Un museu de brodats a casa
L’alcoiana Julia Bou va descobrir la seua passió pels brodats fa més de 20 anys
Qui li anava a dir a Julia Bou que el que un dia va començar com una simple curiositat impulsada per una amiga acabaria convertint-se en un hobby diari? Ningú, absolutament ningú, ni tan sols ella mateixa, ho tenia previst en els seus plans. No obstant això, així va ser: de la dita al fet, va nàixer la seua passió pel brodat. Vint-i-quatre anys després del seu primer brodat, pot presumir de més de vint peces que adornen la seua llar, transformant-lo en un xicotet museu alcoià del brodat.
Abans de descobrir la seua passió, Julia es dedicava a les arts gràfiques, la qual cosa sempre li va mantindre pròxima al món de l’art. No obstant això, no va ser fins que es va jubilar i una amiga li va mostrar un brodat que va descobrir el que es convertiria en el seu nou passatemps.
L’any 2000, ja jubilada, Julia es va animar a realitzar el seu primer treball, un disseny simple d’una fada representant la primavera pres d’un llibre de brodats. Este primer projecte li va obrir les portes a un món ple de creativitat i precisió, i prompte es va trobar completant les quatre estacions.
Hui dia, la casa de Julia és un autèntic museu de les seues obres, un recorregut visual que sorprén a qualsevol que la visite. Des de la distància, els seus brodats semblen fotografies, una il·lusió que s’esvaïx només en acostar-se i observar els minuciosos detalls teixits amb fil. En les parets de la seua casa pengen 20 quadres realitzats al llarg de 24 anys, cadascun amb una complexitat diferent i una història pròpia.
Un dels seus treballs que llueix en les parets de la seua casa. | QUIQUE REIG
Entre les seues obres es troben retrats personals com a fotografies del DNI d’ella mateixa, del seu marit i dels seus nets, imatges del Papa, i paisatges com El Salt. També ha recreat obres d’art emblemàtiques, com el David de Miguel Ángel, i fotografies de mascotes, tots amb un nivell de detall sorprenent.
Les peces més grans i complexes de Julia inclouen un quadre de Sorolla, no exposat en cap museu, que representa a Clotilde, l’esposa del pintor. Este brodat, de tons rosacis i dimensions d’1.27 x 90 cm, li va portar quatre anys completar. Un altre dels seus brodats més notables és un retrat de l’Arxiduquessa d’Àustria, que es troba en el Museu del Prado. Este quadre, de tons foscos i detalls complicats, va ser un repte que Julia va aconseguir brodar i que ara es troba en el rebedor de la seua casa.
El procés que seguix l’alcoiana per a crear estes obres és més complex del que sembla. Primer, tria la foto o quadre que desitja brodar. La seua filla l’ajuda a trobar la plantilla adequada en internet, i una vegada aconseguida, Julia es disposa a adquirir tots els colors necessaris. Fins i tot el quadre més simple pot requerir fins a 100 colors, mentres que els més complexos poden superar els 200. Amb tots els fils en mà, Julia comença a traçar el quadre des de la part inferior dreta, completant-lo a poc a poc cap amunt. Cada ombra, cada detall, és representat per un color específic que apareix en la plantilla amb símbols diferents que recorden a un jeroglífic, requerint una precisió extraordinària. El seu lloc de treball és la seua taula, on, amb plena concentració i sense distraccions, Julia broda cada nova puntada. Ara, esperant que passe la calor de l’estiu, es prepara per a començar un nou projecte a l’octubre, ampliant així la seua col·lecció que va nàixer d’una passió inesperada.