliç ara. I això és una cosa que els dic sempre a ells, que gaudisquen del present”, continua.

Els objectius de Terol són clars. “Aprendre dia a dia i mantindre la calma, perquè en el món de les carreres, a vegades treballes molt bé i les coses no ixen, i altres dies no t’ho esperes i ixen”. A mitjà i llarg termini, Nico somia amb crear campions. “És el somni de Jorge i el meu. Per això soc ací, vull crear als millors pilots i lluitar per mundials”, conclou.